Amb les dades demoscòpiques a la mà, i a grans trets, es pot dir que al voltant d’un 35%-40% dels votants d’En Comú Podem a les eleccions del desembre eren votants que s’havien decantat per formacions independentistes el 27-S, persones que votarien en favor de la independència i que segurament han votat a En Comú Podem, en gran part, per la proposta estrella d’un referèndum sobre la independència pactat amb l’estat.

Per una altra banda, la gran majoria de votants de Podem (i també d’En Comú Podem) volen un pacte d’esquerres. El problema principal d’aquest pacte és que el PSOE està dividit. Però un altre problema és la línia vermella que podria representar el referèndum català, inacceptable pels socialistes. Com que el referèndum català no és una demanda central dels votants espanyols, seria difícil per a Podem d’explicar que renuncia a un pacte d’esquerres (o fins i tot a la negociació) pel referèndum. O donar la culpa del fracàs de la negociació als socialistes.

Sembla, doncs, molt difícil que el referèndum català pugui ser posat sobre la taula com una condició insalvable. Alhora, aquesta estratègia a l’àmbit estatal crea un problema català, per a En Comú Podem: què se’n fa, de l’anunciat ‘encaix català’, tenint en compte que el referèndum era la principal promesa de la campanya. Per a En Comú Podem, renunciar-hi no només seria una deslleialtat clara als votants independentistes que va poder atreure, sinó que, a més, deixaria els contraris a la independència sense un projecte alternatiu i podria ensorrar la seva experiència reeixida.

Les dades: En Comú Podem va obtenir 360.000 vots independentistes
Tot esperant les decisions del comitè federal del PSOE d’avui, el pacte PSOE-Podem sembla una de les alternatives possibles, però ha de comptar amb el suport del PNB i amb la necessària abstenció de Ciutadans o dels independentistes catalans. I en aquest context el referèndum sobre la independència, que va ser la proposta estrella d’En Comú Podem i també una promesa electoral de Podem, ha deixat de ser, segons totes les informacions que hi ha, una condició innegociable, car el PSOE no està disposat ni tan a sols a negociar sobre aquesta qüestió.

En aquest context de renúncia gairebé segura a la promesa electoral, és interessant d’analitzar el perfil del votant d’En Comú Podem, per saber si la promesa del referèndum va ser efectiva a l’hora d’atreure molts votants independentistes, per saber quins són els pactes preferits d’aquests votants i per saber si la voluntat dels votants d’aquest partit coincideixen amb la dels votants de Podem a Espanya.

Per això cal observar, primer de tot, d’on va provenir al desembre el vot d’En Comú Podem i també el del PSC, l’altra part negociadora en el possible pacte de govern a Madrid, amb referència a les eleccions plebiscitàries del 27-S.

ARAVOT.001 còpia

La primera cosa que podem veure és que un 39% del vot d’ECP havia votat formacions independentistes el 27-S, i això significaria el pas d’uns 360.000 vots independentistes cap a aquesta candidatura, una xifra similar a la que En Comú Podem obté de vots provinents de votants de Catalunya Sí que es Pot al setembre. Més enllà del vot independentista, però, cal tenir en compte que la candidatura liderada per Xavier Domènech va tenir també la capacitat de mobilitzar part de l’abstenció i d’atreure una part dels votants del PSC i Ciutadans. El PSC, en canvi, la majoria de vots que rep ja eren del PSC al setembre, tot i que atreu part de l’abstenció, i fins i tot de CSQP i Ciutadans. Per contrast, la capacitat dels socialistes d’atreure vot independentista ha estat molt reduïda (però no pas nul·la).

Més dubtes a Catalunya que no pas a Espanya
ARAVOT.001

Resulta significatiu que un 44% dels votants del PSC i un 30% dels votants d’En Comú Podem dubtaven si votar unes altres formacions. De cada deu indecisos d’En Comú Podem, quatre dubtaven si votar formacions independentistes (que podria significar uns 115.000 votants) i l’altra meitat, aproximadament, dubtava si votar el PSC o Ciutadans. Per contrast, al PSC, la meitat dels indecisos dubten sobre si votar En Comú Podem, mentre gairebé quatre de cada deu dubtaven si votar la dreta (PP o Ciutadans). El dubte sobre si votar les opcions independentistes només representa el 7%, en el cas del PSC.

Per comparació amb les dades catalanes, les dades espanyoles mostren que la quantitat d’indecisos era més baixa: menys d’un terç tant en el cas del PSOE com en el de  Podem. En el cas del PSOE trobem dos blocs d’indecisos diferenciats: una meitat que dubtava si votar a PP o Ciutadans (51%) i una altra meitat que dubtava si votar Podem o IU (42%). En canvi, entre els votants de Podem, el dubte principal era si votar PSOE (34%). A més distància, una quarta part dels indecisos socialistes dubtaven si votar Unidad Popular (la marca d’Esquerra Unida) i un altre quart Ciutadans, mentre que una exigua desena part dubtava entre votar Podem i votar formacions nacionalistes.

Quin pacte prefereixen els votants de Podem i del PSOE en cas que no hi hagués majoria absoluta?

ARAVOT.002 còpiaEn el cas de Catalunya, el pacte preferit entre els que volien votar el PSC al desembre era un pacte d’esquerres (53%), encara que un part significativa (35%) ja preferia el pacte amb Ciutadans.  Per contrast, en el cas d’En Comú Podem una gran majoria dels votants (86%) volia el pacte PSOE-Podem. Val a dir que aquest pacte d’esquerres també era el preferit per ERC (93%) i DiLL (65%) en cas d’haver d’escollir un govern a Espanya.

ARAVOT.002

Les dades pel que fa a Espanya són més recents ja que trobem enquestes d’aquesta mateixa setmana. I el primer que cal remarcar és que tant un 85% dels votants del PSOE com un 64% dels de Podemos consideren molt o bastant necessari un acord per evitar noves eleccions.

Però mentre que la majoria de Podemos prefereix un pacte amb IU i nacionalistes, en el PSOE, en canvi, trobem un partit dividit entre l’opció de pactar amb Podemos IU i nacionalistes (34%) i la de pactar amb Podemos i Ciutadans (36%). I fins i tot hi ha una part que preferiria una entesa amb el PP.

Què n’opinen, de la independència i el referèndum?
Sobre la qüestió del referèndum i de la importància que té, no hi ha cap discussió que la majoria de votants d’En Comú Podem volen un govern d’esquerres, però sembla que això no significa que estiguin disposats a abandonar la qüestió del referèndum. Cal recordar que una gran part dels qui al desembre van votar En Comú Podem havien votat partits independentistes el 27 S. També hi ha les dades del CEO, segons les quals un 37% dels votants d’En Comú Podem votarien a favor d’un estat independent en un referèndum (que és un percentatge remarcablement similar al 39% del vot procedent de la CUP i JxSí que detecta el CIS). Per comparació, en el cas del PSC, que no portava el referèndum d’independència en el programa, els favorables a la independència representarien un 12%.

ARAVOT.003 còpia

Ara, aquest 37% que votarien a favor de la independència d’ECP, no són ni de bon tros tots els que reclamen un referèndum, sinó que al voltant d’un 80% dels que declaraven votar ECP voldrien que Catalunya fos un estat –bé independent, bé federal. I de nou, per contrast amb el PSC, la voluntat de canvi no és tan clara: mentre la meitat prefereix la situació actual (o fins i tot menys autonomia), una altra meitat voldria un estat federal i els qui tenen preferència per un estat independent no arriben al 10%.

ARAVOT.003

Després de les eleccions, l’enquesta de la cadena SER permet de saber que a l’estat espanyol, sobre la possibilitat de permetre un referèndum o no a Catalunya, una majoria de Podem s’hi mostra a favor i, en canvi, la majoria del PSOE en contra.

Amb tot, per bé que la major part de Podem sigui partidària del referèndum, més de la meitat  dels seus votants vol un model d’estat com l’actual o fins i tot amb menys autonomia, mentre que els que voldrien un estat on hi hagués el dret d’independència són el 16%. El referèndum català és una promesa electoral i la solució a una demanda ciutadana, però resulta significatiu, en canvi, que no seria la solució ideal tampoc per a la majoria dels votants de Podem.

Amb aquestes dades a la mà sembla difícil que Podem i PSOE renunciïn a un govern d’esquerres per defensar un referèndum, que només és una demanda real a Catalunya. 

En canvi, allò que uneix clarament els votants de PSOE i Podem és suspendre la gestió del govern del PP (un 70% en el cas dels votants del PSOE i un 90% en el cas dels votants de Podem) i que la gran majoria de votants se situen ideològicament a l’esquerra.

La qüestió, doncs, és doble:

—Primer, saber si una reivindicació que només és catalana pot convertir-se en l’obstacle a un pacte, quan hi ha molts altres factors a favor d’aquest pacte. Podem i PSOE podrien renunciar a un acord per un referèndum que només els votants d’En Comú Podem consideren clau?

—En clau catalana, la renúncia al referèndum, tenint en compte l’alt nombre d’independentistes que van votar En Comú Podem, podria posar en risc l’èxit d’aquesta operació?

Un darrer assumpte a tenir en compte és que els vots de la dues forces independentistes són fonamentals. Si voten no, el govern PSOE-Podem és impossible, llevat que hi sumessin Ciutadans, opció molt difícil. Si ERC i Democràcia i Llibertat marquen el referèndum com una  línia vermella i En Comú Podem no, les conseqüències en cas de noves eleccions podrien ser importants.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.