04.10.2019 - 12:43
El Jutjat d’Instrucció 2 de Girona ha començat a prendre declaració als primers agents de la policia espanyola per les càrregues de l’1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. El primer en declarar, un comandament del cos, va actuar a l’Escola Verd el dia del referèndum. Segons fonts judicials, el policia ha assegurat davant la jutgessa haver vist cares d’odi entre els votants i assegurat que alguns portaven armes blanques. A més, també ha declarat que els tiraven líquid i que els van amenaçar de posar-los bombes als vehicles.
Dels sis policies que han estat citats avui, un no declararà perquè el seu advocat ha al·legat problemes familiars. El dia del referèndum, aquests investigats formaven part dels dispositius policíacs que van actuar als col·legis electorals situats al col·legi Verd, al Dalmau Carles i al Servei Municipal d’Ocupació (SMO) de Sant Narcís. Se’ls investiga pels delictes de tortures, lesions i danys.
Dins la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O hi ha trenta-cinc policies espanyols investigats. I d’aquests, el Jutjat d’Instrucció Número 2 ja n’ha citat a vint-i-sis per prendre’ls declaració. Tots ells van actuar en diferents col·legis electorals de Girona el dia del referèndum. Són els que de moment s’han pogut identificar, tot i que els advocats voluntaris ja han demanat que també s’imputin tretze guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, un dels quals hauria llançat gas pebre als votants.
Les declaracions han començat un any i mig després que ho fessin els ferits. El primer en declarar ha estat un comandament del cos, vingut de fora Catalunya, i que va formar part del dispositiu que va actuar a l’Escola Verd el dia del referèndum. Segons fonts judicials, el policia no ha respost les preguntes dels advocats voluntaris i l’interrogatori s’ha centrat, sobretot, en aquelles que ha fet la jutgessa.
Armes blanques, líquid i cares d’odi
El comandament –sempre, segons aquestes fonts– ha assegurat haver vist armes blanques a l’Escola Verd i ha dit que els votants els llançaven líquid. A més, ha declarat que els miraven amb cares d’odi, puntualitzant que, al llarg de tota la seva carrera, mai havia vist mirades amb tant de ressentiment. També ha declarat que, durant l’operatiu, els van amenaçar amb posar-los bombes sota els vehicles.
La declaració del comandament s’ha allargat durant més d’una hora. A més, segons concreten fonts judicials, els policies han demanat que a l’enregistrament que fa el jutjat de les declaracions se’ls pixelin les cares.
Al llarg dels pròxims dies, i fins al 22 de novembre, el Jutjat d’Instrucció 2 ha citat a la resta dels agents que hi ha investigats en el marc de la querella col·lectiva. A tots ells, per tortures, lesions i danys.
La querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O la van interposar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. De la causa també en pengen les més de 200 denúncies dels ferits durant les càrregues.
Els advocats han criticat que la causa arrossega molt de retard. De fet, les declaracions dels primers policies estaven previstes inicialment per al mes de juny, però es van retardar perquè l’advocacia de l’estat va personar-se a la causa i va demanar més temps per poder estudiar-se-la.
