La crisi dels míssils cubans és un dels episodis més apassionants i al mateix temps inquietants de la història moderna. Vam ser tots plegats ben a prop d’una guerra les conseqüències de la qual haurien estat devastadores per al món sencer. Tant que possiblement avui no hi hauria ningú escrivint res en aquest planeta si aquells míssils hagueren començat a volar el famós dissabte 27 d’octubre del 1962.

No és gens estrany, per això, que encara ara molta gent es dedique a estudiar fins al darrer detall d’aquell dia. Va ser quan Fidel, que demà fa 90 anys, es va enfrontar als Estats Units pensant-se que l’URSS li donaria tot el suport, cosa que va acabar no sent exactament així.

Un corresponsal veterà i respectat del Washington Post a Moscou, Michael Dobbs, ha escrit un nou llibre sobre aquells dies servint-se de milers de documents desclassificats fa poc sobre el paper que va fer aleshores la Unió Soviètica. El llibre es diu ‘One Minute to Midnight’ i els el recomane vivament. És un text brillant i rotund, en què els fets són marcats clarament però les opinions de Dobbs són absolutament determinants en els moments clau de la trama. Una trama que, si oblidem que en realitat va ser a punt de passar, es pot llegir com una novel·la excel·lent.

Una d’aquestes opinions m’ha fet ballar el cap des que la vaig llegir i voldria compartir-la avui. Perquè tot i que parla de la Cuba del 62 podria parlar perfectament de la pròxima tardor al nostre país. Diu Dobbs:

‘La història no va sempre en la direcció prevista. De vegades la segresten fanàtics de diversa adscripció i en ocasions la poden apartar del seu curs una combinació d’esdeveniments imprevistos. Els grans estadistes intenten dominar les forces caòtiques de la història amb graus desiguals d’èxit. Però la possibilitat que passe una cosa inesperada que canvie el curs de la història és sempre molt més gran en períodes de crisi, quan tot es mou.’

‘La possibilitat que passe una cosa inesperada que canvie el curs de la història és sempre molt més gran en períodes de crisi, quan tot es mou’. D’això va exactament la tardor del 2016 i jo no ho sabria explicar més bé.

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.