08.06.2025 - 21:40
Avui fa un any que Toni Comín va ser reelegit eurodiputat gràcies al vot dels 443.275 ciutadans que van posar la butlleta de Junts a l’urna. Tot i això, Comín no va poder prendre possessió de l’escó pel requisit imposat per la Junta Electoral espanyola (JEC) de fer que tots els eurodiputats viatgessin a Madrid a prometre la constitució espanyola. Com que Comín no ho va poder fer per l’ordre de detenció que Pablo Llarena manté activa malgrat la llei d’amnistia, la JEC el va excloure de la llista d’eurodiputats que va enviar al Parlament Europeu. En un principi, Comín confiava que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li obriria les portes de l’eurocambra, però el TJUE va decidir en un sentit oposat i va sumir Comín en una llarga travessia per un desert jurídic.
Recapitulant, el TJUE va desestimar definitivament la demanda de Carles Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu per haver-se negat a reconèixer-los com a eurodiputats al començament de la legislatura passada, l’estiu del 2019. Llavors, qui era president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, els va negar l’accés a la cambra perquè deia que no podia fer res més que creure la llista d’eurodiputats que li havia enviat la JEC. Ara, quan al desembre d’aquell any el TJUE va dictar la famosa sentència Junqueras –que determinava que els eurodiputats ho eren tan bon punt eren elegits pels votants i que era llavors que assolien la immunitat a la qual tenien dret–, el nou president David Sassoli va obrar en sentit contrari que Tajani, i els va reconèixer com a eurodiputats i van poder exercir durant la resta de la legislatura.
Tot i això, la demanda de Puigdemont i Comín en contra de la primera decisió de Tajani va continuar el seu curs, i no va ser fins el setembre de l’any passat que el TJUE no va avalar aquell comportament. Al document, argumentava que el Parlament Europeu no tenia més potestat que “prendre nota” de la llista d’eurodiputats que li enviaven les autoritats electorals de cada estat, i que no tenia cap poder per a comprovar o discutir-ne el contingut, perquè diu que trencaria el repartiment de competències entre la Unió Europea i els estats membres. El criteri del TJUE va sorprendre Comín i Puigdemont perquè contradeia allò que havia establert mesos enrere sobre aquell cas l’advocat general, una veu que, si bé no és vinculant, acostuma a marcar la decisió final dels casos que arriben al TJUE.
En el seu moment l’advocat general els va donar la raó i va dir que Tajani hauria d’haver fet cabal de la primera comunicació de totes, amb el recompte de vots, quan les autoritats espanyoles van publicar que Puigdemont i Comín havien estat elegits. Entre els múltiples arguments jurídics que donava, en destacava el que deia que no es podia permetre a cap estat membre de suspendre temporalment l’exercici del mandat d’eurodiputat, perquè seria contrari al dret europeu. Però quan va arribar l’hora de la veritat, el TJUE es va girar d’esquena a l’advocat general i va sentenciar en un sentit oposat. Formalment, el TJUE donava resposta a una situació passada, perquè feia referència a una legislatura que ja s’havia acabat i que, de fet, Puigdemont i Comín havien pogut exercir de facto gairebé del tot. Ara, el resultat va ser un aval jurídic per a Roberta Metsola, presidenta actual del Parlament Europeu, que va actuar com Tajani i va negar l’escó a Comín perquè la JEC el va excloure.
Una porta tancada pendent de l’amnistia
Aquesta consecució de decisions i conseqüències judicials es van produir amb la llei d’amnistia ja en vigor, que sobre el paper hauria d’haver permès que Comín anés a Madrid a complir els condicionants que la JEC volgués posar-li. Però el cas és que Llarena es va negar a aixecar l’ordre de detenció amb l’argument que el delicte de malversació que li atribuïa no encaixava amb els supòsits de la llei d’amnistia.
En aquest impàs fins que hi hagi una decisió definitiva sobre la llei d’amnistia, Comín tenia un camí àrid davant. D’una banda, la sentència del TJUE li assenyalava que com que ells no eren capaços de qüestionar els condicionants de la JEC per a decidir qui era eurodiputat i qui no, el que havia de fer era presentar una demanda al Tribunal Suprem espanyol i, en tot cas, demanar que els jutges espanyols fessin una qüestió pre-judicial al TJUE demanant-li el parer sobre aquesta qüestió. El fet és que aquest camí ja havia estat explorat per la defensa de Comín i Puigdemont en un primer moment, el 2019, i el Suprem es va negar a demanar aquesta qüestió pre-judicial. Tanmateix, la diferència era que el TJUE apuntava ara que s’havia de seguir aquest camí, fet que reforçava la petició. I, arribat a aquest cas, el TJUE podria permetre-li d’exercir d’eurodiputat cautelarment fins que no donés una resposta definitiva. Ara com ara, no hi ha hagut cap avenç del Suprem en aquesta línia.
Aquest no era l’únic camí transitable. En el seu moment, Comín, Puigdemont i la resta de condemnats o investigats pel Suprem a qui no havien l’amnistia, van presentar un recurs d’apel·lació contra la negativa de Llarena a amnistiar-los. El Suprem va refusar aquest recurs, i ara encara ha de donar resposta a l’últim tràmit jurídic per a discutir-ho: un incident de nul·litat. Si aquesta resposta és negativa, com és previst, Comín ja saltaria al Tribunal Constitucional espanyol, on presentaria un recurs d’empara amb la petició concreta que li aixequessin cautelarment l’ordre de detenció per poder jurar la constitució espanyola i poder desblocar el tràmit per a ser eurodiputat.
I, en el fons, encara li resta l’esperança que el desllorigador vingui de l’aplicació sense més ni més de la llei d’amnistia. La previsió és que el Constitucional l’avali d’ací a tres setmanes, però fa poc el Suprem ja va filtrar que ni Pablo Llarena ni Manuel Marchena no mourien fitxa en el cas dels membres del govern de l’1-O, perquè la sentència encara no tractaria la interpretació que feien del delicte de malversació per a excloure’l de l’amnistia.
Això és així perquè el primer recurs que avaluarà serà el del PP, que no feia cap referència a aquesta interpretació de la malversació. Per a arribar ací, caldrà esperar que resolgui els casos concrets de cada conseller i el president Puigdemont. I això encara es pot allargar mesos.
