A final de l’any 2016 l’estat espanyol només havia rebut 898 dels més de 17.000 refugiats que s’havia compromès a acollir, segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Menys d’un 5% del total.

És intolerable, també, que gairebé la meitat dels fons europeus del 2015 destinats a finançar el pla d’acolliment de refugiats es dediqui a pagar expulsions i a finançar centres d’internament d’estrangers (CIE), rebutjats clarament per la societat catalana.

Els culpables d’aquesta situació són els que són. Però avui no només es tracta de parlar dels culpables sinó també dels responsables. I responsables ho som tots.

La defensa del dret d’asil no pot ser l’objectiu d’una ideologia o d’un color polític. Ni tampoc entén de situacions socials o econòmiques. L’acollida de les persones que han hagut de marxar de casa seva contra la seva voluntat ha de ser simplement un objectiu humà, comú en tot ésser humà, així de senzill.

Mentre moltes de les nostres societats veïnes mantenen el debat sobre si han de fer efectiva l’acollida de persones refugiades, a Catalunya estem debatent sobre les responsabilitats, eines i recursos disponibles, i com ho hem de fer millor. Fem valdre aquest clam social i aprofitem-ho. Amb urgència, perquè l’emergència no pot esperar.

Tothom, en el seu àmbit i marge competencial, té marge d’acció i de millora. Començant per nosaltres mateixos, la ciutadania. Seguint per ajuntaments, Generalitat i estat.

Som una baula més de diverses generacions de catalans i catalanes que amb lluites compartides hem forjat el que som avui. El fet migratori ha estat sempre propi d’aquest país, tots hem sigut migrants. Reconeixem la unitat en la diversitat, i que el poble de Catalunya ha guanyat les seves conquestes socials i democràtiques quan hem avançat plegats.

Ara tenim l’oportunitat i el deure de fer-ho de nou. Cal teixir un gran pacte social i fer front comú en la defensa del dret d’asil. I també, mantenir el compromís ferm en la millora de la situació de les persones migrants que ja són aquí. Per fer-ho, cal que ens apleguem i organitzem ciutadania, entitats, organitzacions i administracions.

La manifestació d’aquest dissabte serà un gran èxit si aconseguim convertir-nos en un referent històric per nosaltres mateixos i per posar en marxa moviments similars a per tot Europa. Una Europa de responsables multicolors pot ajudar a reflexionar als culpables monocolors d’idees fixes.

Les institucions catalanes, inclosa la ciutadania, tenim a les mans la dignificació de les vides de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.

Fem-ho.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb