expulsa

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Coordinació.
Diumenge Pedro Sánchez es va reunir virtualment amb tots els presidents autonòmics de l’estat espanyol per informar-los de l’aplicació del decret d’estat d’alarma i garantir una coordinació entre totes les comunitats. A la reunió hi van assistir també el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president basc, Iñigo Urkullu, que es van queixar de la recentralització de les competències de Sanitat i Interior amb l’excusa de la lluita contra el coronavirus. Era la primera vegada d’ençà del 2012 que el president basc i el català participaven en un fòrum de coordinació amb el cap de l’executiu espanyol i el conjunt de presidents autonòmics. Els últims presidents de Catalunya i País Basc que ho van fer van ser Artur Mas i Patxi López, que van participar, fa vuit anys, en la cinquena conferència de presidents. Tots dos governs es van absentar en la que es va fer el 2017, amb Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol. I cal remarcar que el 2012 el president basc no era del PNB, sinó del PSOE. Per tant, fins aquest diumenge cap president del PNB no hi havia assistit.

En acabar la reunió, la Moncloa va fer signar un document a totes les comunitats autònomes per garantir la ‘unitat d’acció’ contra la pandèmia, que és una veritable obsessió del govern espanyol. Tot i que havia mostrat durant la reunió les seves queixes al 155 sanitari i havia advertit que arrabassar el comandament de l’Ertzaintza al govern basc no era una bona idea, Urkullu va signar el paper, però Quim Torra, coherent amb el desacord expressat, s’hi va negar. La signatura d’Urkullu va deixar sol Torra davant les crítiques del govern espanyol, de l’oposició catalana i de la ‘Brunete mediàtica’ habitual. La ministra de Defensa, Margarita Robles, el va amenaçar de deixar-lo fora de la vida política institucional. La majoria de partits unionistes i els seus altaveus mediàtics s’han acarnissat amb Torra, acusant-lo d’insolidari i de fer política partidista, però el pas del temps va demostrant que les mesures que demanava Torra, com ara aïllar Catalunya i tancar ports i aeroports, haurien estat efectives per a atenuar l’expansió del virus. Ho ha aconseguit la presidenta balear, Francina Armengol, sense que ningú la titlli d’insolidària ni d’electoralista, tot i que és del mateix partit que critica Torra a Catalunya.

Entre les mesures de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, hi ha la possibilitat que l’exèrcit espanyol es desplegui per tot l’estat, sense saber gaire amb quines funcions. Ara com ara, s’ha limitat a fer desinfeccions d’infrastructures, com aeroports o hospitals. Dimarts uns cinc-cents efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) van arribar a la base militar espanyola d’Araka, a Àlaba, on hi ha 474 casos de coronavirus. Però l’objectiu que tenien no era Vitòria, sinó l’aeroport de Loiu, a la perifèria de Bilbao. La finalitat era desinfectar-lo d’acord amb el pla global del govern espanyol per frenar el virus, tot i que a Biscaia només hi ha 201 casos de coronavirus. L’UME havia d’arribar a les deu del matí a l’aeroport de Bilbao, on l’Ertzaintza ja havia desplegat la seva brigada mòbil per fer tasques de suport. Però el destacament de tot-terrenys verds i camions autobomba pintats de vermell llampant no va aparèixer. Ni tan sols va trepitjar Biscaia. Poc després de sortir van rebre ordres de tornar a la base d’Araka.

La ministra espanyola, Margarita Robles, ha explicat que com que hi ha escassetat de recursos, es va prioritzar la desinfecció d’infrastructures a Cantàbria, però el fet cert és que el destacament d’Araka no es va moure i aquest matí se n’ha anat a Miranda d’Ebro, fora del País Basc. El govern basc oficialment diu que no sap res, però hi ha fonts que asseguren que hi va haver una trucada del president Urkullu queixant-se del desplegament militar. La trucada va tenir efecte i demostra que sota la disfressa de pragmàtic d’Urkullu, aplaudit entusiàsticament per alguns opinants catalans, hi ha un partit, el PNB, que no deixarà passar determinades coses. Pel govern basc, el paper signat diumenge amb la resta de comunitats autònomes és lletra morta, perquè sap que Sánchez necessita el PNB per continuar governant Espanya. De moment, a Catalunya no s’ha desplegat cap unitat de l’UME, que consti oficialment, però al País Valencià i a les Illes, sí. A Mallorca els vehicles militars han fet sonar l’himne d’Espanya a tot volum, que tothom sap que és la mesura més eficaç contra el virus. 

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana més ambició a Sánchez contra el coronavirus.
Compromís dóna suport al govern de Pedro Sánchez i està satisfet de com gestiona l’emergència sanitària, però el preocupen els efectes econòmics que pugui tenir sobre els treballadors. Durant una intervenció en el ple monogràfic sobre el coronavirus, el portaveu de la coalició, Joan Baldoví, ha dit que les grans crisis es poden afrontar com va fer Mariano Rajoy, descarregant tot el pes en els més febles, o adoptant mesures sanitàries com les que segons ell ha establert l’executiu espanyol de coalició. Compromís comparteix les mesures concretes i no les criticarà perquè –diu– són moments de sumar, d’aprendre dels encerts i dels errors. Però Baldoví sí que ha demanat una mica més d’ambició a l’hora de decidir les mesures socials per pal·liar aquesta crisi econòmica. 

L’exèrcit fa sonar l’himne espanyol pels carrers de Palma. L’exèrcit espanyol s’ha començat a desplegar pels carrers de Palma, que aquests dies són buits de gent. Concretament el Regiment d’Infanteria Lleugera (RIL) i la Unitat Militar d’Emergències (UME) són els encarregats de patrullar-hi, sovint sense missió concreta. Potser per això, una unitat militar ha fet sonar l’himne d’Espanya a tot volum al carrer de Blanquerna. Un dels veïns ho ha enregistrat:

Els militars van amb armes de guerra a la mà i no s’acosten a cap centre hospitalari, on cada dia que passa falta personal sanitari i també material. Alguns membres de l’UME han fet tasca de desinfecció, però d’una manera escassa i discreta. El desplegament té el nom de Balmis, en homenatge al metge militar Francisco Javier Balmis.

Catalunya Nord ja té catorze casos confirmats de coronavirus. Tot i que hi va arribar tard, Catalunya Nord ja té catorze casos confirmats de coronavirus, tal com informa Ràdio Arrels. La xifra feta pública per l’Agència Regional de Salut indica també que a la regió d’Occitània el balanç és ara de 313 casos positius i 85 hospitalitzacions amb 32 casos en reanimació. Fins ara el coronavirus ha fet 5 morts a la regió. La xifra va pujar ahir amb la mort de dues persones als departaments de l’Aude i de l’Erau. Catalunya Nord es va acostumant de mica en mica a les noves mesures de confinament que van entrar en vigor ahir a migdia. Un desplegament policíac excepcional va permetre de controlar vehicles i vianants que circulaven per Perpinyà. Els agents van recordar que els desplaçaments són limitats al mínim necessari, i amb la condició de presentar un permís signat. Només es permet de sortir de casa per anar a treballar, per comprar aliments o medicaments, per visitar un metge o, més excepcionalment, per practicar activitat física, sempre que sigui a prop del domicili.

El govern andorrà defensa la decisió de no tancar la frontera. Les fronteres andorranes continuen obertes per no dificultar el transport de mercaderies ni posar en risc el moviment per motius sanitaris. Aquesta és la decisió del govern, defensada avui en una conferència de premsa pel ministre portaveu, Eric Jover, que ha insistit que no calia fer aquest tall amb els països veïns. També ha dit que les mesures es prenien racionalment i seguint l’evolució de les circumstàncies i les recomanacions internacionals. Jover ha assegurat que cerquen complicitats i cooperació entre tots els països per la pandèmia mundial. Ha dit que el tancament decretat per la Unió Europea servirà per a reduir la mobilitat també al Principat i ha agraït que es faci una excepció amb Andorra quant al tall de fronteres, per la necessitat de tenir un tractament específic. També ha destacat el paper dels coprínceps en les relacions internacionals. El titular de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha afegit als arguments de Jover i ha manifestat que contra la propagació del virus no s’hi pot lluitar sol i per abordar l’epidèmia, per rebre el material mèdic, per tenir el personal sanitari i per fer les derivacions de pacients a uns altres centres no es podien tancar les fronteres. Ha remarcat que del punt de vista epidemiològic Andorra s’ha avançat a adoptar algunes mesures restrictives perquè s’havia vist què passava a fora. Això, segons ell, ha permès de controlar millor l’escalada de l’afectació del virus.

LA XIFRA
82.000 persones d’arreu del món ja s’han guarit després de tenir la Covid-19, segons dades de la Universitat John Hopkins, que diu que avui hi ha més de 200.000 afectats.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de març de 1981 va néixer la Crida a la Solidaritat al paranimf de la UB, amb l’objectiu de defensar la llengua i la cultura catalanes. Durant els anys vuitanta fou una organització molt activa: impulsà campanyes per l’ús del català i accions com l’atac a la sisena flota nord-americana. Del moviment, en van sortir líders polítics com Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.