14.04.2019 - 22:00
|
Actualització: 14.04.2019 - 23:42
Dimecres va fer un any que a Tamara Carrasco i a Adrià Carrasco els va canviar la vida, tal com explicaven en aquesta entrevista. Aquests dos joves activistes, membres dels CDR de Viladecans i d’Esplugues de Llobregat, també han estat víctimes de la repressió. Actualment, Tamara Carrasco viu confinada i Adrià Carrasco, exiliat a Brussel·les. Van ser acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme per haver participat en accions no violentes de protesta, com ara aixecar les barreres d’un peatge. Són els caps de turc del poble ras mobilitzat i combatiu, víctima de repressió d’ençà de fa dècades, una repressió no tan visible com quan afecta els membres d’un govern o els dirigents de les grans entitats.
A partir d’avui, un documentari ajuda justament a fer visibles la història i el cas de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco: Dormir amb les sabates posades. Dura quaranta-cinc minuts i ha estat fet per Dan Ortínez, un dels quatre integrants d’Aixina Produccions, amb la col·laboració dels grups de suport als dos joves. A banda familiars i amics de tots dos, hi apareixen l’advocat Gonzalo Boye, que porta el cas de l’Adrià, l’activista David Fernàndez, el raper exiliat Valtònyc, el conseller també exiliat Lluís Puig i membres del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia.
El documentari s’ha publicat obert a tothom a internet amb llicència Creative Commons:
Dan Ortínez explica que la idea de fer aquest documentari la va tenir després de la manifestació del 10 de juny de l’any passat a Esplugues: ‘Feia dos mesos de l’operatiu policial i encara no se sabia on era l’Adri; es van viure moments molt emotius quan van parlar familiars i amics, i la gent del seu agrupament escolta. Vaig anar-me’n de la manifestació amb la sensació que també m’hauria pogut tocar a mi o a qualsevol del meu cau, del meu entorn, de la meva ciutat…’
L’objectiu és clar: ‘Tant la Tamara com l’Adri viuen dues situacions molt dures, el confinament i l’exili. Són dues persones de la societat civil agafades a l’atzar per espantar i desmobilitzar la resta. Ens trobem en un context general de repressió molt bèstia, però segurament aquests dos casos han quedat més invisibilitzats perquè no són dues figures públiques i aleshores costa més que surtin als mitjans’, explica Dan Ortínez.
El treball es va presentar en públic divendres passat a Esplugues, vila d’Adrià Carrasco, en una sala plena de gom a gom. Heus ací un moment de l’emotiva intervenció de la mare de l’activista, quan agraeix al director del documentari la implicació i la sensibilitat:
Aquesta és la mare de l’Adri @EtVolemACasa després de veure el documental que li ha fet #DanOrtínez d’@aixina_.
Diumenge podreu veure el docu a la xarxa.
Seguim treballant per poder veure aviat l’Adri als carrers d’Esplugues i d’arreu. pic.twitter.com/AMQsME9NGI— David #Amnistia (@dandrola) April 12, 2019
Dan Ortínez explica que fer el documentari ha estat un plaer i que una de les grans satisfaccions, a més de conèixer els familiars de tots dos activistes, és comprovar que l’operatiu policíac no ha aconseguit l’objectiu d’espantar-los, ni a ells ni el seu entorn. ‘Els familiars i els amics i les amigues tenen una capacitat de resiliència brutal i de revertir la por que els volien injectar’, explica. I ho rebla: ‘No els han vençut.’
De dificultats a l’hora de fer el documentari, diu que n’ha tinguts pocs, perquè tothom estava molt ben predisposat i ajudava en la producció i la logística. ‘L’Adri hi ha participat molt activament –diu–, proposant músiques i fent aportacions al muntatge. L’únic inconvenient ha estat el temps, perquè vam començar a enregistrar al gener i teníem ganes que sortís coincidint amb l’aniversari dels fets. Per això vaig tancar-me uns quants dies per fer un intensiu i muntar-lo.’
Una vegada acabat aquest documentari, el director ha començat a posar fil a l’agulla a un reportatge sobre l’exili i la lluita del poble saharià, ‘també silenciat i invisibilitzat des de fa més de quaranta anys, tot esperant un referèndum promès per l’ONU per resoldre el seu conflicte polític’.
