El 23-J, preludi de les eleccions catalanes?

  • Al Principat les eleccions espanyoles del 23 de juliol tindran un afegitó especial, amb la mirada posada en els canvis del bloc independentista

Vicent Partal
05.06.2023 - 21:40
Actualització: 06.06.2023 - 00:18
VilaWeb

La campanya de les eleccions espanyoles va a tota vela i fa tot l’efecte que serà una de les més viscerals i més brutes de totes les que hem vist fins ara. No tan sols per les ganes de gresca, per dir-ho d’alguna manera, de la dreta carpetovetònica. També pels altres. Pedro Sánchez s’ho juga tot a una carta i pensa que una condició necessària de la seua supervivència ha de ser menjar-se allò que els innocents aliats seus en deien “el bloc de la investidura”. Per això ha deixat sense alè Yolanda Díaz, que té molt poc temps per a construir un artefacte que ja per si era poc de fiar. I els altres –Compromís i Esquerra Republicana, entre més grups– faena tenen ara a lluitar per no ser engolits pel xuclador predilecte del PSOE, allò del “si tu no hi vas, ve el feixisme”, que tants dies d’èxit va donar a Zapatero.

Però a Catalunya la campanya ha arrancat amb un matís propi interessant: comença a ser evident també que aquestes eleccions seran el preludi d’unes eleccions catalanes que el president Aragonès no crec que puga eludir molt de temps si ERC continua fent figa. I això les dota d’un caràcter peculiar.

El PSC, evidentment, farà mans i mànegues per revalidar aquelles xifres de més de vint diputats que enviava a Madrid la primera dècada del segle. Ara ho necessita més que mai, perquè l’onada feixistoide a Espanya tan sols la pot compensar obtenint grans resultats, i grans diferències d’escons amb el PP, als Països Catalans, a Galícia i al País Basc. Però la cosa és que la seua credibilitat democràtica –i progressista– ha minvat molt a Catalunya, per les seues actuacions el 2017 i després. I, en relació amb això, serà molt interessant de veure al Principat quant de vot independentista es pot trobar encara seduït per la demagògia dels socialistes. Perquè això serà un excel·lent termòmetre del nivell d’enduriment de la societat catalana, que es va manifestar en l’abstenció del 28 de maig.

Evidentment, en aquest context, ERC és qui més se la juga. Un mal resultat que l’acoste a la desfeta de les municipals li faria un mal terrible i deixaria el partit en unes condicions lamentables per a les eleccions catalanes. La reacció impulsiva de Junqueras tornant a consagrar el fracassat Gabriel Rufián com a candidat no va ser precisament sensata. Dins Esquerra hi ha coses que es comencen a moure, veus crítiques que es comencen a fer sentir, però tan lentament que no hi haurà temps per a fer cap gest abans del 23 de juliol –tret que els militants de Girona ens sorprenguen avalant Joan Puig com a cap de llista. El fet que, després del bac que van rebre a les municipals i amb un possible govern PP-Vox a Madrid, ERC s’haja quedat a més sense estratègia possible dificulta encara més les coses al partit d’Aragonès. I d’ací vénen els intents –mig còmics, mig cínics– de fer veure que vol recuperar una unitat independentista que ells s’han dedicat a dinamitar a consciència del 2017 ençà.

Esquerra té el camí complicat, doncs, però Junts també té un moment clau al davant. El debat inacabat sobre si vol ser l’SNP o Convergència en aquestes eleccions sembla que es va decantant cap a la primera opció. La retirada de Jaume Giró de la contesa, en vista que tant Carles Puigdemont com Jordi Turull el van avisar que no li donarien suport de cap manera, és un bon començament de campanya per als qui volen convertir Junts en la gran referència de l’independentisme. Però al final sospite que si els de Míriam Nogueras volen recuperar electors abstencionistes, més enllà de la innegable credibilitat personal de la candidata, hauran de convèncer els votants que els seus vots no serviran per a fer president Pedro Sánchez. I això hi ha sectors del partit que ho veuen perillós, perquè no volen tancar-se cap porta. Tal com passa des que es va fundar, doncs, Junts competirà més amb Junts que no amb els altres partits.

I amb la CUP veurem què passa. La temptació de no anar a Madrid i aprofitar-se del previsible augment de l’abstenció és molt abellidora, però si les espanyoles acaben essent un preludi de les catalanes aquesta absència pot resultar-los perillosa. Ells ja hi han passat, per aquesta circumstància, i la memòria històrica pesa, tot i que és obvi que el problema d’aquesta formació ve de més lluny i és més gran que això de decidir si presentar-se o no presentar-se ara.

Resta, finalment, el quart espai, aquest quart espai que ara ja ningú no dubta que existeix. Un quart espai que, si no és que salta una gran sorpresa ben prompte, no hi haurà ningú que aspire a representar-lo en aquestes eleccions espanyoles. De manera que molta de l’atenció se centrarà en l’abstenció, en si es repeteix o no una abstenció política d’una magnitud semblant a la que vam veure en les municipals. I si passa, aleshores sí que estic més que convençut que veurem aparèixer opcions que voldran traure el cap a les eleccions catalanes i entrar al parlament representant l’independentista emprenyat, tota aquesta massa de gent que està farta de la deriva dels seus líders.

El problema que es veu a venir en aquest quart espai serà l’atomització, allò de tants cap tants barrets. Hi ha molta gent fent maniobres i a la llista cívica de l’ANC de segur que li eixiran competidors. Així, doncs, si tothom es baralla en aquest nou espai i no s’aconsegueix fer una cosa amb cara i ulls, seriosa i ben organitzada, aleshores no sé si hi haurà cap possibilitat de canvi en les catalanes. Tanmateix, si algú –qui?– sap bastir una alternativa creïble, tot podria tornar a fer un tomb. Comptant, però, amb la complicada aritmètica a quatre –molta gent a repartir els mateixos escons– i amb el problema irresoluble –si més no, de molt difícil solució– que una part important d’aquest espai no es veu amb cor d’anar a votar contra el president Puigdemont.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.06.2023  ·  22:06

La situació, després de més de cinc anys de comportament molt estúpid dels partits catalans, ara és molt complicada. Però al capdavall, serem els votants qui tornarem a parlar. O a abstindre’ns.I, si co diuen algunes enquestes, la majoria de Vic i PP està per sobre de l’absoluta, tot s’aclarirà. Sense comptar les imminents sentències que arribaran des d’Europa. Al País valencià, Compromís també sembla seduït pels cants de sirena que arriben de Madrid. Uns altres que beuran oli.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.06.2023  ·  22:31

Fa temps que em pregunto com és que el president Puigdemont no es decideix a muntar el seu propi partit, prescindint de la vella Convergència i anant a barraca. De fet, cal que ho faci.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
05.06.2023  ·  22:34

Ho podem fer. Estem despertant d’un malson i ara podem vislumbrar un futur amb possibilitats. El més preocupant és que no sapiguem llegir la realitat dels darrers anys. Hem tingut dues grans oportunitats per esdevenir independents (plebiscitària de Mas al 2015 i referendum 2017) i en ambdós casos Junqueras ho va impedir. Tenim, però una tercera oportunidad que vindrà de Europa i del retorn de Puigdemont.

Com és possible que Junqueras domini ERC de forma tant asfixiant i que sempre, sempre, prengui les decisions més perjudicials per a nosaltres?.

La resposta està en el següent enllaç i una vegada es conegut, ja no hi ha lloc per dubtar què fer en relació a ERC

https://esboirarelcami.blogspot.com/2023/05/la-renuncia-te-nom-propi-principis-del.html

Antoni Soler
Antoni Soler
05.06.2023  ·  23:20

No ser decisiu a Madrid acabarà amb q les eleccions a la Generalitat no tingui cap més paper que el ser una administració d una autonomia sense cap més interès, com ara a estat per culpa dERC

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.06.2023  ·  23:29

Els elegits per culminar la DUI del 2017(majoria al Parlament) acabin sa feina, aixequin la suspensió de la DUI ja declarada, demanin el reconeixement internacional i facin una proposta de partició d’actius i passius a l’estado (I Com que no ho faran, és urgent la Llista Cívica)

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.06.2023  ·  23:30

La presentida -i sembla que inevitable – victòria de les dretes el 23 de juliol, seria el final efectiu del llarg procés del post-referèndum perquè implicaria la crisi de les retòriques de supervivència del sistema actual de partits i dels seus lideratges.
Finalment, la idea de la llarga travessa del desert, es faria evident i podríem començar a construir de bell nou, amb el cap clar i la solidaritat com a eina.
També tindríem temps per repassar la història per aprendre com es van posar els fonaments populars de la Mancomunitat,el temps que va costar i el bon treball que va fer comptant amb persones d’un magnífic nivell inteľlectual.

Josep Gualló
Josep Gualló
06.06.2023  ·  00:02

ÉS BEN CERT QUE QUE PER ENCERTAR EL RESULTAT DE LES ELECIONS ESPANYOLES CAL UNA BOLA DE VIDRE

Vicent, estic d’acord amb tu que el resultat de les epanyoles ens pot orientar per saber que passarà en les catalanes quan el govern Aragonés s’ensorri, que serà aviat.

M’agrada el nom que has posat el quart sector que és “Vot del independentista emprenyat”. Aquest vot no anirà tot a la llista unitária que es preveu que farà l’ANC i que jo no veig gens clar que tingui exit.

També comparteixo amb tu, Vicent, que gran quantitat de independentistes no voldran votar en contra del MHP Puigdemont.

També has dit que segurament a la llista de l’ANC li sortiran competidores. Veig molt possible que una d’aquestes llistes sigui del Concell de la Répubica i seria l’equivalent del SPN

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
06.06.2023  ·  00:21

Ja va sent una tradició que despres d’intentar alliberar Catalunya i de passar uns anys a l’exili a Bèlgica, es torna, es guanyen les eleccions per aclaparadora majoria desbancant els partits regionalistes catalans i es fa caure la monarquia espanyola.

Puigdemont només ha de seguir els passos de Macià però aquesta vegada acabar la feina.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
06.06.2023  ·  00:32

ERC i Junqueras, teniu els dies comptats. Aneu fent les maletes.

Berta Carulla
Berta Carulla
06.06.2023  ·  00:50

………..
Hi ha una llista que justifica el suport.
………..
No escolteu els urkullu de torn, ni altres cants.

Pot ser que la data de les eleccions espanyoles pretenguin superar el calendari de l’exili? PedroS és estat, no ho oblidem, és claveguera.

Núria Castells
Núria Castells
06.06.2023  ·  01:08

Encara que tot va molt lligat, jo aniria per parts.
Les eleccions que tenim davant són les generals. Mirem, doncs, d’escatir que ens convé fer des del punt de vista independentista.
Anar a Madrit? No anar-hi?
Penso que aquesta dicotomia només es pot resoldre precisant la pregunta de la següent manera:
– Anar a Madit… a fer QUÈ?
De moment, a Madrit tenim dos models: Rufián i Nogueres. (No em referiré a la CUP perquè no té capacitat d’incidir en la política estatal).

Espero que, a hores d’ara, el “model Rufián” ja estigui suficientment desacreditat com per plantejar-se de renovar-li el suport.
Rufián i ERC (perquè, naturalment, aquest home no va pas per lliure) han fracassat estrepitosament. Comptat i debatut, no han aconseguit res rellevant per a Catalunya, res tangible. Promeses incomplides per part del PSOE i humiliació rere humiliació -que ells s’han esforçat inútilment per dissimular, amb cortines de fum retòriques-. L’èxit més gran del que s’entesten a presumir, la derogació de la sedició, ha beneficiat els presos polítics VIP, sí, però ha blanquejar el reino de España a l’estranger i ha propiciat una reforma legislativa perillosíssima per a l’activisme i la legítima revolta ciutadana. (Que Ñ sempre “tira al monte” i que faria jocs de mans ja ho sabíem, però cal repetir-ho; que AIXÒ, concretament, no és responsabilitat d’ERC, també s’ha de dir).
El resum, però, dona un resultats que carreguen d’arguments a favor de NO repetir l’experiència. I, des de la perspectiva independentista, són molt més inqüestionables que des de qualsevol altre punt de vista! L’actuació d’ERC no fa avançar en absolut cap a la llibertat del nostre país.

El “model Nogueres” és més discutible. Aparentment.
Estic d’acord amb Partal que la Míriam és una bona parlamentària. Ara bé: al servei de què, exactament, posa les seves qualitats oratòries? Doncs, de l’autonomisme! Una veritable llàstima, sí.
M’explico: si Rufián no va per lliure, Nogueres, tampoc. Són portaveus dels seus respectius partits i defensen la línia política dels seus partits. Ni més, ni menys.
I la línia política de Junts, quina és? Fins ara ha aconseguit moure’s força bé en l’ambigüitat (i viure -encara- del prestigi que conserva -encara- el president Puigdemont!, també cal dir-ho).
Però el fet que ERC hagi abdicat dels seus postulats independentistes NO fa bo Junts! Junts és un partit fracturat (allò de les “dues ànimes”) o a mig fer o, per qualificar-lo benèvolament,
una força que s’entrebanca a si mateixa.
Per això, Nogueres no pot fer més del que fa: parlar ESTONES en català, enretirar banderes, cantar les quaranta… sense conseqüències i para de comptar.
Això serveix d’alguna cosa, des del punt de vista de l’independentisme? Sento dir que crec que no.
És evident que, per a molta gent farta d’Espanya, serveix de lenitiu. Però també serveix d’hipnòtic. Quedem momentàniament satisfets… però RES no canvia. I això -més enllà o més ençà de l’excel·lència de la diputada- és autonomisme del de sempre.

Preguntem-nos, per exemple, perquè Nogueres -i tots els diputats de Junts- en lloc de parlar UNA ESTONA en català no hi parlen fins a ser expulsats de l’hemicicle per la Batet. L’un darrere l’altre. Fins que una part molt important dels catalans, la part que ha votat Junts, no es vegi PRIVADA de la seva representació DEMOCRÀTICA al Congreso español. Això, al menys, seria un escàndol! A Ñ i, el que és més interessant, a EU.
Però no passa. Perquè Junts no decideix jugar fort. S’avé a jugar el joc autonomista. Com ERC, però en un altre estil.

Vist tot plegat: quin sentit pot tenir, PER A L’INDEPENDENTISME, enviar representants al Congreso?
Doncs, sento dir-ho: per a mi no en té cap DE BO.
No som “decisius” a Madrit. No, més enllà d’afavorir la pugna PP-PSOE, quan es produeix. Però mai no podrem ser decisius en el cas hipotètic que es jugués una partida decisiva per a Catalunya. Perquè, en aquest cas, els partits del Règim 78, no dubtarien a fer front comú.
Per tant, i acabo: a Madrit només podem anar-hi a sotmetre’ns vergonyosament o a blanquejar l’estat acceptant de fer política autonòmica amb estil més o menys “contestatari”…
Però cap de les dues coses no farà avançar l’independentisme, Tot al contrari.
Que cadascú faci el que li sembli, a les eleccions, esclar. Però, com a mínim, hauríem d’encetar un debat franc i generalitzat.
Jo votaré nul. Amb la paperets de l’1-O.
No veig cap avantatge -i, sí, nombrosos inconvenients!- en tenir “representants” que no em poden o no em volen representar com a independentista.
I és que, com va dir el president Torra -i massa que va tardar!-: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia”.
Si volem avançar cap a la llibertat, cal canviar d’estratègia.

Oriol Roig
Oriol Roig
06.06.2023  ·  01:16

Aquest quart espai es podria visualitzar de diverses maneres:
– Si tots els partits independentistes extraparlamentaris decidissin presentar-se en coalicio. Els petits deixant de banda les seves diferencies i acordant un unic punt de programa que visualitzi el conflicte (per exemple no acceptar les actes de diputat, o intentar-ho fer integrament en catala de forma que l’estat espanyol no ho accepti, o dient 1713 vegades que no acataran la constitucio, …)
– Si alguna entitat amb credibilitat (ANC, Omnium, Consell de la Republica, …) suggeris el vot per UNA d’aquestes opcions extraparlamentaries.
– Si un conjunt de ciutadans ens posem d’acord a triar UNA opcio extraparlamentaria un cop es publiquin les candidatures o organitzem un sorteig davant notari per triar-ne una.

En els casos en que es tria UNA opcio extraparlamentaria ha de quedar clar que els que trien no ho fan pels merits d’aquella opcio, per legitims que sien. Es dur a l’extrem la idea del vot prestat. Si l’entitat X historicament no ha tret mes d’uns pocs centenars de vots i de cop i volta, despres d’una campanya de vot prestat en treu centenars de mil, la lectura es molt clara. Aixi no es regalen escons a opcions unionistes, com possiblement passi si hi ha una campanya d’abstencio o de vot nul o blanc, i s’aconsequeix castigar electoralment els partits amb representacio parlamentaria que fins ara han estat incapaços d’implementar la republica.

Salvador Molins
Salvador Molins
06.06.2023  ·  04:05

El 23J-2017. 1-O i DUI (Vot Nul)

Tal com diu Núria Castells 06.06.2023 · 01:08, i per tot el que diu i com ho diu, i perquè ho comparteixo, jo votaré NUL, escriuré ben visible “Primer d’Octubre i DUI” a les dues cares de qualsevol papereta, no vull que els de la taula puguin al·legar ignorància, dubte o invisibilitat.

Serà un vot Nul:
“Primer d’octubre i DUI”

A Madrid no hi fem cap falta, hem de presionar els polítics catalans, negar-los fer d’esclaus i fer el paperina, davant la satisfacció orgullosa dels nostres ocupants i invasors, i a més sempre parlant “la llengua de l’amo”.

Les mitges tintes i les genuflexions, ja tan sols entrar en aquells edificis i trepitjar aquella terra, blanquegen l’enemic que ens sotmet i ofega i ens enfonsa, a Catalunya i els catalans en la total submissió, per no dir horrorosa, cruel i ofegant pertenència.

Prou d’anar Espanya, prou d’anar Madrid, prou de sotmetiment. Algú ha de començar plantar-se davant l’enemic. Quants més siguem … millor!

Jo vaig votar l’1-O i ho vaig fer amb ple coneixement de causa, vam guanyar, vam declarar, m’he censat, com a ciutadà lliure republicà de la pàtria catalana, al cens del Consell de la República Catalana a l’exili de Waterloo.

No sóc, ni vull ser, de cap manera, part d’aquella gent i de la terra mare del repressor, sols sóc lliure i volgudament català.

La Berta i molts altres tristament no sereu sols, seran encara massa catalans els que faran la genuflexió poruga.

23J: Vot Primer d’Octubre i DUI.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
06.06.2023  ·  07:44

Anar a Madrid a fer què?

La Núria Castells (01.08) explica molt bé els dos models d’autonomisme que tenim: el de Gabriel Rufián, totalment desacreditat, i el de la Míriam Nogueras, molt xulo, però autonomisme al cap i a la fi i igualment inútil pels interessos independentistes.

En destaco una frase seva que per a mi és clau:

“El fet que ERC hagi abdicat dels seus postulats independentistes NO fa bo Junts!

A JUNTS estan cofois que la patacada a les Municipals ha anat molt cap a Esquerra. La victòria de Trias a Barcelona maquilla molt el resultat.
La unitat que proposen ja hem vist que és pura comèdia i si han de pactar amb el PSC hi pactaran sense cap problema.

Per tant, crec que la millor opció es l’abstenció. Hem encetat una nova etapa on per primer cop en molts anys tenim un cert control sobre els partits “independentistes” i podem sortir de l’atzucac.
Seria una llàstima castigar només a Esquerra per tenir com a resultat simplement un altre tipus d’autonomisme: el de JUNTS.

A ERC hi ha 4 independentistes mal comptats, JUNTS és tan ple d’autonomistes que els independentistes estan completament anul·lats.

Abstenció, abstenció, abstenció!

Albert Miret
Albert Miret
06.06.2023  ·  07:52

Quan un sistema s’acaba, es produeix un caos, i és cada vegada més evident que espanya ha entrat en aquest caos, on només sobreviuen les mentides, les estafes estatals i les clavegueres, que ja ho han inundat tot. Davant d’aquest escenari en què sembla que ja s’han tancat totes les sortides possibles d’edificar un nou país, només cal esperar estirabots d’una o altre banda sense tenir sentit ni cap resultat. L’única cosa que ens pot salvar d’haver de contribuir a la desfeta espanyola és deixar actuar per passiva l’arribada de l’extrema dreta, sense trencar-nos-hi el cap. Del Zapatero 2 que ens martiritza amb l’espoli 2, o sigui el Sánchez de torn no cal esperar-ne res pitjor, perquè ja ha fet tot el que ha pogut per a martiritzar-nos amb l’ajut d’una Unió Europea presa per feixistes amb carnet. Caldrà veure si guanya les eleccions l’extrema dreta (deixem-nos de collonades extremes, perquè tota espanya és extrema dreta), com s’ho munta la Unió Europea per amagar que en la destrucció catalana és un actor importantíssim, sense sacrificar el que els queda de credibilitat a la mateixa Europa cansada de regalar absurdament al feixisme espanyol milions i milions d’euros dels sous dels treballadors europeus, per a mantenir la corrupció de tipus “cubana” de Fulgencio Batista. Milions perduts, perquè no evitaran un final de sang i fetge (forma part de l’ADN espanyol).
En realitat serà passar de l’extremista anticatalanista Sánchez a l’extremista anticatalanista Feijóo. Un i altre necessitaran més i més diners, perquè els cremen ràpidament mantenint un estat que s’aguanta si hi ha corrupció, la qual cosa podria acabar amb la paciència dels ciutadans europeus, expulsant de la direcció als personatges com la Ursula von der Leyen i el belga Charles Michel per haver dirigit gran part dels diners de la Unió a mantenir un estat feixista a espanya.
Nosaltres, no crec que notéssim massa el canvi. Tota espanya és feixista, i ja no cal imaginar ridículament ni un brot de democràcia ni d’enteniment mentre continuem encadenats al seu esclavisme pur i públic. Als catalans ja tant se’ns en foten el tipus de gamberrades dels gobiernos d’ehhhhpaña. Només volem marxar d’aquest antre i poder viure com a persones en una Europa que sempre vam imaginar democràtica.
Senyora Merkel, no s’imagina com l’enyorem…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
06.06.2023  ·  08:14

Tenim les eleccions catalanes més a prop del que ens pensem. Vinga avancem amb l´agrupament d ´electors! Vicent, això que interessa a centenars de milers d´electors, per què no ho desenvolupeu?

Pep Agulló
Pep Agulló
06.06.2023  ·  08:33

EL CONGRESO…

La direcció d’anar a Madrid, és autonomisme. La direcció que ve de Madrid és repressió…

Les tres llistes “indepes” més la quarta dels “bons homes”… com diuen els comentaris, per a fer què? Reconec que l’única acció política independentista ha sigut l’abstenció a les municipals. Un aürt de correctiu.

Més enllà, no hi veig iniciatives proactives independentistes, i la inèrcia de la manca de valor i de valors, determina que l’hegemonia del junquerisme, encara pot fer força mal. Continuem ignorant el Consell de la República…

En la vista del 5-J a Europa, tot plegat hi ha moltes possibilitats que el que ara diguem sigui fum d’aquí poc. Veurem… millor que no argumentem tant.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
06.06.2023  ·  08:59

A les eleccions estrangeres d’Espanya no hi tenim res a dir. A les eleccions d’una regió autonòmica espanyola tampoc.

Lluís Pérez-Carrasco
Lluís Pérez-Carrasco
06.06.2023  ·  09:06

Em sembla molt que Espanya ens té allà on volia. Tothom barallat amb tothom i sense gosar dur a terme el més mínim acte de sobirania.

No dic que els nostres líders tinguin por. Dic que han vist les orelles al llop i les seves conviccions han començat a trontollar. Els neguiteja el viatge fins a Ítaca.

I les llistes cíviques acabaran de convertir el panorama polític català en una macedònia variadíssima. Unes llistes que tindran el mateix problema que els partits: finançament precari i riscos de primera categoria que no tots poden assumir.

Potser l’única solució és asseure tothom a la taula i recuperar la unitat perduda. Partits, associacions cíviques i sindicats remant tots en la mateixa direcció.

Un bon començament seria deixar de permetre la interferència del poder judicial espanyol en el funcionament del Parlament.

I mirar si entre tots troben prou gent per liderar la culminació del procés d’independència. Gent sense hipoteques.

Carles Serra
Carles Serra
06.06.2023  ·  09:25

Apreciat Vicent, com és que et segueixes enganyant i de retruc els subscriptors, com pot dir PSC? quant bé tindries que saber que és una sucursal del PSO€ a la colònia, de gent d’obediència en el partit i apalanquedors d’aquest sistema franquista i corrupte espaÑol.
Si tenim ja no recordo tantes autonomies per devaluar Catalunya, allò tant famós del cafè para rodis, ja em diràs qui en va ser culpable; si aquesta espaÑa segueix sent franquista, ha en diràs quin paper fubdamental ha sigut el PSO€.
Aquest partit es tant culpable per no dir més, de la reprèssio, espoliació i aniquilació de la nostra cultura i llengua com faria el PP.
És això Vicent que no fa gaire denunciava l’estafa que ha sigut aquest pajaros de Podemitas las dos P- PPSO€

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
06.06.2023  ·  09:37

Jo no veig cap iniciativa convincent d’en Carles Puigdemont per assolir la independència. La darrera vegada que va parlar-ne fou a Perpinyà: “Preparem-nos …” Preparem-nos a què?

Ho sé, costa admetre que els mites també s’enfonsen, però per salut mental i política cal fer-ho.

Carles Puigdemont manté una lluita per demostrar a Europa que Espanya no assoleix els estàndards democràtics, però això no aportarà la independència. A més a més, en el seu partit (el càrrec de diputat europeu el té dins el seu partit) hi ha càrrecs importants que o no tenen cap problema per dir que no són independentistes o que ara no toca. Encara més, el MHP Carles Puigdemont va donar suport explícit a un d’aquests càrrecs.

En política, hi ha una actitud que encara mata més que la traïdoria: l’ambigüitat.

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
06.06.2023  ·  10:33

El que hauria de fer l’INDEPENDENTISME és crear un nou partit que sigui PRAGMÀTIC i REPUBLICÀ, i després crear un autèntic FULLA DE RUTA, amb detall explícit i explicatiu de SI es pot ACONSEGUIR i COM cal fer-ho. Fins ara (i portem 12 anys) molt de discurs, molta manifestació; molta declaració de 8 segons, molts imputats, molts judicis; però, RES de RES, No tenim ni PUTA IDEA, del COM ni per descomptat dels qui estan capacitats per liderar un PROJECTE amb aquesta enorme complexitat; cal alguna cosa més que de VOLUNTAT i BONS DESITJOS. Seguim sent una AUTONOMIA (controlada) i a aquest pas ho seguirem durant com a mínim 4 segles més.

Josep Soler
Josep Soler
06.06.2023  ·  11:00

Tard o d’hora s’haurà de construir una llista encapçalada pel legitim President de Catalunya que es el MHP Puigdemont.
No tinc coneixents de les condicions “legals” que la facin possible, però si que se que per concórrer amb igualtat de condicions amb els altre partits, calen uns supòsits legals.
Crec que JUNTS reuneix aquestes condicions i em sembla que s’hauria de començar de treballar en aquesta idea.

Ferran Folch
Ferran Folch
06.06.2023  ·  11:07

Abstenció massiva, no votem a Espanya igual que no votem a Albània. Després, a les catalanes, bastir una alternativa potent. El President Puigdemont crec que ha dimitit de President de Catalunya i es dedica a un partit tan ambigu, tou i pusil·lànime que, o molt canvien les coses, o l’haurem de deixar sol. Ell ho ha volgut.

Jaume Riu
Jaume Riu
06.06.2023  ·  11:30

ELS EXILIATS AL CAPDAVANT
Per preveure el futur es poden seguir dues tàctiques ben diferents, gairebé oposades:
A. Combinar les dades que es coneixen fins a formular relats coherents i ben versemblants.
B. Intentar pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses.
Doncs com a preludi de les elecccions catalanes, no descartem que el quart espai independentista es constituirà sense els tres partits polítics dels tres espais que es coneixen, però amb els exiliats al capdavant.

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
06.06.2023  ·  11:36

Es diu que la democràcia és el sistema polític menys dolent , votar blanc o nul , si alcessin el cap els que deixaren la vida, per aconseguir de poder exercir aquest dret ens preguntarien de qué va servir tant sacrifici. Au vinga força vot NUL, que la política ja te la faran, mentre tant com que som els més llestos anar fent i anar tirant . Mare meva així ens va i us anirà ja que jo ja en tinc 87 i el 25 del mes és la meva de política ja definitiva.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
06.06.2023  ·  13:14

Crec que una llista unitaria és molt necessaria i urgent.
No podem tirar endavant si no ja una unitat estretégica que ERC se la va carregar i ho lamento. Nosaltres a les eleccions generals podria haver-hi abstenció com les municipals

Enric Martínez
Enric Martínez
06.06.2023  ·  13:39
Gerber van
Gerber van
06.06.2023  ·  13:46

Amb una mica de sort s’acosta una tempesta perfecta: la sentència del TJUE del 5 de juliol que garanteix la immunitat a Puigdemont dins les fronteres espanyoles, una alta abstenció o vot zero a les eleccions, que es tradueixin en unes eleccions anticipades a Catalunya.

Podria ser una idea si la llista d’independents estigués formada pels membres electes de l’Assemblea de Representants del CdR.

enric llaudet
enric llaudet
06.06.2023  ·  14:26

Fantàstic el format podcast. Gràcies!

Vedruna Francès
Vedruna Francès
06.06.2023  ·  14:46

L’SNP és l’ERC d’Escòcia. ERC és la desapareguda Convergència. Ergo la dicotomia SNP/Convergència és totalment FALSA i seria una mesura d’higiene històrica deixar de comparar els catalans amb els escocesos i començar-ho a fer amb els irlandesos.
Gràcies

Roser Caminals
Roser Caminals
06.06.2023  ·  15:44

Em faig la mateixa pregunta que Lluís Paloma (05.06.2023 · 22:31). El millor futur pel President Puigdemont seria fer el salt de líder polític a líder activista. Però això suposa abandonar el partit que va fundar i el paper que encara hi pot jugar. Potser és demanar massa, fins i tot per un polític tan poc convencional?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.06.2023  ·  16:45

L’autonomia catalana es no res, calderilla barata, i caldria que els independentista anul.lesin el franquista Estatuto de Autonomia de la Comunidad Autonoma, fabricado por el franquista tribunal consti.Inquisicional. Destruir la constitucion es la Independencia. Salvar al Sanchezcom ha fet el venut Junqueras es SALVAR ESPAÑA, pur espanyolisme del junqueras.catolic

Lluis Molist
Lluis Molist
06.06.2023  ·  16:46

No escoltem cans de sirena el 23J

ABSTENCIÓ !!!

Que governi PP i Vox ( PSOE i sequaces pìtjors que ells per Catalunya.
Aixo si després de 23 J TOTS MOBILITTZATS I A TOTES, QUE NO ENS TORNIN TREMOLAR LES CAMES.
Te de ser una revolució…!!!

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
06.06.2023  ·  17:03

En plena crisi climàtica , ens cal la abstenció . CAL REDUIR TANT VIATGE INUTIL entre Catalunya i Madrizsx . . . . . no cal que hi anem a fer res allà . . .

Josep Grau
Josep Grau
06.06.2023  ·  18:22

No cal anar a Madrid a fer res de res.
I si els descollonem millor.
Ja esta bé tanta tonteria.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
06.06.2023  ·  19:12

Em sembla un bon editorial i també la majoria de comentaris que em precedeixen però avui voldria posar l’atenció en una paraula: “principat”.
A sant de què i per quina raó Vilaweb i vostè mateix Sr. Partal us referiu a Catalunya com a “principat de Catalunya”?
Principat ?!? De quin príncep ?!? Des de quan ?!? Per quina raó ?!? A casa sempre hem anomenat Catalunya al nostre país, sense cap títol nobiliari.
O és que quan siguem un estat independent li haurem de dir “República del Principat de Catalunya”? Quin contrasentit oi?
Bé, ja m’ho explicarà algú si vol però m’emprenya molt l’expressió “Principat de Catalunya”.
Principat !?! Au va !!! Ridícul !!!
Salut i força !!*!!

Pere Planella
Pere Planella
06.06.2023  ·  21:36

El 23J vot 1-O DUI pel davant i pel darrera

Mònica Vidal
Mònica Vidal
06.06.2023  ·  23:41

Us enrecordeu d’aquella película que varen titular “que vienen los rusos!”? Doncs que vingui els russos o el sursumcorda… ñ no m’interessa. Si la política catalana ha de seguir donant-nos aquest trist espectacle, què més dona. Segrestats pel poder judicial, la constitució espanyola, les clavegueres de l’estat, etc. algú em pot explicar què hi fem ací?

Josep-Oriol Serra
Josep-Oriol Serra
06.06.2023  ·  23:53

La temptació tan abellidora d no presentar-nos per a fer-nos nostra l’abstenció és un invent teu , Vicent . Que poc cupaire ets .

Jordi Gomez
Jordi Gomez
07.06.2023  ·  19:25

M’agradaria que VilaWeb fes una anàlisi a fons dels partits catalans que són suposadament d’extrema dreta. No és prou que els mitjans tradicionals, subvencionats des de les institucions catalanes i espanyoles, diguin que aquests partits són d’extrema dreta. M’agradaria que VilaWeb investigués quin tipus de supremacisme defensen (defensar la llengua i cultura catalanes no és supremacisme). M’agradaria que VilaWeb indiqués quines minories odien (dir que la immigració sense suport institucional per ajudar a la seva integració no és odi). En definitiva, m’agradaria que el tema es tractés de forma objectiva i imparcial. Altrament, semblarà que VilaWeb fa també seguidisme del ‘mainstream’.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any