Avui fa vuitanta anys que les forces d’ocupació franquistes van assassinar a València el rector de la Universitat, Joan Baptista Peset i Aleixandre.

Aquest matí, la Universitat de València li ha retut homenatge en un acte al claustre i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el batlle de València, Joan Ribó, han presidit un acte de record al cementeri General de València, organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià. L’acte ha estat conduït pel president de l’associació, Àngel González, i s’ha acabat amb una ofrena floral i la interpretació de “El cant dels ocells”.

La convocatòria ha estat impulsada pel periodista Francesc Bayarri, que ha explicat així el sentit de la commemoració:

“Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pels franquistes el 24 de maig de 1941. Assassinaven un metge i un científic prestigiós que, entre altres matèries, havia investigat i gestionat epidèmies com la d’ara. En el seu temps, sobretot, epidèmies de tifus.

El varen matar a les 18.00 al mur de Paterna, després de catorze mesos a la presó Model de València esperant inútilment que Franco commutara la pena per trenta anys. L’havien denunciat tres metges falangistes: Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena.

Els denunciants varen reconèixer en el judici que Peset no havia comès cap crim ‘en concret’, però tenia idees republicanes. En una primera sentència, el tribunal militar proposava de commutar la pena. Els denunciants varen forçar una segona sentència, que ja no recomanava de salvar-lo.

Una de les persones que va declarar en el judici era la portera de l’edifici on vivia Peset, al carrer de Jorge Juan de València. Una dona molt humil, Aquilina Jordán Lanza, que va poder superar el pànic ambiental i va declarar en favor d’un republicà jutjat per militars venjatius.

Aquilina: ‘Tots els inquilins eren de dretes tret de D. Joan, que era l’únic d’esquerres, i aquesta qui parla va veure tres voltes o quatre el mateix D. Joan Peset Aleixandre fent sortir de casa individus que venien en grups cercant inquilins de dretes.’

I va afegir: ‘Una de les voltes, entrà a casa un grup de sis o set homes armats que cercaven un senyor anomenat Bernardo Gómez, i D. Joan els va fer baixar al pati, i un d’aquells subjectes es va encarar amb D. Joan i li va dir: I ara què, don Joan?, a la qual cosa el senyor esmentat va dir que ells ja havien complert amb la seua obligació i que la responsabilitat caigués sobre d’ell, cosa que va repetir dues vegades, de tal manera que els individus esmentats van realitzar els seus propòsits.’ Encara diu Aquilina: ‘Que també don Joan li tenia advertit repetidament, per aquella època, que si veia sortir fum d’alguna església, l’avisés de seguida, al laboratori o a Izquierda Republicana.’

No importaven els testimonis. La sentència estava decidida: calia eliminar un científic brillant, que havia ampliat estudis a Alemanya i França, que parlava idiomes, catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia, que havia estat rector de la Universitat de València (1932-1934).

El més votat en les eleccions del febrer del 1936. Militava a Izquierda Republicana, de Manuel Azaña, i s’hi havia presentat amb el Front Popular. Va guanyar en set dels onze districtes de València, amb 84.106 vots. El primer candidat de la dreta (Lluís Lúcia) n’obtingué 68.277.

Peset (Godella, 1886) venia d’una família liberal (el besavi ja va ser perseguit per Ferran VII). També de creences religioses. Tres monges (Concepció Lluesa, Carolina Puig i Maria Marco) declararen que les va protegir els primers mesos de la guerra, quan l’hàbit era perillós.

Concepció digué: ‘Amb motiu de les persecucions de les quals era objecte per part de les hordes roges, va cercar empara al domicili de D. Joan Peset, on va trobar primer alberg i després mitjans per a traslladar-se a casa d’uns parents, amb la qual cosa va salvar la vida.’

La sentència contra Joan Peset la varen signar el coronel Boán Callejas (president el tribunal); els capitans Ruiz Martínez, Gimón Gil i Revuelta i el tinent García León. Franco va tardar catorze mesos a confirmar la sentència, mentre Peset llanguia a la presó en condicions terribles.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.