Ja fa anys que els col·lectius feministes parlen de fer una vaga de dones el 8 de març per a reivindicar el treball femení i lluitar contra l’escletxa salarial, que avui dia encara és del 23%. Aquesta vegada, la proposta ha reeixit i sindicats com ara CGT, CNT, USTEC, SEPC CCOO, UGT, COS i la Intersindical CSC han convocat una vaga de dones impulsada per les bases del moviment feminista i secundada per treballadores de diferents àmbits com ara la cultura, l’educació (tant l’alumnat com el professorat), la Taula del Tercer Sector o el periodisme.

Tanmateix, no és una vaga com qualsevol altra: a banda de l’ocupació, mobilitzarà l’ensenyament, la cura de familiars i el consum, àmbits en què la discriminació de les dones també és flagrant. Tot amb l’objectiu de denunciar, a més de l’escletxa salarial, la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral –entre la feina fora de casa i la de casa– que moltes es troben obligades a fer.

Un dia complet de vaga o només dues hores?
Alguns sindicats, com ara UGT o CCOO, han proposat de fer una vaga de només dues hores per torn (d’11.30 a 13.30 i de 16.00 a 18.00, tret d’alguns oficis), que equivalen al temps que les dones treballen cada dia gratuïtament si es té en compte la diferència salarial mitjana respecte dels homes. A banda el valor simbòlic, aquesta decisió respon a una qüestió pràctica: ‘No volem fer vagues a mitges, volem convocar-les i guanyar-les’, explica Alba García, secretària de dones, diversitat i polítiques LGTBI de CCOO a Catalunya. ‘És la primera vegada que els sindicats de classe organitzen una vaga feminista i, per tant, hem de ser conscients que no paralitzarem el país si la fem sense garanties. Si comencem fent només dues hores i continuem treballant en la conscienciació, al cap d’un temps se’n podrà fer una de més gran que forci els polítics a actuar.’

La majoria de sindicats, però, defensen la vaga de vint-i-quatre hores. ‘És important que la vaga sigui d’un dia complet perquè les dones tenim horaris molt diversos i seria difícil de quadrar les dues hores per torn’, diu Ester Rocabayera, representant de la Intersindical CSC a la UPF. ‘Perquè sigui efectiva i posi contra les cordes les empreses, ha de ser una vaga contundent’.

L’empresa pot prendre mesures contra les treballadores que facin vaga?
Com que la vaga és convocada pels sindicats, és completament legal i registrada, com qualsevol altra. Evidentment, tindrà repercussions en el sou segons les hores de vaga que es facin, però les empreses no poden acomiadar ni aplicar cap mesura disciplinària a les treballadores pel fet de participar-hi ni poden exigir-los que avisin amb antelació.

Aturada del consum
Pot semblar que el consum no té cap relació amb la discriminació de les dones, però va estretament vinculat amb les feines de casa, i per això és un dels àmbits que es tindran en compte el 8 de març. Les dones són les responsables majoritàries del consum quotidià: de comprar el menjar i els productes de neteja. Es calcula que el 61,47% dels desplaçaments per a acomplir aquestes tasques el fan les dones. Per tant, aturar el consum és una altra manera de reivindicar aquesta feina invisible.

Els col·lectius feministes, doncs, insten a comprar només allò que és necessari durant el 8 de març o, si pot ser, no comprar res. Es vol que afecti especialment els productes que tenen la taxa rosa: els que són més cars en la versió femenina o que, malgrat ser de primera necessitat, no tenen la reducció de l’IVA, com ara les compreses o els tampons.

Per què una vaga d’estudiants?
Sindicats del món de l’ensenyament, com SEPC o USTEC, també s’han adherit a la convocatòria. Per què? De quina manera són discriminades les dones en aquest àmbit? L’escola, pel poder transformador que té, és on la lluita per la igualtat hauria d’adquirir més força. La transmissió de valors que la fomentin per part del professorat i l’esforç per fer visibles les aportacions de les dones al coneixement són dos factors clau per a impulsar el feminisme des dels centres educatius. Ensenyar a les nenes que poden tenir les mateixes oportunitats laborals que els nens i que no hi ha cap ofici a què no puguin aspirar és un altre objectiu encara més important de l’ensenyament.

Però aquestes fites encara no s’han complert o s’han complert parcialment. Malgrat la introducció de la dona en el món universitari i laboral aquestes darreres dècades, moltes carreres continuen masculinitzades i la presència de les dones en els llibres de text és minúscula: tan sols el 7,5% dels referents científics i culturals d’aquests llibres són dones. La vaga femenina d’estudiants pretén posar sobre la taula aquestes mancances. Així doncs, les dones són encoratjades a no assistir a classe el 8 de març. En cap cas aquesta decisió hauria de tenir conseqüències a les seves qualificacions (ni a l’ensenyament secundari ni en l’àmbit universitari). ‘Si hi ha un examen previst aquell dia, cal canviar-lo o donar l’opció a les estudiants de fer-lo un altre dia’, explica Teresa Esteve, membre del secretariat de dones d’USTEC.

#PenjaElDavantal: les mestresses de casa també s’aturen?
Els col·lectius feministes i els sindicats també animen les dones a desentendre’s de les feines de casa i de les relacionades amb la cura dels familiars el 8 de març. Però com es fa una vaga en aquest àmbit? Tant com sigui possible, deixant totes aquestes tasques als familiars propers, però això no sempre es pot fer ni totes les dones tenen facilitats per a fer-ho. Per aquest motiu, s’ha impulsat la campanya #Penjaeldavantal, que convida totes les dones a penjar a la porta, balcó o finestra algun element identificador, com ara el davantal, un bolquer o una cassola. Un gest simbòlic per fer ben visible aquesta feina no remunerada i sovint menystinguda que ja s’està duent a terme a algunes localitats com Ontinyent.

També es convida les dones a sortir al carrer, organitzar actes de protesta amb més dones i dur enganxat un cartell que digui ‘Serveis mínims – Vaga Feminista 8-M’. També s’insta a fer piulets amb l’etiqueta #8MJoFaigVaga i penjar una foto amb la persona de qui es té cura, en cas que no s’hi pugui renunciar.

Les mobilitzacions
La vaga feminista inclou tot de manifestacions que culminaran la jornada. Pel que fa al desplaçament cap a les mobilitzacions, cal tenir en compte que el metro i el bus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tindran serveis mínims del 50% en hores puntes, i Rodalies i Regionals, del 33% tot el dia. Al País Valencià, MetroValencia, TRAM Alacant i Ferrocarrils de la Generalitat oferiran serveix mínims del 25%. A les Illes, el transport públic tindrà els serveis equivalents als d’un diumenge o un festiu.

  • Barcelona: a les 18.30 a Passeig de Gràcia amb Diagonal. A les 12.00 es farà un piquet central a la plaça de Catalunya.
  • Badalona: a les 18.00 a la plaça de la Vil·la.
  • Tarragona: a les 19.00 a la plaça Imperial Tarraco.
  • Lleida: a les 18.00 a la plaça de Ricard Vinyes.
  • Castelló: a les 13.00 a la plaça de Maria Agustina.
  • València: a les 18.00 als Jardins del Parterre.
  • Girona: a les 19.00 a la plaça del vi. Al matí (10.30 a l’Hosital Trueta) també es farà una manifestació, es llegirà un manifest i es farà cadena humana des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Domènec.
  • Figueres: a les 20.00 a la Placeta Baixa de la Rambla.
  • Fraga: a les 20.00 a la plaça d’Espanya.
  • Manresa: a les 20.00 a la plaça Benplantada.
  • Mataró: a les 11.00 a la plaça de Miquel Biada.
  • Perpinyà: a les 17.30 a la plaça Aragó.
  • Sabadell: a les 12.00 a la plaça de la Creu.
  • Terrassa: a les 20.00 al Vapor Ventalló.
  • Tortosa: a les 18.00 a la plaça de Barcelona.
  • Alacant: a les 19.00 davant les escales del Mercat Central.
  • Palma de Mallorca: a les 19.00 a la plaça d’Espanya.
  • Eivissa: a les 19.00 a Vara de Rei.
  • Elx: a les 19.30 a la plaça de l’Aparadora.

I si sóc home, què?
Tot i ser una vaga de dones que serveix per a reivindicar els drets de les dones i per fer palesa la seva feina, els homes també poden donar-hi suport. Tenint en compte que és previst que les dones facin una aturada, els homes que vulguin defensar la vaga poden cobrir les seves companyes en l’entorn laboral i estudiantil, tenir cura dels familiars i assistir a les mobilitzacions.

Legalment, els homes poden fer vaga, i sindicats com CCOO i UGT els hi encoratgen, mentre que l’Intersindical CSC recomanarà als seus afiliats d’oferir-se a cobrir els serveis mínims o fer vaga per a dedicar-se a les feines de casa. Tanmateix, els col·lectius feministes alerten que si els homes també la fan perd tot el sentit, que és de comprovar com es paralitza el món quan les dones s’aturen.

Una vaga per a la història
Serà la primera vaga feminista de vint-i-quatre hores, malgrat que hi ha antecedents en països com ara Islàndia, on el 1975 una vaga de dones va paralitzar el país. L’any passat, una iniciativa semblant per a protestar contra la violència masclista va tenir un gran èxit a l’Argentina, i aquella convocatòria, juntament amb la Women’s March dels Estats Units i la manifestació multitudinària contra la prohibició de l’avortament a Polònia, han donat molta força a aquesta nova protesta feminista a escala internacional. Més de cent cinquanta països s’uneixen a aquest #WeStrike sota un lema que posa sobre la taula totes les formes de violència cap a la dona: ‘Si les nostres vides no valen, produïu sense nosaltres.’

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb