La persecució a què sotmet la justícia espanyola el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, ha arribat tan lluny que Bèlgica haurà de revisar el seu sistema penal i de garanties, perquè podria arribar a anul·lar una llei arcaica, però encara vigent, que preveu penes de presó per injúries a la corona. És això que ha de decidir avui el Tribunal Constitucional de Bèlgica, si aquesta llei respecta els drets fonamentals. És un dels pocs casos que encara hi ha a Europa que podrien ser equiparables al càstig que preveu el codi penal espanyol pel fet d’ofendre el rei, i és pràcticament l’últim argument jurídic que encara té l’estat espanyol per a provar d’extradir Valtònyc, exiliat a Bèlgica d’ençà del maig del 2018. L’Audiència espanyola el va condemnar a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres d’unes quantes cançons que va escriure i pujar a internet. Fins ara, la justícia belga ha tombat totes les temptatives d’extradició.

Fa més de tres anys que l’Audiència espanyola en reclama l’extradició a Bèlgica. Un tribunal de primera instància ja va rebutjar l’euroordre contra el cantant el setembre del 2018, i ara el cas és en mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que va demanar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar-la per la via ràpida pel delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles; pretenien que li fos aplicat el codi penal espanyol actual, que és més punitiu en relació amb aquest delicte. Però el Tribunal de Luxemburg va dir que no ho podien fer, que havia de ser-li aplicat el codi penal vigent quan va ser condemnat. I ara el tribunal de Gant estudia si és procedent el lliurament de Valtònyc per l’altre delicte pel qual és reclamat, el d’injúries a la corona.

El tribunal flamenc ha de veure si sobre les injúries a la corona hi ha la doble tipificació, és a dir, que el delicte pel qual és perseguit en l’estat emissor de l’euroordre (Espanya) en té un d’equivalent en el codi penal de l’estat receptor de l’euroordre (Bèlgica). I sobre el paper, sí que seria així, però el Tribunal d’Apel·lació de Gant té dubtes sobre la constitucionalitat d’un delicte com aquest, de manera que ara fa un any va formular una pregunta sobre aquesta qüestió al Tribunal Constitucional belga. La fiscalia belga –que actua en representació de l’espanyola– en defensa la legalitat; la defensa de Valtònyc, exercida per l’advocat Simon Bekaert, argumenta que la normativa limita la llibertat d’expressió, i ho justifica amb diverses sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans contràries a l’aplicació del delicte d’injúries a la corona a l’estat espanyol.

Un delicte arcaic, una llei del 1847

Perquè mentre a l’estat espanyol ha continuat havent-hi acusacions i condemnes per injúries a la corona –Valtònyc i el també raper Pablo Hasel en són els dos exemples més cridaners–, a Bèlgica el càstig per aquest delicte és més rar, pràcticament inexistent, tret d’alguns casos puntuals que també han fet que alguns partits, com l’N-VA, hagin provat de derogar-lo. De fet, el delicte és recollit i definit en una llei del 1847, de lesa majestat, que preveu càstigs de fins a tres anys de presó contra aquells qui insultin el rei. Una llei que diu així: “Qui, sigui en llocs públics o reunions, per discursos, crits o amenaces, o per escrits, impresos, imatges o emblemes de qualsevol mena que hagin estat exhibits, distribuïts o venuts, o exposats en públic, sigui culpable d’un delicte contra la persona del rei, serà castigat amb penes de presó de sis mesos a tres anys i amb una multa de tres-cents a tres mil francs.”

Arran de la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Gant de demanar al Constitucional que es pronunciés sobre la validesa d’aquesta llei, hi va haver cert rebombori a Bèlgica, perquè la batalla judicial de Valtònyc va treure pols a aquesta norma mig oblidada, i ara fins i tot pot crear jurisprudència en aquest estat. “Com pot ser que encara sigui vigent?”, es demanaven alguns partits i mitjans de comunicació. I també Amnistia Internacional va posar el crit al cel amb un comunicat en què demanava expressament tant a Bèlgica com a l’estat espanyol que deroguessin els delictes dels codis penals respectius, tot recordant que ja fa molts anys que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha anat fixant una doctrina que deixa clar que la llibertat d’expressió ha de prevaldre en aquests casos.

“Considerem que el procés penal contra Valtònyc i la seva condemna són contraris al dret de llibertat d’expressió, que també s’aplica a l’expressió que pot ofendre, xocar o molestar. Qualsevol limitació d’aquest dret s’ha d’interpretar de manera molt restrictiva”, deia l’organització. “Amnistia Internacional considera que Bèlgica no pot accedir a la petició d’extradició que fa Espanya, en particular pel requisit de la doble incriminació […]. Ens oposem fermament a la possibilitat d’invocar aquesta llei antiquada per extradir Valtònyc. Demanem a Bèlgica que derogui aquesta llei, que és una restricció innecessària i inacceptable de la llibertat d’expressió, i a Espanya que faci el mateix amb les seves lleis de naturalesa similar.”

El principal argument esgrimit per Amnistia, i per la defensa de Valtònyc, és demolidor: no és un delicte homologable a la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans. El president del TEDH, Robert Spano, va fer-hi referència a començament d’any: “Un personatge públic ha de poder rebre un marge més ampli de crítiques”, va advertir, quan li van demanar per les condemnes contra artistes a l’estat espanyol per haver difamat o insultat el rei.

Si el Constitucional belga invalida aquesta llei, la fiscalia restarà del tot desarmada per a continuar defensant l’extradició de Valtònyc. I l’estat espanyol acabarà encara més sol entre els estats de dret de la Unió Europea, mantenint un delicte que pràcticament no té equivalents. En tot cas, després de la resolució, la paraula sobre l’euroordre la tindrà el tribunal de Gant. I, de fet, encara podria ser recorreguda en contra en una tercera instància judicial, el Tribunal de Cassació de Bèlgica, al qual la fiscalia belga va renunciar de recórrer en el cas de la denegació de l’extradició de Lluís Puig. El llarg procés judicial de Josep Miquel Arenas a Bèlgica comença a arribar a la recta final. Però no s’acabarà aquí. Perquè, tal com recorda el raper, com que l’estat espanyol dóna per perduda l’euroordre, la fiscalia de Sevilla li demana ara quatre anys més de presó per un delicte d’apologia del terrorisme, que s’afegirien als 3,5 de la condemna actual i implicarien 7,5 anys si tornés a l’estat espanyol.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.