Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els qui s’han apuntat a les llistes de desocupació a Catalunya passen de 50.000 el mes d’abril, un 12% més que el març. Per sectors econòmics, l’augment ha estat especialment intens en la construcció (+19,9%), els serveis (+12,7%) i la indústria (+10,8%). En termes interanuals (+22,6%), és a dir, respecte dels mateixos mesos de l’any passat, i conjuntament amb el març, són els dos primers creixements mensuals de la desocupació d’ençà del juny del 2013, gairebé al final de la crisi anterior, i és l’augment interanual més alt des del febrer del 2010 (+24,6%). El punt menys negatiu és que aquestes últimes setmanes d’abril ha minvat el ritme de creixement, i això vol dir que el gruix dels acomiadaments potser ja s’ha dut a terme. De totes maneres, cal tenir en compte que no s’hi inclouen els desocupats temporals, els que tenen un ERTO, que són uns 700.000, i poden engreixar aquesta xifra quan aquestes empreses decideixin definitivament què en fan, dels seus treballadors.

Mentrestant, aquest matí, la Cambra de Comerç ha presentat les previsions per a l’any sobre l’economia catalana. Allò que ens toca més a la vora és el creixement estimat per al segon trimestre, del -10,8%, després de quantificar amb una caiguda del -4,1% la davallada del primer, molt semblant a la de l’estat espanyol. Som, doncs, al bell mig del forat del pou, en el moment més complicat, i esperem que ja a la vora del fons. Segons la Cambra, si les polítiques públiques que s’apliquen no resulten suficients o no són prou efectives, el potencial productiu de l’economia es trobarà minvat, tancaran empreses i es destruiran llocs de treball que costaran més temps de recuperar. En aquest cas han previst un segon panorama més negatiu. L’estimació que fan per a tot l’any 2020 oscil·la entre el -7,3% i el -10,1%, segons l’aplicació de polítiques publiques més o menys efectives. A aquestes xifres anuals, hi arriben amb la premissa que el comportament del segon semestre serà positiu i no hi haurà rebrots de la Covid-19.

També fan una previsió sobre quins seran els sectors més afectats, d’acord amb l’opció bona, diguem-ne. Per a la Cambra, els serveis són els que patiran més, amb una baixada del 8,1%; a la indústria serà del 5,1%; i a la construcció, del 6,4%. Dins la indústria, el sector més afectat serà el de fabricació de béns d’equipament (sobretot automoció i components), i enguany solament la indústria alimentària i la farmacèutica tindran una evolució positiva. Alguns altres sectors, com ara el químic o la indústria extractiva i energètica, mantindran un ritme d’activitat estable. Dins els serveis, pronostiquen que la situació és força heterogènia. Els dos grans subsectors afectats més directament pel tancament registraran caigudes històriques. La branca del comerç, transport i hostaleria –que té un pes en l’economia del 23%– pot baixar durant l’any 2020 fins a un 20%; i la branca d’activitats artístiques, recreatives i altres serveis –que representa el 4% del PIB català– pot davallar d’un 18% el 2020.

Cal tenir en compte que aquests dos subsectors que s’han ressentit més directament de la crisi sanitària representen directament un 27% del PIB de Catalunya, al qual caldria afegir l’efecte d’arrossegament sobre uns altres sectors (transport, serveis de neteja i manteniment, construcció d’instal·lacions, seguretat, etc.), fet que explica que el descens del PIB sigui tan important enguany.

Malgrat tot, l’estudi diu que, dins l’estat espanyol, l’economia catalana pot ser una de les menys afectades per la crisi de la Covid-19, per diversos motius: l’índex de teletreball potencial tan elevat (prop d’un 50% de l’ocupació); el nombre més gran de grans empreses, que tenen més capacitat financera per a resistir una aturada temporal de l’activitat; i el pes més gran de la indústria, especialment dels sectors que en sortiran afavorits, com l’alimentari i el farmacèutic. Per contra, la dependència més gran del turisme estranger pot fer que la caiguda d’aquest sector sigui més pronunciada.

Sobre què caldria fer amb vista a la sortida de la crisi, a la Cambra tenen les idees molt clares. Diuen que la punta de llança d’una política pública enfocada a impulsar la recuperació hauria de ser un programa d’inversions enfocat preferentment a reforçar el sistema sanitari; planificar, construir i mantenir infraestructures prioritàries per a la mobilitat, la sostenibilitat i la digitalització; potenciar la investigació científica i tecnològica vinculada al teixit empresarial innovador i impulsar actuacions de suport a la reactivació i la transformació dels sectors més castigats per la crisi. Fa èmfasi en el fet que les mesures aplicades també haurien d’afavorir especialment els segments socials més vulnerables al xoc, com els autònoms i les petites i mitjanes empreses, i els ciutadans amb menys poder adquisitiu, que són també els que més propensos al consum.

I demana, sobretot, urgència. La Cambra creu que la hisenda pública està en més bona disposició que ningú per a actuar amb agilitat i coneixement dels estats comptables de cada establiment empresarial, mitjançant transferències directes amb el mínim de dilació. Les mesures s’haurien d’anunciar com més aviat millor i fer-se efectives el segon semestre, amb l’avantatge de la informació més gran disponible sobre la magnitud de l’impacte i del grau d’estímul necessari per a impulsar la recuperació.

L’estudi és molt ben fet i la validesa de les previsions depèn de factors externs com ara la durada de la pandèmia i els ajuts finals d’Europa. Parlant d’ajuts, a la conferència de premsa posterior a la presentació de l’informe, el president de la Cambra, Joan Canadell, ha estat molt crític amb Madrid i ha considerat absolutament insuficient el ‘fons Covid’ no reemborsable de 16.000 milions d’euros que l’estat espanyol destinarà a les comunitats per pal·liar els efectes de la crisi, tot i que encara no se sap quina part tocarà a Catalunya. Canadell considera que aquest fons hauria de ser superior a 50.000 milions. La diferència no és pas poca cosa…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.