Aquest dissabte ha estat un dels dies més complicats de la campanya electoral. Durant moltes hores l’estat espanyol va intentar imposar un relat truculent, consistent a dir que ells passaven a controlar els Mossos, relat que tenia la intenció de generar desànim i reaccions descontrolades. No ho van aconseguir. Amb una gran mostra de rigor i serenitat, tots plegats vam ser capaços d’avançar el calendari vint-i-quatre hores més, i deixar-lo ja només a una setmana justa. De tots els fets que van passar, però, se n’extreuen unes lliçons molt importants.

Assistim a una confrontació del segle XXI, en què la informació és gairebé tan important com els fets, en què una informació convenientment manipulada pot provocar fets. Ahir de bon matí, el govern espanyol va filtrar a diversos diaris i periodistes que prendria el control dels Mossos. No era una notícia. Era un desig. Però aquests mitjans ho van vendre, ho van vendre als seus lectors, com si fos una realitat. Des del punt de vista periodístic, el comportament d’aquests mitjans ha estat simplement indignant: afirmaven, com si fossen certes, coses que es parlaven en una reunió extraordinàriament difícil i dins la qual ells no eren pas. Per això VilaWeb callava. Callàvem, vam callar, esperant els fets. I callàvem, vam callar, per responsabilitat professional, però evidentment també per responsabilitat cap a la nostra societat en un moment especialment complicat.

Perquè mentre alguns mitjans feien circular la informació falsa, grups de provocadors perfectament organitzats feien córrer consignes per les xarxes socials reclamant una resposta ‘ferma al carrer’. Tan greu va ser la situació que les associacions sobiranistes es van veure obligades a migdia a fer un avís contundent i recordar a la gent que no hi havia cap concentració convocada, els demanaven que no fessen cas dels provocadors i que s’evitara cap escena de violència, aquelles que l’estat espera amb ànsia per poder-nos tirar a sobre, de manera impune, la Brigada Piolín.

El més greu de tot és que la maniobra partia d’una ordre del fiscal clarament il·legal, d’una aberració jurídica que els experts ja han denunciat i desmuntat. Però si els carrers s’hagueren encès per culpa de les notícies falses i les consignes dels provocadors, tingueu-ho ben clar, que l’ordre fos il·legal i no es pogués complir ja no hauria importat ningú.

Novament, però, els serens van fer la feina. El govern, amb una altra decisió d’una enorme valentia política, va dir que no a una actuació impossible d’acceptar perquè legalment no tenia cap sentit i no es podia portar a terme, tret que el mateix govern de Catalunya l’acceptés dòcilment. La prova que això és així és que no ha passat res després d’haver dit que no.

Ahir vam assistir a l’intent de Rajoy d’obtenir el control dels Mossos sense passar pel congrés espanyol i sense derogar l’estatut, en una mostra més de la seua feblesa política –no s’atreveix que ho voten–. Però no us enganyeu ni per un moment: aquesta mateixa feblesa li podria haver servit si el govern de Catalunya no hagués reaccionat plantant-se o si el país hagués reaccionat perdent el control dels carrers. Aquesta és la lliçó d’ahir, i és això que hem de tenir ben en compte els set dies que queden.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]