06.12.2024 - 14:19
|
Actualització: 06.12.2024 - 22:08
La Unió Europea ha tancat l’acord comercial amb els països del Mercosur –l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai–, un pacte que arriba després de vint-i-cinc anys de negociacions i que serà el més gran que ha signat el club comunitari. Ha oficialitzat la notícia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que aquesta setmana ha anat a Montevideo amb l’actual comissari de Comerç i Seguretat Econòmica, Maros Sefcovic, per ratificar el text. “Hem conclòs les negociacions per a un acord que marca el començament d’una nova història”, ha escrit a X, i ha dit que l’entesa representava una victòria per a Europa que contribuiria a l’ocupació i la prosperitat compartida.
L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur és l’associació comercial i d’inversió més gran del món, tal com va subratllar Von der Leyen a les xarxes. El pacte implica dos mercats que, junts, sumen més de set-cents milions d’habitants i que, segons dades de l’executiu comunitari, generen més de 65.000 milions d’euros en exportacions anuals.
Si bé es va arribar a l’acord el 2019 després de vint anys de negociacions, no es va acabar de ratificar pels dubtes expressats per països com ara França, Irlanda i els Països Baixos, que van traslladar la seva preocupació sobre els compromisos ambientals i de sostenibilitat a la regió. De fet, capitals com París encara veuen amb escepticisme aquest punt –el president francès, Emmanuel Macron, va traslladar a Von der Leyen que l’acord era inacceptable tal com s’havia plantejat–, tot i que Brussel·les va impulsar un instrument addicional per mostrar el compromís del Mercosur amb la sostenibilitat.
En cas que s’acabi ratificant, l’entrada en vigor implicaria l’eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la Unió Europea al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea, això beneficiaria sectors com ara l’automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica o el tèxtil, alguns amb aranzels fins del 35%.
Respecte de les importacions agrícoles –un dels punts més polèmic dins l’acord–, les institucions europees apunten que serien controlades per mitjà de quotes, períodes d’introducció graduals dels nous aranzels i per salvaguardes davant possibles alteracions del mercat. El pacte també inclouria nous estàndards sanitaris per a garantir el manteniment de la seguretat alimentària i la preservació del medi, com també la protecció de les prop de tres-centes cinquanta indicacions geogràfiques de la Unió Europea en el mercat del Mercosur.
Posició del Parlament Europeu
En un comunicat publicat aquesta setmana, l’eurodiputat responsable de la Comissió de Comerç i el ponent permanent per al Mercosur van beneir l’acord. “Amb l’economia global havent de fer front a temps turbulents en un futur pròxim, l’acord seria una llum d’esperança per a la UE; no solament proveirà d’oportunitats addicionals per a l’exportació, sinó que també reforçarà les nostres relacions polítiques i econòmiques amb els països del Mercosur”, assenyalava l’eurodiputat socialista i president del comitè de Comerç Internacional al Parlament Europeu, Bernd Lange.
En la mateixa línia, el ponent permanent a l’eurocambra per al Mercosur, Gabriel Mato, sostenia que l’eliminació d’aranzels brindaria oportunitats sense precedents per a sectors clau i confirmaria el compromís d’Europa amb la sostenibilitat. “Seria una fita històrica i enviaria un missatge clar que la UE prioritza les relacions amb aliats democràtics i valors compartits, aplanant el camí per a una Europa més forta i resilient al món”, afegia.
No obstant això, l’acord haurà de rebre el vist-i-plau de tot el ple per majoria simple. Tenint en compte les reticències que desperta el document entre les formacions d’extrema dreta i algunes delegacions centristes, caldrà veure si l’opinió dels portaveus de l’eurocambra és compartida per la resta de l’hemicicle.
Dubtes entre els estats
Amb el tancament de l’acord, també haurà de passar el filtre dels estats membres. Per a tirar endavant caldria una majoria qualificada, atès que els pactes comercials no requereixen unanimitat. França s’ha erigit en el gran opositor de l’acord, tot i que més països, com ara Polònia, també s’hi han mostrat en desacord i han qüestionat el compliment dels estàndards ambientals i la protecció de l’agricultura domèstica.
Unes altres vegades també hi han presentat objeccions a l’acord estats com ara Àustria i els Països Baixos, i a Itàlia també es mostren escèptics a donar-li suport. Per tant, podria formar-se una minoria de blocatge al Consell que impediria que l’acord prosperés.
Rebuig dels pagesos catalans
Si bé el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, Luis Planas, va valorar positivament l’acord ahir –va qualificar-lo de gran èxit i de pas endavant necessari perquè la UE refermés els seus interessos–, sectors com el dels pagesos catalans discrepen.
En unes declaracions a final de novembre, el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va advertir que si l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur avançava, les protestes amb tractors als carrers de Catalunya podrien repetir-se.
Segons Regolf, el pacte posa en perill els agricultors i ramaders catalans, però que també és una amenaça per al consumidor, atès que no compleix amb les normatives europees.
