29.01.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
És difícil de passar per alt la sensació de desesperació que es respira en les altes esferes del poder ucraïnès. Poques setmanes abans del segon aniversari de la invasió russa, les súpliques de Kíiv als seus socis occidentals no han canviat: lliureu-nos més armes, més ajuda humanitària i més cooperació política.
El president Volodímir Zelenski va recórrer les grans capitals occidentals a final de l’any passat per a suplicar, enmig de la desafecció internacional creixent envers el conflicte, més recursos per a Kíiv. Alhora, el seu general de més alt rang, Valeri Zalujni, va lamentar “l’estancament” de la contraofensiva ucraïnesa del 2023, tan esperada, que no va aconseguir avenços estratègics significatius.
Els diplomàtics nord-americans i els seus homòlegs europeus preveuen un any de vaques magres, en què les forces ucraïneses –com més va més esgotades– se centraran més a consolidar posicions defensives que no a guanyar terreny a les forces russes. El Kremlin controla aproximadament una cinquena part del territori d’Ucraïna, incloent-hi Crimea –que annexionà il·legalment l’any 2014– i una àmplia extensió al sud-est del país. La visió nord-americana sobre el curs del conflicte contrasta amb l’ambició declarada de Zelenski d’expulsar les forces russes d’Ucraïna abans de l’octubre.
La setmana passada, els funcionaris del Pentàgon van acudir amb les mans buides a una reunió mensual de coordinació per a Ucraïna amb una cinquantena de països. Al front, les informacions diuen que les existències de munició i projectils d’artilleria es van esgotant en moltes unitats ucraïneses.
“Ens pregunten quin és el nostre pla, però hem de saber amb quins recursos comptarem”, explica el diputat ucraïnès Roman Kostenko. “Ara mateix, tot fa pensar que en tindrem menys que l’any passat, quan ja vam provar de fer una contraofensiva i no va funcionar. […] Si encara en tenim menys, és clar quin serà el pla. Serà defensar-nos”, afegeix.
Lluny del camp de batalla, hi ha el drama polític sobre el conflicte de Washington. Els republicans de la Cambra de Representants ja han blocat el darrer paquet de finançament que el president Biden vol enviar a Kíiv. Els analistes creuen que el president rus, Vladímir Putin, espera la possible tornada al poder de Donald Trump, probable candidat presidencial republicà per a les eleccions de novembre. És possible que Trump redueixi el suport dels Estats Units a Ucraïna i adopti una posició més transigent amb les demandes del Kremlin a l’Europa de l’Est.
L’administració Biden i els aliats europeus treballen en un pla multilateral a llarg termini destinat, precisament, a prevenir aquesta possibilitat i a garantir el suport dels Estats Units a Ucraïna en un futur. Aquest pla inclou promeses d’ajuda econòmica i militar per a la dècada vinent, i podria aplanar el camí perquè Ucraïna s’integrés en blocs occidentals com ara la Unió Europea i l’OTAN. Biden té previst de revelar el pla a la primavera.
“Aquesta política té riscs –també polítics– si els ucraïnesos comencen a culpar el seu govern de l’estancament del front –van escriure els meus col·legues–. Així mateix, a les capitals occidentals els funcionaris són molt conscients que la paciència dels ciutadans amb el finançament de la guerra d’Ucraïna no és infinita.” Enmig de la planificació, Washington també sembla que prepara l’argument que, fins i tot si Ucraïna no recupera tot el territori a curt termini, necessita una ajuda important i contínua per a poder-se defensar i convertir en part integrant d’Occident.
A curt termini, tanmateix, tant les mancances en el front ucraïnès com les divisions a Washington poden consolidar el destí del conflicte. “Encara que la primera meitat del 2024 pot portar pocs canvis en el control del territori ucraïnès, el material i les baixes que cada bàndol acumuli aquests mesos vinents determinaran la trajectòria del conflicte a llarg termini”, escriu Jack Watling, investigador sènior del Royal United Services Institute, un laboratori d’idees britànic. “De fet, Occident s’enfronta ara mateix a una decisió crucial: fer costat a Ucraïna perquè els seus dirigents puguin defensar-ne el territori i preparar-se per a una ofensiva l’any 2025 o cedir un avantatge irrecuperable a Rússia.”
És possible que Occident ja hagi malgastat la millor oportunitat perquè Ucraïna recuperi el seu territori. En el nou llibre Els nostres enemics s’esfumaran. La invasió russa i la guerra d’independència d’Ucraïna, Iaroslav Trofímov, corresponsal internacional del Wall Street Journal, detalla que els governs occidentals van rebaixar el suport militar a Ucraïna per por de desencadenar una possible escalada nuclear amb Rússia. Els Estats Units i els seus aliats han enviat a Ucraïna un flux d’ajuda sense precedents, però els crítics afirmen que s’ha menystingut l’esforç bèl·lic ucraïnès.
“Els Estats Units i els seus socis es van fer enrere a l’hora de subministrar a Ucraïna armament clau en el moment en què hauria tingut més efecte, i van prohibir a Kíiv d’utilitzar armes occidentals per a atacar objectius militars en territori rus”, escriu Trofímov al llibre. “Quan finalment van arribar moltes d’aquestes armes occidentals, durant el segon any de la guerra, Rússia ja havia reforçat les seves defenses, havia mobilitzat centenars de milers de soldats i havia redirigit l’activitat industrial cap a l’esforç bèl·lic. L’oportunitat més bona per a una victòria ucraïnesa clara i ràpida havia desaparegut”, afegeix,
Alguns altres experts no n’estan tan segurs, i sostenen que l’administració Biden tenia la responsabilitat d’evitar una espiral de confrontació amb Rússia. “Més ajuda, abans, hauria estat millor –però no hi havia cap garantia que hagués dut a una victòria decisiva d’Ucraïna”, escriu Hal Brands, columnista de Bloomberg. “La forma més efectiva de garantir una victòria ucraïnesa hauria estat amenaçar amb una intervenció militar directa, però aquesta era una estratègia que pràcticament ningú no volia seguir perquè tenia uns riscs evidents i potencialment molt greus. De fet, hauria exigit a Biden de travessar les línies vermelles de Rússia en el precís moment en què hi havia més incertesa sobre la resposta de Putin”, afegeix.
Els ucraïnesos, tanmateix, lamenten allò que hauria pogut ser. “Putin va badar la boca com una serp i va pensar que érem un conillet més –digué Zelenski a Trofímov en una entrevista l’any 2022–. Però no som un conillet i va resultar que no se’ns pot empassar. De fet, corre el risc d’ennuegar-se.”
Rússia, no obstant això, també s’ha mantingut ferma. Moscou ha aconseguit de resistir les sancions internacionals i es prepara per a una nova ofensiva a Ucraïna mentre no cessa de llançar atacs indiscriminats contra ciutats ucraïneses. Kíiv sap que la seva capacitat de resistència depèn del suport exterior. “No sobreviuríem sense el suport dels Estats Units, això és un fet”, declarà Zelenski en una entrevista televisiva aquest mes.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
