Un documentari ajuda a fer visible la repressió contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco

  • 'Dormir amb les sabates posades', de Dan Ortínez i Aixina Produccions, es pot veure a partir d'avui a internet

VilaWeb

Text

Martí Estruch Axmacher

14.04.2019 - 22:00
Actualització: 14.04.2019 - 23:42

Dimecres va fer un any que a Tamara Carrasco i a Adrià Carrasco els va canviar la vida, tal com explicaven en aquesta entrevista. Aquests dos joves activistes, membres dels CDR de Viladecans i d’Esplugues de Llobregat, també han estat víctimes de la repressió. Actualment, Tamara Carrasco viu confinada i Adrià Carrasco, exiliat a Brussel·les. Van ser acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme per haver participat en accions no violentes de protesta, com ara aixecar les barreres d’un peatge. Són els caps de turc del poble ras mobilitzat i combatiu, víctima de repressió d’ençà de fa dècades, una repressió no tan visible com quan afecta els membres d’un govern o els dirigents de les grans entitats.

A partir d’avui, un documentari ajuda justament a fer visibles la història i el cas de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco: Dormir amb les sabates posades. Dura quaranta-cinc minuts i ha estat fet per Dan Ortínez, un dels quatre integrants d’Aixina Produccions, amb la col·laboració dels grups de suport als dos joves. A banda familiars i amics de tots dos, hi apareixen l’advocat Gonzalo Boye, que porta el cas de l’Adrià, l’activista David Fernàndez, el raper exiliat Valtònyc, el conseller també exiliat Lluís Puig i membres del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia.

El documentari s’ha publicat obert a tothom a internet amb llicència Creative Commons:

Dan Ortínez explica que la idea de fer aquest documentari la va tenir després de la manifestació del 10 de juny de l’any passat a Esplugues: ‘Feia dos mesos de l’operatiu policial i encara no se sabia on era l’Adri; es van viure moments molt emotius quan van parlar familiars i amics, i la gent del seu agrupament escolta. Vaig anar-me’n de la manifestació amb la sensació que també m’hauria pogut tocar a mi o a qualsevol del meu cau, del meu entorn, de la meva ciutat…’

L’objectiu és clar: ‘Tant la Tamara com l’Adri viuen dues situacions molt dures, el confinament i l’exili. Són dues persones de la societat civil agafades a l’atzar per espantar i desmobilitzar la resta. Ens trobem en un context general de repressió molt bèstia, però segurament aquests dos casos han quedat més invisibilitzats perquè no són dues figures públiques i aleshores costa més que surtin als mitjans’, explica Dan Ortínez.

El treball es va presentar en públic divendres passat a Esplugues, vila d’Adrià Carrasco, en una sala plena de gom a gom. Heus ací un moment de l’emotiva intervenció de la mare de l’activista, quan agraeix al director del documentari la implicació i la sensibilitat:

Dan Ortínez explica que fer el documentari ha estat un plaer i que una de les grans satisfaccions, a més de conèixer els familiars de tots dos activistes, és comprovar que l’operatiu policíac no ha aconseguit l’objectiu d’espantar-los, ni a ells ni el seu entorn. ‘Els familiars i els amics i les amigues tenen una capacitat de resiliència brutal i de revertir la por que els volien injectar’, explica. I ho rebla: ‘No els han vençut.’

De dificultats a l’hora de fer el documentari, diu que n’ha tinguts pocs, perquè tothom estava molt ben predisposat i ajudava en la producció i la logística. ‘L’Adri hi ha participat molt activament –diu–, proposant músiques i fent aportacions al muntatge. L’únic inconvenient ha estat el temps, perquè vam començar a enregistrar al gener i teníem ganes que sortís coincidint amb l’aniversari dels fets. Per això vaig tancar-me uns quants dies per fer un intensiu i muntar-lo.’

Una vegada acabat aquest documentari, el director ha començat a posar fil a l’agulla a un  reportatge sobre l’exili i la lluita del poble saharià, ‘també silenciat i invisibilitzat des de fa més de quaranta anys, tot esperant un referèndum promès per l’ONU per resoldre el seu conflicte polític’.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor