Jaume Alonso-Cuevillas

[Actualització a les 10:14. Junts relleva Cuevillas de la mesa del parlament]

 

L’entrevista a Jaume Alonso-Cuevillas que VilaWeb va publicar dijous ha mogut un enrenou considerable i és cridada a provocar més d’un debat, també al parlament. No ben bé per què diu el diputat, i membre de la mesa, sinó per què implica allò que diu per al seu partit, per a Junts, i per a la presidenta de la cambra, Laura Borràs. I per l’aprofitament que segur que en faran alguns unionistes –recordeu com Carrizosa es va esplaiar amb la no-participació de Cuevillas en la votació que autoritzava el vot de Lluís Puig.

Dic que el debat no crec que s’acabe centrant en què diu Cuevillas, en la seua posició individual, perquè tampoc no és que siga una opinió sorprenent, i de fet ja havia estat expressada en declaracions anteriors, per bé que de manera no tan contundent. El fet destacat és que aquesta línia argumental la defense un diputat de Junts. Perquè, al cap i a la fi, amb els matisos que es vulga, això que Jaume Alonso-Cuevillas proclama que cal fer és força semblant a allò que va fer el parlament durant la legislatura anterior, amb el president Roger Torrent: esquivar els problemes tot afirmant que, en tot cas, cal confrontar-se en un futur remot, quan el preu de la confrontació siga important i la confrontació siga decisiva. Molt en abstracte.

En política els gests són importants i la presidenta Borràs en va tenir un durant el discurs d’investidura, molt comentat i polèmic, que va ser negligir completament el president Torrent, ni esmentar-lo. És evident que aquell era un gest més difícil de sostenir i de fer que no pas hauria estat una cita protocol·lària. I per aquest motiu va prendre la volada que va prendre. Aquest gest, les declaracions en entrevistes que la presidenta va concedir i l’aprovació del dret de vot del diputat Lluís Puig van deixar entendre que Junts volia impulsar des de la presidència del parlament una etapa diferent, en la qual hi havia la disposició a lluitar per recuperar la dignitat institucional que la cambra ha perdut del tot.

I és per això, per tot plegat, que la posició expressada per Jaume Alonso-Cuevillas dibuixa una ombra sobre la presidència de Laura Borràs i sobre l’estratègia política de Junts. Sobretot en la mesura que es fa difícil d’imaginar que la decisió que ell forme part de la mesa haja estat adoptada sense el coneixement previ del seu pensament sobre com caldrà comportar-se –més encara tenint en compte la seua qualificació professional sobre aquests temes. Per això Junts hauria d’aclarir si està d’acord amb aquestes declaracions, unes declaracions que han entusiasmat tot l’espectre de l’independentisme reformista, en tots els partits, i que Esquerra Republicana, molt particularment, ha viscut com un autèntic triomf i poc menys que com una reivindicació del president Torrent.

PS. Si no el vau llegir ahir, us recomane la lectura de l’article d’Ot BouLa CUP en terra de meravelles“. És una gran peça d’anàlisi, un exercici periodístic molt bo que mereix ser assaborit. Les darreres hores aquest text ha aixecat algunes suspicàcies que trobe divertides, si em permeteu la frivolitat. En definitiva, hi ha qui mai no voldrà entendre que hi ha una cosa que es diu periodisme. No que se’n fa dir: que se’n diu. També és més que recomanable llegir Joan Ramon Resina que en aquest article defensa, amb la seua solvència habitual, que “l’experiència de l’oposició podria ser el certificat de baptisme per a Junts. De la demostració que el seu projecte no és el ball de cadires què els atribueixen, dependrà el seu lideratge de la independència i la voluntat d’anar-hi sense fer marrada per miratges d’espanyola benvolença”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.