Un informe alerta que uns 350 metres de la muralla romana de Tarragona tenen ‘risc de col·lapse’

  • En set dels vuit sectors del mur hi ha zones amb problemes estructurals

VilaWeb
ACN
13.12.2019 - 09:20

Un informe tècnic alerta que uns 350 metres de la muralla romana de Tarragona tenen ‘risc de col·lapse’. L’estudi, encarregat per la Generalitat, analitza l’estat del conjunt arqueològic de Tàrraco. En el cas de la muralla apunta que en set dels vuit sectors en els quals està dividit el mur hi ha zones que presenten ‘alteracions del comportament estructural que poden suposar un risc de col·lapse’. En alguns dels trams la situació és especialment greu i el document conclou que és ‘molt urgent l’actuació a nivell estructural en tots els trams de muralla que conserven el farciment’, que són quatre dels vuit. La setmana que ve Generalitat i Ajuntament es reuniran en una comissió per buscar solucions en la conservació del patrimoni.

L’estudi, al qual ha tingut l’accés l’ACN, es titula ‘Anàlisi i diagnosi de l’estat estructural i físic dels elements que formen el conjunt arqueològic de Tarragona, inscrit en el Patrimoni Mundial’. Es tracta d’un document de 874 pàgines que posa el focus en l’estat de conservació dels catorze monuments que formen el conjunt arqueològic de Tàrraco, i proposa algunes intervencions a dur a terme per millorar-ne l’estat. El signen els arquitectes Jaume Roc Costa i Josep Lluís Serven; l’arqueòleg Josep Francesc Roig i el conservador-restaurador Pau Arroyo.

En el cas de les muralles s’hi dediquen 149 pàgines. De fet, per les seves dimensions i complexitat, és el monument més estudiat. S’hi fa un diagnòstic general de com es troben els diferents sectors, algunes propostes per arranjar les principals deficiències, fotografies dels espais que presenten un pitjor estat de conservació i plànols on s’especifiquen les zones més delicades amb les seves patologies, entre altres aspectes.

Cinc punts especialment conflictius

L’estudi divideix el mur romà en vuit sectors, que coincideixen amb els establerts en el ‘Pla director per la restauració de les muralles de Tarragona’, d’octubre del 2015, i que és citat en diverses ocasions a l’hora de recomanar actuacions de millora.

Les zones en les quals hi hauria un risc de caiguda de pedres més elevat són cinc: al passeig Torroja, a la zona del pàrquing del seminari, a l’entorn de l’Hort de l’Arquebisbe, a la baixada del Roser i als voltants del portal del Roser. La suma de tots aquests trams afectats supera els 350 metres de muralla, tal com apareixen detallats en diferents mapes de l’informe. En tots ells, els tècnics reclamen que s’hi faci una actuació de manera ‘molt urgent’.

El document, fins i tot recorda que ‘especialment en els sectors del passeig de Torroja i de la via de l’Imperi que toca al portal del Roser’, hi ha ‘trams del mur exterior de les muralles’ en els quals ‘es produeixen constants despreniments de fragments petris, fet que fa necessària una intervenció de conservació-restauració per tal de consolidar i fixar, entre d’altres coses, els carreus afectats’.

De fet, en alguns d’aquests punts, com a l’Hort de l’Arquebisbe o a la baixada del Roser, el 2005 i el 2013 hi va haver despreniments importants de la muralla que van obligar a fer-hi actuacions per reparar-los, que sembla que no van ser suficients.

Diverses causes

Al llarg de les 149 pàgines dedicades a les muralles, els tècnics disseccionen les causes que han fet que el monument presenti l’estat actual. Cada tram té diferents particularitats, tenint en compte l’estat de conservació, els treballs de restauració que s’hi han fet o la seva integració en la ciutat actual. Més enllà de la falta de manteniment en molts trams, l’aigua i la vegetació són dos dels principals problemes que afecten la muralla. ‘Cal resoldre els problemes d’humitats existents en els paraments -murs- per la concentració de l’aigua de pluja que es produeix en diversos sectors de la muralla’, apunta l’informe.

En aquest sentit, es concreta: ‘L’aigua de la pluja és un factor desencadenant d’esllavissades que pot afectar, fonamentalment, aquells trams que no tenen cap tipus de protecció al pas de ronda’. Per tant, els tècnics proposen ‘protegir de la pluja tots els trams sobre els quals encara no s’ha actuat i en aquells on el pas de ronda és a cel descobert’. I segueix: ‘Es troben en aquesta situació el Fortí Negre i el tram que va des d’aquest fins al tram reconstruït de l’Hort de l’Arquebisbe; tot el tram de l’antic Escorxador-passeig de Torroja; el tram de les últimes cases el passeig de Sant Antoni i el baluard del mateix nom’.

Informe amb controvèrsia

L’estudi el va impulsar la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Es va fer durant el 2017 i el 2018 i va ser entregat a l’organisme a principis d’enguany. Segons fonts de Patrimoni Cultural, diferents tècnics el van revisar i el 29 de març, ‘a nivell informal’, en van enviar una còpia en format digital a l’arqueòleg municipal de Tarragona. La responsable de la conselleria de Patrimoni d’aleshores, Begoña Floria, va afirmar fa uns dies no haver vist mai el document.

De tota manera, no va ser fins el 25 de novembre que des de Patrimoni Cultural no van fer un enviament ‘formal’ a l’actual conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, que el va rebre tot just la setmana passada.

En conèixer l’existència i l’abast de l’informe, l’Ajuntament de Tarragona va demanar una reunió d’urgència amb Patrimoni Cultural de la Generalitat. Per la setmana que ve s’ha acordat fer una nova trobada en forma de comissió de treball amb els tècnics de les dues administracions per posar fil a l’agulla a les tasques prioritàries de conservació del patrimoni romà de la ciutat.

Un dels primers elements a tractar serà l’amfiteatre, tancat al públic des del passat 27 de setembre a causa del seu deteriorament. De fet, aquest mateix informe ja va concloure que no era segur per als visitants.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any