Manifestació a Viella per a reivindicar l’aranès després de la sentència del TC

L'acció ha estat convocada pel col·lectiu Lengua Viua i ha comptat també amb el Síndic d'Aran, Carlos Barrera

VilaWeb
ACN
24.03.2018 - 21:00
Actualització: 24.03.2018 - 22:00

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui dissabte unes dues-centes persones s’han manifestat a Viella en un acte reivindicatiu en defensa de l’aranès i contra el fet que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) tombés al febrer l’ús preferent d’aquesta llengua respecte del català i al castellà a les administracions públiques recollit a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament l’any 2010.

També ha estat una reacció a les paraules del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, segons el qual l’únic perill dels parlants de l’aranès eren les allaus, cosa considerada un menyspreu al territori i la seva identitat . Amb el lema ‘Er aranés, era nòsta identitat’, la marxa, l’ha convocada el col·lectiu Lengua Viua , que reclama que l’aranès es continuï exigint per treballar a l’administració a la Vall d’Aran i que en sigui llengua vehicular a les escoles.

Una de les organitzadores, Rosa Maria Salgueiro, assegura que les últimes enquestes diuen que, l’aranès, el parlen unes 3.000 persones, un 30% de la població de la Val d’Aran. A la manifestació, on s’han vist moltes banderes occitanes, s’hi ha sumat el síndic d’Aran, Carlos Barrera.

Ha sortit de l’escola Garona i ha passat pel centre de Viella fins al monument a la llengua que hi ha davant la seu del Conselh Generau d’Aran, on s’ha llegit el manifest i s’ha cantat l’himne aranès Montanhes araneses. L’alt tribunal va considerar contrari a la constitució espanyola donar preferència a l’occità en detriment de les altres que són cooficials.

Tot i que el govern aranès ha anunciat que farà tot allò que pugui per evitar que la sentència tingui conseqüències, part del territori ha volgut sortir al carrer per denunciar una cosa que consideren un atac a identitat i a la llengua aranesa, que s’ha de protegir, asseguren, perquè en realitat é en una situació de ‘desequilibri’ respecte del català i del castellà.

Des de Lengua Viua, Rosa Maria Salgueiro ha reclamat que ‘si no es pot utilitzar la paraula “preferent”, que es posin els recursos necessaris perquè l’aranès sempre vagi un pas endavant respecte les altres llengües cooficials, perquè és la que tenim més fluixa’.

Una reivindicació que llançava al Conselh Generau i també a la Generalitat, quan hi hagi govern: ‘No pot ser que la lluita que hem portat a terme els últims 30 anys quedi en un no-res’, ha asseverat. Una altra membre de l’entitat, Imma Caubet, ha reconegut que la decisió del TC i les declaracions de Méndez de Vigo han estat un ‘cop fort’ per als aranesos i ‘per això ens manifestem, per dir que l’aranès és la nostra identitat i volem que sigui viu al nostre país’.

Lengua Viua organitza cada juliol des de fa 25 anys la Corsa per Sa Lengua per reivindicar l’ús social de l’aranès. El síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha afirmat que sortir al carrer a manifestar-se ‘és la manera que tenim de mostrar la nostra disconformitat amb les sentències del Tribunal Constitucional espanyol, que en aquest cas ataca la nostra llengua i la nostra identitat’.

En tot cas, ha insistit que el govern aranès continuarà desplegant mesures a favor de la llengua recollides a la Llei del Règim especial de la Val d’Aran aprovada al 2015 per tal que els efectes de la sentència siguin ‘mínims’. Sigui com sigui, entre els manifestants regnava la indignació pels darrers atacs a l’aranès i el temor que al final la llengua acabi desapareixent.

El TC va estimar parcialment un recurs del govern espanyol
El 12 de febrer va transcendir la decisió del Tribunal Constitucional d’estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero l’any 2011 contra diversos preceptes de la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament el 2010.

Concretament, va declarar nul l’ús ‘preferent’ de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’estat espanyol, recollit en diversos articles de la norma. La sentència entén que l’atribució de ‘preferent’ en els àmbits referits imposa la ‘primacia’ de l’aranès per sobre el català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la constitució espanyola.

Com a reacció, el Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA) – Acadèmia aranesa dera lengua occitana va alertar que, sense un ‘tractament de preferència, sense proteccions afins, que compensen el desequilibri existent respecte les altres dues llengües oficials’ a la Val d’Aran, l’aranès és amenaçat de ‘ràpida desaparició’. Segons l’IEA, la Llei 35/2010 va corregir el desequilibri existent en l’ús de l’aranès en els àmbits institucionals i administratius, en un territori, l’aranès, en què més del 50% dels seus habitants no hi ha nascut i no tenen l’occità de la Val d’Aran com a llengua d’origen.

La preferència que aquesta llei dóna a l’occità de la Val d’Aran és una ‘consideració imprescindible per assegurar a aquesta llengua el seu paper de llengua de cohesió social i d’identificació territorial’, segons l’Acadèmia, que afegeix que a més a més ‘no ocasiona cap tipus de perjudici als drets de les persones que fan servir les altres dues llengües oficials, ja que no les exclou’. També va ser molt mal rebut al territori el comentari que el 20 de febrer va fer el ministre Méndez de Vigo en resposta a una pregunta de la senadora d’ERC Anna Azamar sobre els drets lingüístics dels aranesos. El ministre va assegurar que ‘el govern [espanyol] creu que els drets dels parlaments de l’aranès són ben garantits dins el marc constitucional espanyol i que l’únic perill que corren els aranesos és que hi hagi allaus’.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies