En la crisi que va seguir la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, amb la monarquia trontollant, s’havia previst per al 13 de desembre del 1930 un cop revolucionari republicà sense violència. El 14 de desembre de 1930 es van avançar imprudentment els capitans Galán y García Hernández amb una insurrecció militar a Jaca. Van ser vençuts, jutjats sumaríssimament i afusellats. A més, va ser empresonat tot el comitè republicà.

Amb tot això creix la popularitat republicana. Després de diverses temptatives de formar un nou govern, Alfons XIII obliga Burguete i uns quants més a intentar formar un nou gabinet. El 15 de febrer de 1931 a la tarda, Sánchez Guerra, de part del cap del govern, general Burguete, visita el comitè republicà a la Model de Madrid i els invita a formar part d’un nou govern de concentració nacional (amb Ventosa i Calvell, per la Lliga). S’hi neguen rodonament. Burguete dimiteix. El 20 de febrer té lloc el consell de guerra del comitè republicà. La sentència del 23 els condemna a 6 mesos i un dia, però com que és inferior a dos anys queden provisionalment en llibertat. A Madrid es multipliquen els disturbis, sobretot a la Facultat de Medicina.

El 18 de febrer el rei nomena president del govern l’almirall Juan Bautista Aznar, que convoca eleccions municipals per al 12 d’abril. Victòria republicana aclaparadora a totes les ciutats importants. El 14 cau la monarquia i es proclama la Segona República. A Barcelona, Macià s’havia avançat a proclamar l’Estat Català dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques, i el 16 va enviar Carrasco i Formiguera a Madrid per arribar a un acord amb el govern provisional de la República. El president, Alcalá Zamora, va anunciar als periodistes que estaven d’acord, i Carrasco i Formiguera, que era al seu costat, va afegir: ‘La República farà el miracle d’unir-nos a tots.’ La monarquia borbònica s’havia imposat per la violència, però no havia unit.

Qualsevol semblança amb la visita de Pablo Iglesias a Oriol Junqueras i això que ara passa i pot passar serà pura coincidència.

Hilari Raguer, historiador

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb