Us imagineu què significa viure un Sant Jordi a Catalunya per primer cop a la vida? Aquests darrers anys havia estat una aposta segura del Diplocat. ‘Do you want to spend the Day of Books and Roses in Barcelona?’ Llibreters, editors i periodistes de tot el món responien afirmativament i tornaven als seus països meravellats amb l’experiència viscuda.

Un dels periodistes que vam convidar, del prestigiós diari alemany Süddeutsche Zeitung, va escriure un reportatge que portava per títol ‘Rosen, Bücher und Krieger‘ (‘Roses, llibres i guerrers’). Combinant cultura, esport i política, feia un retrat ben acurat de la situació de Catalunya l’any 2015. Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Internacional J. B. Cendrós pel seu treball.

Enguany m’hauria agradat tornar a convidar un grup de deu o dotze periodistes culturals internacionals. De segur que a Alemanya hi hauria hagut interessats, ara que l’atenció per Catalunya hi ha augmentat tant. Potser hauríem fet una convocatòria adreçada exclusivament a televisions, un projecte que teníem pendent.

Si haguessin vingut els periodistes estrangers, haurien pogut gaudir d’una de les festes populars més boniques del món, que combina dos dels valors més nobles i elevats que hi ha: la literatura i l’amor. Malgrat els esforços per internacionalitzar Sant Jordi i explicar-lo al món, centrats els darrers anys al voltant de la marca BooksAndRoses, encara resta molta feina per fer.

Si haguessin vingut els periodistes estrangers, hauríem anat al Palau de la Virreina, on Marina Espasa els hauria explicat en què consisteix ‘Barcelona, ciutat de la literatura UNESCO’ i algun escriptor català els hauria parlat de què significa Sant Jordi per als protagonistes principals. Encara recordo que l’any passat Jordi Puntí se’ls va ficar a la butxaca amb humor i amb un anglès exquisit.

Si haguessin vingut els periodistes estrangers, haurien passejat per la ciutat i haurien vist molta gent amb llaços grocs i roses grogues, i n’haurien preguntat el motiu, però també haurien vist que Ciudadanos regalava roses de color carabassa al seu estand del passeig de Gràcia. Potser s’hi haurien atansat, com fa dos anys, en què una regidora els va fer una explicació molt convincent en un anglès gairebé tan bo com el de Jordi Puntí.

Si haguessin vingut els periodistes estrangers, haurien tingut una oportunitat excel·lent de descobrir l’ànima de Catalunya, d’un país que és feliç sortint al carrer amb les armes que el fan més joiós: llibres i roses. Veient la gent, potser també haurien entès per què l’estat espanyol mai podrà destruir la identitat i la voluntat de ser dels catalans a cops de porra i de presó.

Per això, segurament, enguany no han vingut els periodistes estrangers. Per això, segurament, el govern espanyol va decidir aplicar el totpoderós article 155 a una entitat com el Diplocat i liquidar-la. Per això, de segur, caldrà que el nou govern català restitueixi el Diplocat i tornem a obrir una finestra al món.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb