La presidenta Borràs té un problema

La posició expressada per Jaume Alonso-Cuevillas dibuixa una ombra sobre la presidència de Laura Borràs i sobre l'estratègia política de Junts.

Vicent Partal
05.04.2021 - 11:40
Actualització: 05.04.2021 - 13:40
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

[Actualització a les 10:14. Junts relleva Cuevillas de la mesa del parlament]

 

L’entrevista a Jaume Alonso-Cuevillas que VilaWeb va publicar dijous ha mogut un enrenou considerable i és cridada a provocar més d’un debat, també al parlament. No ben bé per què diu el diputat, i membre de la mesa, sinó per què implica allò que diu per al seu partit, per a Junts, i per a la presidenta de la cambra, Laura Borràs. I per l’aprofitament que segur que en faran alguns unionistes –recordeu com Carrizosa es va esplaiar amb la no-participació de Cuevillas en la votació que autoritzava el vot de Lluís Puig.

Dic que el debat no crec que s’acabe centrant en què diu Cuevillas, en la seua posició individual, perquè tampoc no és que siga una opinió sorprenent, i de fet ja havia estat expressada en declaracions anteriors, per bé que de manera no tan contundent. El fet destacat és que aquesta línia argumental la defense un diputat de Junts. Perquè, al cap i a la fi, amb els matisos que es vulga, això que Jaume Alonso-Cuevillas proclama que cal fer és força semblant a allò que va fer el parlament durant la legislatura anterior, amb el president Roger Torrent: esquivar els problemes tot afirmant que, en tot cas, cal confrontar-se en un futur remot, quan el preu de la confrontació siga important i la confrontació siga decisiva. Molt en abstracte.

En política els gests són importants i la presidenta Borràs en va tenir un durant el discurs d’investidura, molt comentat i polèmic, que va ser negligir completament el president Torrent, ni esmentar-lo. És evident que aquell era un gest més difícil de sostenir i de fer que no pas hauria estat una cita protocol·lària. I per aquest motiu va prendre la volada que va prendre. Aquest gest, les declaracions en entrevistes que la presidenta va concedir i l’aprovació del dret de vot del diputat Lluís Puig van deixar entendre que Junts volia impulsar des de la presidència del parlament una etapa diferent, en la qual hi havia la disposició a lluitar per recuperar la dignitat institucional que la cambra ha perdut del tot.

I és per això, per tot plegat, que la posició expressada per Jaume Alonso-Cuevillas dibuixa una ombra sobre la presidència de Laura Borràs i sobre l’estratègia política de Junts. Sobretot en la mesura que es fa difícil d’imaginar que la decisió que ell forme part de la mesa haja estat adoptada sense el coneixement previ del seu pensament sobre com caldrà comportar-se –més encara tenint en compte la seua qualificació professional sobre aquests temes. Per això Junts hauria d’aclarir si està d’acord amb aquestes declaracions, unes declaracions que han entusiasmat tot l’espectre de l’independentisme reformista, en tots els partits, i que Esquerra Republicana, molt particularment, ha viscut com un autèntic triomf i poc menys que com una reivindicació del president Torrent.

PS. Si no el vau llegir ahir, us recomane la lectura de l’article d’Ot BouLa CUP en terra de meravelles“. És una gran peça d’anàlisi, un exercici periodístic molt bo que mereix ser assaborit. Les darreres hores aquest text ha aixecat algunes suspicàcies que trobe divertides, si em permeteu la frivolitat. En definitiva, hi ha qui mai no voldrà entendre que hi ha una cosa que es diu periodisme. No que se’n fa dir: que se’n diu. També és més que recomanable llegir Joan Ramon Resina que en aquest article defensa, amb la seua solvència habitual, que “l’experiència de l’oposició podria ser el certificat de baptisme per a Junts. De la demostració que el seu projecte no és el ball de cadires què els atribueixen, dependrà el seu lideratge de la independència i la voluntat d’anar-hi sense fer marrada per miratges d’espanyola benvolença”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.04.2021  ·  22:16

Els gests són importants. Possiblement per això encara no hi ha acord per a la investidura. Perquè també cal tindre clar que els vots no serveixen per a demanar-los una vegada cada quatre anys i després fer el que es vulgui durant tot el temps. Cal un acord mínim i cal també que la gent el conega i el recolze.

josep soler
josep soler
04.04.2021  ·  22:22

Ara l’autonomisme botifler es diu “Independentisme reformista”.

Als monàrquics del PSOE els hi podem dir “republicans reformistes” i als franquistes de PPVOXC’s “demòcrates reformistes”

La tàctica és de manual: confondre a l’opinió pública amb opinió publicada subvencionada per blanquejar el cinisme de la dreta de sempre i les esquerres burocràtiques que no diuen que són l’altra dreta, de facto.

Eleccions una altra vegada i les que faci falta, els independentistes que “no volem reformar espanya” no ens cansarem.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
04.04.2021  ·  22:24

M’ha sorprès molt tota la polèmica al voltant d’aquestes declaracions. Em fa l’efecte que ningú s’ha llegit l’entrevista. I si algú d’ERC creu que això reivindica Roger Torrent, crec que no han entès res.
L’estat aprofitarà qualsevol oportunitat, gran o petita, per crear disrupció i atacar l’independentisme (cosa que els dirigents independentistes no estan fent).

Permetre la possibilitat d’inhabilitar la mesa, amb el caos que això comportaria, simplement per admetre a tràmit dues resolucions que no serveixen per a res em sembla una bestiesa i estic d’acord amb en Cuevillas.
En canvi, deixar inhabilitar la mesa quan defensi un president que està sent inhabilitat o per declarar la independència té tot el sentit del món si vols fer l’escàndol més gran.

Josep Almar
Josep Almar
04.04.2021  ·  22:26

Junts, que diu el vostre programa? Farem un Torrent 2, o anireu tots a una, coherents amb el què heu promès?
Si tremolen les cames, cap a caseta, tapar-se amb la manteta i dediqueu-vos a contemplar les musaranyes.

Josep Gualló
Josep Gualló
04.04.2021  ·  22:41

CUEVILLAS MAI NO HE ENTES PERQUE ÉS A JUNTS

Te anima de franquista i perfi d’ERC. Si no plega per voluntat propia, l’haurien de fer saltar a bufetades.

La seva existencia és una paradoxa per si mateixa, comparable amb una altra que tu i jo sabem i que svint oblidem.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.04.2021  ·  23:06

“Els diners i collons per a les ocasions”, crec que és això el que va deixar dit Cuevillas en l’article de Vilaweb … i no puc estar més d’acord. En “roman paladino”, una confrontació intel·ligent, que ja se’ns havia avisat per part de Junts. No li veig el problema … si no és per desconfiança amb gent que ja ha manifestat, amb els seus actes -que no paraules- allà on està disposat a arribar.
Confiança, això és el que cal per avançar junts cap a l’autodeterminació com a poble.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
04.04.2021  ·  23:15

La veritat és que no vaig entendre la resposta de’n Cuevillas.

Puc entendre un funcionari que pugui tenir por de perdre el sou. Però en Cuevillas? No corre pas cap risc. Segur que al seu despatx d’advocats guanya molt més que com a membre de la mesa del parlament.

Això de guardar la desobediència per fer-la grossa em sembla que és un error. Em sembla que és exactament al contrari. Convé desobeir en cassos que no tinguin cap transcendència pràctica però que evidenciïn clarament la vulneració dels drets fonamentals par part de la injusticia espanyola. Així serà més fàcil guanyar-ho als tribunals internacinals. Una vegada s’hagi revolcat la injusticia espanyola davant els tribunals internacionals, llavors s’ha d’anar pujant el to i fer-la cada vegada més grossa.

Estic impacient per veure què passa quan els tribunals internacionals diguin que la inhabilitació del president Torra va ser una vulneració de drets fonamentals i que se li ha de restituir al càrrec de president.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.04.2021  ·  23:16

OMBRES O INDICIS?

Que Junts és un partit jove, encara molt poc estructurat és una evidència. Que tampoc s’inscriu en la vella nomeclatura ideològica dreta-esquerra despista mès d’un spin doctor que veuen que la suada cantarella de neoconvergents és més adequada per ERC que per Junts.

L’embat amb l’estat per part de l’i dependentisme rupturista, és una tasca massa difícil com per demanar una concordança lineal entre voluntat i materialització. D’això a l’ombra de sospita hi va un bon tros.

PS. Celebro l’article d’Ot sobre la CUP, feia falta. Des d’aquesta editorial sempre ha sigut una assignatura pendent perquè aquí la CUP, els seus dogmes i la seva política mai han tingut cap ombra de sospita, quan la seva virtualitat política no era més que la renúncia de 1-O i el retorn a una “autonomia amb vernís anticapitalista” (l’acord amb ERC) que és difícil d’empassar-se. Una lliçó!

Ed Garrido
Ed Garrido
04.04.2021  ·  23:31

D acord amb la critica Sr Partal, pero per quan una editorial monografica dedicada a les declaracions del Sr Sergi Sol, Tarda, Sabria, Vilalta…perque a mi m escandalitzen moltissim mes, i sembla que no mereixin cap motiu de critica.

Núria Coma
Núria Coma
04.04.2021  ·  23:40

Crec que Junts ha mostrat el seu malestar per les declaracions, i he llegit la missiva de Cuevillas disculpant-se.
No vaig trobar encertades les seves declaracions, i sembla ser que el gruix del seu partit tampoc. La cosa no és no cometre errors, sinó dolventar-los.
Magistral article d’ Ot Bou, certament

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.04.2021  ·  23:41

El Sr. Cuevillas s’equivoca greument. Com ja vaig comentar ahir, la bestiesa és que inhabilitin a algú per una “bestiesa”!!! El Sr. Cuevillas no s’adona que ha acceptat el relat del repressor estat que és España. Ja em va decebre la seva feina en el procés defensant els polítics catalans, perquè seguia acceptant que aquell judici era un judici de veritat i no veia que era un farsa i un teatre indigne i vergonyós. No era el moment de fer una defensa tècnica que evidentment no duia enlloc. Era el moment de una defensa revolucionària, d’estripar les cartes i aixecar-se i marxar, fent el màxim rebombori possible. Ell, i els altres advocats que van cometre el mateix error.

Qualsevol maltractador el que pretén sempre és tenir raó, i per això inventa un relat adequat per a ell, mentint i fent grolleres trampes. I mai, MAI!, s’ha d’acceptar el relat i l’escenari de l’opressor, i cal fer una feina bàsica de posar les coses en el seu lloc raonable i lògic, que no és fàcil, però sí fonamental. Perquè el realat dels opressors sempre capgira i tergiversa la realitat i la lògica, sempre, i si acceptes el joc aquest estàs perdut. I l’error de Cuevillas és també en el fons el de ERC, la CUP, PdeCAT, i molts altres, malauradament. D’acord que cal minimitzar els riscos, però sense oblidar el que volem i com obtenir-ho, i sabent que els riscos hi són i hi seran sempre, i que a l’hora de la veritat seran majúsculs.

Antoni Soy
Antoni Soy
04.04.2021  ·  23:55

Benvolgut director, crec que les lliçons dogmàtiques i pontificals sobre el que és bon o mal periodisme se les hauria d’estalviar, sobretot quan es tracta d’una opinió (per definició opinable) i no d’una informació o d’una investigació comprovades.

Xevi Collet
Xevi Collet
05.04.2021  ·  00:33

No totes les situacions son iguals i se n’ha de poder parlar amb tranquil·litat i profunditat. No és el mateix que una decissió la mesa tregui un dret a un diputat que per una decisió de la mesa es pugui fer una declaració. En el primer cas s’ha de ferm sempre. En el segon cas val la pena valorar-ho. Val la pena que s’inhabiliti els membres independentistes de la mesa per una declaració que no passarà d’aquí? Potser una vegada sí… i que s’inhabiliti als substituts dels primers? I als substituts dels substituts?
Els partits haurien de ser capaços de posar-se d’acord i definir l’estratègia de quan cal plantar-se i quan no. Tots ho sabem que ara mateix no podem fer una oposició frontal al 100%.

Estic molt cansat que tots i cadascun de nosaltres sàpiga exactament què han de fer els altres en cada moment. Però l’important és què estem disposats, tots, a acceptar. I jo ho tinc molt clar: UNA ESTRATÈGIA CONJUNTA, LA QUE SIGUI, PERÒ CONJUNTA. Amb terminis concrets (si no de temps, d’actuacions encadenades) i actituds lleials.

Berta Carulla
Berta Carulla
05.04.2021  ·  00:52

Bravo Ed Garrido. No hi ha vergonya.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.04.2021  ·  01:32

A la pel·lícula Blow-Up, Michelangelo Antonioni ens planteja les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió. Entre allò evident i real que un fotògraf descobreix casualment a través d’una fotografia- un cadàver en un parc- i allò que, en el decurs de la pel·lícula, acaba sent la realitat que s’imposa aclaparadora: el cadàver desapareix del parc i les proves fotogràfiques desapareixen del seu estudi. Com si no hagués existit mai, la realitat es transforma sinistrament en il·lusió.
Transitem un espai històric nou que mescla constantment realitat amb il·lusió i, per aquest motiu, és difícil orientar-s’hi. Més enllà del disgust i la mala lluna ens cal visió i comprensió d’on som, de què estem fent i d’aquesta realitat que necessàriament es canviant, incontrolable i aclaparadora perquè no tenim la força per moure’n tots els fils. Sortosament hem de mirar-nos al ulls, enraonar i mirar de posar-nos d’acord…no és obligatori. Mentrestant, és útil pujar a l’autobús que va des del centre de L’Hospitalet fins a Coll-blanc, passant per La Florida, i observar.

Núria Florensa
Núria Florensa
05.04.2021  ·  01:35

Quan vaig llegir l’entrevista al diputat Cuevillas era estar escoltant al Torrent: se’m gelà la sang… Necessitem una explicació del vot atorgat a Junts, el qual, tant bé va iniciar l’Honorable Presidenta del Parlament L. Borràs. Indispensable!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
05.04.2021  ·  06:57

Un motiu més per donar la investidura a ER i restar a l’oposició.

Albert Pérez
Albert Pérez
05.04.2021  ·  07:44

Moltes de les coses que no hem entès els darrers anys crec que s’han d’emmarcar en els fons dels serveis secrets espanyols o la “Zona especial nordeste”. Tothom sap que en els moments àlgids del terrorisme d’ETA, les infiltracions dins del Moviment Basc d’Alliberament Nacional eren més que òbvies.

Jo conec un cas del qual òbviament no puc dir el nom. Polític de solvència demostrada en una vila significativa de Catalunya, de des de ben petit i sempre implicat en la vida associativa, experiència laboral en multinacionals de primer nivell, casat, amb tres filles, en edat madura i amb tota la carrera per davant, al voltant del 2010 viu una crisi personal i se n’adona que viu en la mentida i comença a freqüentar bars gais, saunes i estableix el que en diríem una doble vida… Amb tota naturalitat perquè més inri és creient i de missa dominical!

Més enllà de l’opinió que ens pugui merèixer això, continua la seva vida i es converteix en un dels responsables de l’organització dels referèndums locals per la independència. I continua anant de saunes, bars i altres locals de relacions sexuals amb homes. A la vila, adquireix responsabilitats municipals en una plataforma veïnal formada per les restes del naufragi de CiU i acaba sent regidor responsable d’Urbanisme i de socialitzar serveis anteriorment privatitzats. Adquireix notorietat a les xarxes, cada cop s’implica més en el moviment sobiranista i, tot i que és creient i de tant en tant va a missa, viu el que molta gent ha viscut durant segles com a “normal”: és gai i a la vegada casat i de portes enfora una “persona d’ordre” que ha fet el tomb de l’autonomisme a l’independentisme i de posicions centristes a més aviat socialistes com tanta i tant gent al Principat. Cada cop és més conegut, escriu articles i fa soroll a les xarxes. Un bon dia troba un sobre a la bústia on se’l veu en plena orgia gai. Fotos, més fotos, de diferents dies, locals, etc. Té dues opcions, quina pren? Només dic que discretament va abandonar la seva vida política, va tornar a la vida de l’empresa privada i continua tenint “una vida com cal”. Quants polítics catalans independentistes no estan, literalment, i mai millor dit: agafats pels collons per “pecats inconfesables”. No dic que sigui el cas del Cuevillas, però no tinc cap dubtes, no en tinguem!, que moltes actituds inexplicables cal anar a buscar-les al fons de rèptils del CNI…

Jordi Parera
Jordi Parera
05.04.2021  ·  08:36

el problema és que no sabem el que per ell es una bestiesa, sembla que tot. que pugui votar Lluís puig arriscat, que torra perdi l’esco no contesta..

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
05.04.2021  ·  08:41

El problema no el té pas la Sra Borràs. El problema el té Catalunya, amb tants covards, ineptes i titafluixes

Joan López
Joan López
05.04.2021  ·  08:56

Totalment d’acord amb ED Garrido. A erc hi ha per fer titulars de tot tipo I mai es fà. Tinc un regust amarg. no anem en lloc.

Victor Serra
Victor Serra
05.04.2021  ·  09:01

No és la Presidenta Borràs que té un problema. Es l’independentisme que tenim un problema si seguim tirant-nos els plats pel cap i sense uns mínims per poder anar endavant. El que ha dit Cuevillas és intel.ligent i s’hauria de tenir en compte.
Cada cop més fart d’aquesta minoria cridanera que veu traició i botiflers a cada cantonada.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.04.2021  ·  09:19

Ja surten les ombres de Junts , i continua el recolzament descarat a ERC. Passeu per caixa. Però haurieu de veure que els passa als mitjans afins al sistema repressor.

maria serra
maria serra
05.04.2021  ·  09:32

Molt d’acord amb Ed Garrido.

Ramon Perera
Ramon Perera
05.04.2021  ·  09:39

Lo que és important és tenir UN projecte per continuar la lluita per la independència allà on es va quedar el 10 d’octubre de 2017 i tenir un col·lectiu coordinat i decidit per gestionar el projecte.

És d’això que hauríem d’estar debatent.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
05.04.2021  ·  09:40

Realment tots tenim alts i baixos a l’hora de ficar la pota. Per il•lustrats, intel·ligents i estratègicament solvents que siguin, no tenen garantia de no cagar-la i més quan tenen una vigilància feroç al damunt, com una espasa de Dàmocles, sempre a punt. Com diu el Sr. Montserrat, semblen covards ineptes i titafluixes, no sé què faríem al seu lloc. Però la meua teoria és que si entrem al joc, hem de parar valents i fer-nos inhavilitar tot sovint, tenint substituts i més substituts, demostrant així que no juguem al joc de les cadires i bones pagues. Que porta un altre 155, potser és el que fa falta que els gansters de la mena que siguin quedin retratats i a veure que en surt. Només anem seguin el joc del omnipotent opressor que sembla que no acabi mai la ruqueria, els calers i la forta influència al estranger. Tots els politics tenen por de la repressió, però ñ no es pot permetre massa més presos polítics ni inhavilitats. Crec que forçant a que augmentessin exponencialment o provocar un nou155, és pecata minuta amb comparació d’on ens està portant l’opressor.

Joan Manel Llusà
Joan Manel Llusà
05.04.2021  ·  09:43

Cada vegada mes decebut pels comentaris dels talibans que s’autoproclamen com a els guardians de la puresa.. insultant i mensytinguent als que no comparteixen el seu discurs.
En JACS es un personatge que te clar que amb focs d’artifici no es guanyen batalles, i que les forces cal guardarles per avaçar, no perque t’aplaudeixin quatre eixelebrats mentre els millor dels nostres politics els inabilitan o posen a la presó.
No farem mai l’independència així! I el que es mes trist, donem arguments als que parlen de supremacisme. Entenc que la pèrdua de la hegemonia costi de païr, però la manca de idees per tirar endevant junt amb l’odi a tothom que no sigui un unilateralista verbal enrabiat, fa molta pena.

Pere Grau
Pere Grau
05.04.2021  ·  09:57

Suscric totalment el que diuen els Sres. Rodríguez i Albiol. Els alemanys tenen una bona dita: “abans de parlar, connectar el cervell”. I lamento haver de dir que sembla que alguns dels companys comentaristes tinguin problemes de connexió i hagin llegit en Cuevillas de cap per avall. Cuevillas ni és covard ni té “ànima de franquista”. Ni ha dit de cap manera que calgui fer sempre “un Torrent” i esquivar tots els xocs amb la caverna espanyola. Ha dit que, si es fa ha de tenir sentit i valdre la pena. I jo estic plenament d’acord que només per fer declaracions grandiloqüents (que també es poden fer d’altra manera i per altres conductes) no ho val. El nus de la qüestió és decidir què és allò prou important com per plantar cara amb totes les conseqüències. I hi ha prou temes que sí que ho són. Exemples? 1. No acceptar la inhabilitació de Laura Borràs o de Pere Aragonès si vingués el cas. 2. Una declaració que deixés clar que el Parlament no acceptarà decisions preses per tribunals que o bé no tinguin competència per fer-ho o s’hagin saltat el camí jurídic legal. 3. Que s’ignoraran les ordres o advertències d’autoritats que no tinguin cap competència per fer-ho (com la Junta Electoral en el cas de Torra), etc.etc.etc. Segur que tots plegats tenim temes per afegir-hi, com per exemple el desenvolupament de més estructures pròpies que puguin substituir les de l’estat.

I pel que fa als que retreuen al Sr. Partal que no critiqui el que diuen els Srs. Sol, Sabrià, etc. (i encara s’han deixat Heredia i Dedéu) ja critica prou sovint el pecat sense dir el pecador, ja que cap d’ells ha publicat res a Vilaweb. Que el Nacional.cat ho publiqui (al costat d’excel·lents articles de magnífics col·laboradors) és cosa del NC i no pas del Sr. Partal…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.04.2021  ·  09:57

Sr. Partal, estic molt d’acord amb el que diu el Sr Soler, prou d’etiquetes manipuladores o enganyoses, l’Independentisme és sempre rupturista, no existeix l’independentisme servil.
Per tant cerqui altra paraula per a definir als d’ER i PdCAT. Més exactament a la cúpula d’ER: Junqueras, Rufián, Sabrià, Sol, Torrent, Tardà, etc., etc.

També reclamo con fa altra subscriptor una editorial monografica dedicada a les declaracions dels Srs Sergi Sol, Tarda, Sabria, Vilalta…perquè escandalitzen moltissim mes, i cal deixar-los en evidència.

Tornant al tema central, no em van agradar les declaracions del Sr. Cuevillas, però també penso que les preguntes fetes ja duien una càrrega de mala fe, per provocar-les.

Crec que la lluita contra el borbònic/feixista estat espanyol s’ha de fer en tot moment, sense deixar passar cap oportunitat, i amb petits i grans detalls que cal magnificar internacionalment, ajudant així a Catalunya i als exiliats.
M’explico, te raó que admetre a tràmit una resolució que ja ha estat condemnada per la IN-justicia espanyola no porta en lloc, però això no vol dir que JxCat no pugui plantejar-la i que la Mesa digui “diplomàticament” (i publiqui internacionalment però amb contundència) que “en un país democràtic un Parlament ha de poder discutir de tot, però la Mesa no pot admetre la petició perquè l’estament judicial d’espanya no vol i amenaça als seus membres no respectant la sobirania Parlamentària”.
Això fer-ho i repetir-ho per totes les amenaces que hi ha hagut fins ara i publicitar-les arreu.
També cal admetre a tràmit totes aquelles peticions no prohibides fins ara però que reivindiquin els drets de Catalunya com a minoria nacional reprimida. Si la In-justicia espanyola les prohibeix a continuació, fer novament la declaració que he dit abans, i portar-lo tot als tribunals i mitjans internacionals.
Resumint, no perdre ni una oportunitat de deixar en evidència què és espanya i què són els diputats europeus que li estan donant suport. Això és més intel·ligent que estar-se sense fer res per si de cas.
I si arriba el moment de fer un pas en algo transcendent, que mereix el risc, doncs admetre-ho a tràmit i enfrontar-se.

Llençar-se contra un mur sense cap motiu és de boixos, però no fer res és ser esclaus de per vida.

PS: ja vaig opinar ahir sobre l’excel·lent article del Sr Ot Bou respecte la CUP, els ha dit que el rei és nu, vulguin o no entendre-ho.

PERE SIO
PERE SIO
05.04.2021  ·  10:11

JXCAT no pot pactar mai amb ERC, ni entrar al Govern, si no vol enfangar-se amb un soci deslleial, i gens fiable, que ha enganyat al món independentista. JXCAT per no repetir absurdament unes eleccions en plena pandèmia, ha de fer un acord puntual d’investidura, gratuït, i fer President a Pere Aragonés però restant a l’oposició. No pot entrar al mercadeig del joc de cadires i d’interessos partidistes i personals, deixant que ERC s’afarti de poder, de càrrecs, de cadires, única finalitat que han perseguit i els ha embogit aquests darrers anys.
El Govern de la Generalitat no és un Govern efectiu, sinó una caricatura del poder intervinguda i dirigida per l’Estat. Sense diners, ni competències, reprimits i amenaçats, només es pot l’autonomia virtual que ens deixin, però als d’ERC ja els serveix. Els somiatruites que encara pensen resoldre el conflicte dialogant amb l’Estat, saben que estan condemnats al fracàs, Castella mai negocia sinó que imposa, amenaça amb la força i reprimeix, és la forma que tenen d’exercir el poder. La situació no només no canviarà sinó que cada dia va a pitjor, amb la desfeta política espanyola. El PSOE dirigit per un ninot supervivent i mentider, Pedro Sánchez, no cedirà res a Catalunya si no vol perdre la presidència en mans de la ultradreta creixent, cal recordar que la fòbia contra Catalunya a les Espanyes encara dona molts bons rèdits electorals.
Cal temps i fets, perquè els barretinaires votants d’ERC, vegin amb els seus propis ulls l’engany i el parany. Ara és qüestió de temps, de tenir una mica de paciència, i esperar el moment definitiu per fer el nou embat amb l’Estat única manera que tenim d’aconseguir la nostra llibertat.

Jaume Martínez
Jaume Martínez
05.04.2021  ·  10:15

Joan Manuel Llusà, subsric el que dius de dalt abaix.

Josep Maria Janué
Josep Maria Janué
05.04.2021  ·  10:18

El Sr. Partal té un problema: fer creible Vilaweb.

Josep Salart
Josep Salart
05.04.2021  ·  10:23

Ay sí, en Rogelio Torrente al costat d’en Cuevillas, és un angelet tocant el violí..

Ed Garrido, avui el teu comentari és una lliçó per l’editorialista, que tots sabem que pot escriu-re de lo que li dóni la gana.

Tinc un amic a madrid que em diu que vol votar ERC, d’aquesta manera gaudirà dels diners dels catalans fins que es mori.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.04.2021  ·  10:41

El què ha dit Jaume Alonso Cuevillas és un pensament lògic en un context que molts no volem admetre. És a dir, en una situació no democràtica, de poder colonial, d’agressió i repressió judicial. És evident que jugar-se la inhabilitació i exposar-se a la repressió per parlar de segons quins temes justament a l’àgora on parlen els polítics -el Parlament- i per extensió el poble, pot semblar una confrontació poc intel·ligent. Jo li diria al Sr, Cuevillas que, com que volem sortir d’aquest context, com que el Parlament tenim el dret democràtic de parlar de tot, com que als parlaments democràtics d’Europa es parla de tot, aquí hauria de passar el mateix i que potser val la pena fer passar l’estat pel camí de negar la llibertat i, en conseqüència, que reprimeixi tan com vulgui i es vagi ensorrant tot sol en el femer feixista predemocràtic en què s’ha convertit i arrossegui al PSOE amb Pedro Sánchez i els ‘si se puede’ i tot en el mateix femer. I després que vagin a Europa i els vegin amb la cara tacada de merda i que vagin a la famosa ‘taula de diàleg’ amb la cara i les mans tacades de merda. Aquesta és la nostra jugada, Sr, Cuevillas, ensenyar la cara bruta de l’estat. Si vostè no es veu en cor de jugar-se el càrrec per això -que és molt humà, però massa tard- aleshores val més que deixi el lloc algú més determinat.

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
05.04.2021  ·  10:47

Crec que en aquesta ocasió no està encertat en la seva interpretació dels fets. He llegit avui mateix a El Nacional fragments de la carta que ei Sr. Cuevillas ha adreçat a JxCat fent referència a la entrevista publicada per VilaWeb, i reconeix que va ser imprudent en les seves declaracions i que en cap moment té por de ser inhabilitat per raó de defensar qüestions que JxCAT consideri cabdals. Es a dir, no serà una ombra que amenaci a la Presidenta del Parlament.

Tenim ara la possibilitat de practicar la confrontació intel·ligent de Puigdemont amb tot el seu significat, si com espero i desitjo deixem que ER governi en minoria. Junts serà Junts, i no tindrà la permanent amenaça de la deslleialtat d’ER. Això dona la oportunitat de refermar-nos com una agrupació sólida en favor de l’independentisme, sense trampes de taules de negociació i altres intents de diluir en el temps la constitució d’un estat propi, socialment transversal, políticament democràtic i econòmicament fort.
No enterbolim aquest objectiu fonamental donant interpretacions apressades a declaracions fetes per un neòfit de la política.

Alfons Tur
Alfons Tur
05.04.2021  ·  10:54

A mi no m’han semblat tan malament les declaracions del Sr. Cuevillas, la idea que ens presenta és que cal mesurar les forces i reservar-les per fer un embat que puguem mantenir i sigui el definitiu i no gestos de cara a la galeria. Cal abans tenir un banc públic amb l’autorització europea emesa per algun altra estat membre, cal tenir en solfa l’agència tributària, cal tenir organitzatss, els membres dels cossos policials fidels i el compromís delreconeixement d’algun(s) estat(s). Amb això lligat, cal fer les passes polítiques que sigui, i mantenir el torcebraç de l’estat, tot el que es faci abans serà foc d’encenalls per molt abrandat que sembli

Jordi Roca
Jordi Roca
05.04.2021  ·  11:10

No em fa el pes la declaració del component de la mesa. Però en lloc de tirar-se els plats pel cap i engrescar als pro-monàrquics anticatalanistes, jo donaria la volta a la qüestió: refermar literalment el que diu el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en el seu article 1. I que siguin els que pretenguin desqualificar-ho els que es posin fora de la legalitat internacional (i espanyola encara que no ho reconeguin).

Montserrat P.
Montserrat P.
05.04.2021  ·  11:26

Com s’ha afanyat el Sr. Partal a fer un editorial contra Junts obertament, amb noms i cognoms. Fins i tot Laura Borràs hi fa sortir. Fins i tot hi defensa Torrent.

Mai li he vist fer una cosa semblant ni tan sols més suau, ni tard ni d’hora, contra ER. Estic totalment d’acord amb el comentari d’Ed Garrido.

No m’agrada el que va dir Cuevillas, però només era una opinió personal. La prova és que Junts ja l’ha substituït.

I aquesta és la gran diferència entre Junts i ER. ER mai va substituir Torrent.  És més,  tots pensaven com ell. Junts ha actuat de seguida.

Però aquest detall el Sr. Partal ni l’anomena.

Vilaweb sembla que també està al servei d’ER.

Carles Viñals
Carles Viñals
05.04.2021  ·  11:28

Aclarim-nos, senyors: Si el Sr. Cuevillas ens diu que posats a actuar cal fer-ho per una qüestió important i no pas per una fotesa estaria d’acord, sempre que jo veiés en l’executiu català una clara disposició a plantar cara a l’Estat. Com que d’ocasions importants però, n’hi ha hagut moltes només en els darrers tres anys i cap d’elles ha estat considerada mereixedora de confrontació, dubto molt que el Sr. Cuevillas vulgui trobar-ne una que sí que ho sigui en un futur més o menys pròxim.

Perquè la cosa no va tant de si plantem cara per aquesta o aquella qüestió, sinó DE SI VOLEM PLANTAR CARA, acceptant-ne les conseqüències. Si el Sr. Cuevillas considera bestieses o qüestions menors la reprobació d’una monarquía corrupta i anticatalana o la reafirmació del dret a l’autodeterminació, és evident que no tenim la mateixa idea del que són “coses importants” i, si no vol començar per aquestes qüestions la confrontació amb l’Estat, dubto molt que vulgui començar-la per motius mes importants.

I una darrera qüestió: Tot moviment necessita un cap que vulgui dirigir i MANAR. I això vol dir també apartar el (els) qui no es mostren disposats a obeir les directrius dels seus caps. Crec, (i espero que es mantingui ferma), que Laura Borràs demostra voler manar, prescindit dels serveis del Sr. Cuevillas. Estic amb ella.

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
05.04.2021  ·  11:29

Com sempre, en apartar Cuevillas, la presidenta Borras, actua ràpid i amb contundència.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
05.04.2021  ·  12:20

Soc votant de Junts i per damunt de tot partidari del President Puigdemont, i entenc, respecto i recolzo l’estratègia d’Alonso-Cuevillas: confrontació enfront l’adversari, segons criteris d’intel·ligència i eficiència, evitant conseqüències (inhabilitacions) amb motiu d’accions sense transcendència. Per això no comprenc de cap manera el que dius, Vicent (i és el primer cop que em passa!) sobre que l’estratègia expressada per Alonso-Cuevillas és força semblant a la seguida per Torrent: esquivar les conseqüències excepte quan la confrontació sigui decisiva. Vicent: la investidura del President Puigdemont, de gener de 2018, pactada prèviament entre erc i Junts, i retirada a darrera hora pel president Torrent, ¿no era una acció de confrontació decisiva i transcendental?

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
05.04.2021  ·  12:30

Amb l’avantatge que em donen les hores que han passat, ja ha pogut veure com ha “resolt” el “problema” Junts, sense despentinar-se, podríem dir. La dissidència, o més ben dit, l’anàlisi intel·ligent de la situació importa molt menys que l’eslògan. Tot i que el compromís de Cuevillas és ferm, Junts acaba de perdre el que per mi era un excel·lent element. D’ara endavant ja li poden anar al darrere amb un flabiol sonant, al senyor Cuevillas.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
05.04.2021  ·  12:49

Comparar el Sr. Alonso-Cuevillas amb el Torrent, i dir que han fet el mateix, no es correcte, com no voler nomenar un President o aceptar una delegació de vot, no es el mateix.
Crec que Junts no pot votar a Aragonés, per que es un homenet que no fa res de res, es un majordom del Junqueras, sense dret a decidir res de res. La prova es, que dels cinc jefes de la Conselleria d’Economia, 4 han passat per la justicia, i ell, res de res, fiscalia el protegeix. Junqueras l’ha elegit, per que es res de res

jaume vall
jaume vall
05.04.2021  ·  13:25

1. Del tot d’acord amb Àlex Rodríguez. Jo també estic a favor de la llibertat d’opinió que ha tingut Jaume Alonso-Cuevillas. Si una ment tan estructurada com la seva molesta els que manen dins d’una confluència transversal com hauria de ser Junts, potser és que ja va sent un partit més, igual que els altres, amb una jerarquia casernària, i sense diversitat d’opinions.
Em pot agradar més o menys el que ha dit el jurista, pot ser més o menys encertat, però té raó que millor guardar els desafiaments, per quan toqui treure el Cristo gros.
2. Jo també crec que no és comparable a la deslleialtat -amb fets- de Torrent, el gener de 2018. Si els d’Esquerra estan contents per unes declaracions, i els de Junts han de pensalitzar-les, potser és que la política catala continua sent un pati de col·legi.
3. El fet que hagi posat el seu càrrec a disposició i s’hagi compromès a ser lleial a la Presidenta Borràs, hauria d’haver convidat aquesta a manternir-lo en el càrrec, i elevar una mica la categoria “adolescent i testosterònica, espanyolitzada” de la política catalana.

i 4. Sí, l’article d’Ot Bou, és una meravella d’anàlisi entenedora sobre el que ens està passant, precisament mentre els tres partits -suposadament independentistes- els faci més por l’errada que els podria fer baixar en vots, enlloc de tenir por d’assemblar-se al populisme espanyol.
Una mica d’altura de mires, si us plau. Si volem ser com els millors països, no hem de replicar el capteniment dels pitjors!

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
05.04.2021  ·  13:51

Gens d’acord amb l’anàlisi de Vicent Partal, especialment quan vol equiparar les declaracions de Jaume A. Cuevillas amb les actuacions de Roger Torrent que va impedir la investidura d’un president i va retirar el dret a vot a un altre. Subscric del tot el comentari de Jaume Vall.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
05.04.2021  ·  15:45

Em sembla Vicenç que un cop més t’has precipitat en l’editorial, la resposta de na Laura Borràs ha estat ràpida i contundent. En Cuevillas té part de raó però si realment volem un Parlament sobirà, les seves declaracions no són de rebut. Dit això, m’addereixo a les peticions que algun dia facis un editorial dedicat (i esmentatnt-los explícitament) a les moltíssimes declaracions de Sabrians, Sols, Tardàs, Rufians, Jonqueras i tutti quanti que sembla què són més de la teva corda. Malgrat els teus fidels que em criticaran, ja saps què sempre t’he demanat més eqüanimitat i menys eufemismes. Si haguessis pres partit pensant més en el país i menys en les subvencions potser estariem en un altre escenari.
Pel que mi fa, penso que el millor seria que JxCat investis l’Aragonès però que no entri a un govern clarament autonomista, per molt reformista que sigui. Jo em quedo amb els rupturistes, tal com tu els anomenes (ep! la CUP no la compoto com a ruputurista si no com a infantilista que no sap què vol fer de gran)
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Carles Serra
Carles Serra
05.04.2021  ·  16:32

Molt d’acord amb el Sr. Edu Garrido, serà que declaracions de Sergi Sol, ja que dir d’aquest personatges d’en Sebrià/Tardà, per fer una bona editorial.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.04.2021  ·  16:38

Les paraules d’Alonso Cuevillas no són equiparables a les accions de Roger Torrent, i no entraré a defensar o atacar la contundència de Laura Borrás.
Ara bé, tal com ell mateix reconeix, ha estat imprudent. Si tenia aquest pensar, o l’havia d’haver fet públic abans de les eleccions o l’havia de manifestar a porta tancada perquè és contrari a la plataforma de Junts.
La censura dels temes de debat del Parlament no és una “bestiesa.” És una violació greu d’un dret democràtic fonamental. Acatar-la crea un precedent potencialment perillós.

Joan Costa-jussa
Joan Costa-jussa
05.04.2021  ·  16:55

Això és la fi.
Ja no podem avançar més cap a la independència, ni tan sols cap un referèndum pactat.
Que pleguin tots, i a fer el millors per Catalunya i els catalans.
Pero, que pleguin tots i una renovació política total

Albert Miret
Albert Miret
05.04.2021  ·  18:01

“Éstos son mis principios, pero si no le gustan, tengo otros”.

Alonso Cuevillas:

David Mascarella
David Mascarella
05.04.2021  ·  19:38

Quan Vicent diu el què agrada el pugen al cel, com al venerable professor gurú que ens guia. Efusions, deu mil gràcies i el què calgui.
Si quan diu coses que no ens agraden no acceptem la seva honestedat amb el respecte que mereix, alguna cosa falla, perquè estem devaluant la seva tasca com a periodista i com a persona. Discrepar si, però sense retrets.

D’altra manera potser el que falla és el nostre criteri voluble.

Esther Miquel
Esther Miquel
05.04.2021  ·  19:46

D’acord amb l’Alex Rodríguez: “Permetre la possibilitat d’inhabilitar la mesa, amb el caos que això comportaria, simplement per admetre a tràmit dues resolucions que no serveixen per a res em sembla una bestiesa i estic d’acord amb en Cuevillas.
En canvi, deixar inhabilitar la mesa quan defensi un president que està sent inhabilitat o per declarar la independència té tot el sentit del món si vols fer l’escàndol més gran”

José de
José de
05.04.2021  ·  21:29

La Presidenta Borràs tiene un problema.
Hay alguien que no tenga un problema?. Recuerdo, creo que ministro, español que
insinuó que los españoles no tienen problemas.
Y de ordinario suele decirse: tú tienes un problema. Cuando lo normal es tener problemas.
Reconozco que no estoy a la altura para “apaivagar” una situación que no es normal, y por tanto no se puede andar en ella sin tener la seguridad de no perder el equilibrio.
Confío en la Señora Laura Borràs, dijo: soy una persona de principios.
Y no se puede exigir aclaraciones si el caso es qué es mejor no darlas. Ocurre siempre ante una situación anormal.
Y ante eso, lo mejor es la confianza y la seguridad en uno mismo, especialmente los que ejercerán la función en Catalunya de Gobierno.
Y, por qué no, rezar a Dios. La anormalidad no es el coronavirus, que solo es un problema añadido a una situación que no es meramente nacional.

Francesc Espinar
Francesc Espinar
05.04.2021  ·  21:49

Els votants som els que tenim un problema senyor Partal.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes