Txornòbil

La sèrie Chernobyl, produïda per HBO i Sky, publica aquesta setmana el quart capítol dels cinc que la formen. Té un impacte excepcional, perquè és la sèrie més valorada a l’índex IMDb i ha deixat impressionats milions d’usuaris de tot el món. És un relat documentat i molt fidel d’allò que va passar l’abril del 1986, quan l’explosió del reactor nuclear de Txornòbil, a Ucraïna, va causar una catàstrofe enorme. Una catàstrofe, però, que podria haver estat infinitament pitjor.

En aquest sentit, és remarcable una escena del segon episodi, que mostra una reunió al Kremlin amb l’assistència de Mikhaïl Gorbatxov. En aquesta reunió, Valeri Legassov (interpretat per Jared Harris), el principal científic vinculat a la investigació de l’accident, adverteix de les conseqüències devastadores d’una possible segona explosió, que finalment no hi va haver. Ucraïna i Bielorússia haurien quedat inhabitables i les greus conseqüències haurien arribat a regions senceres de l’Europa central i oriental, amb milions i milions de morts. La cara de Gorbatxov (interpretat per David Dencik) ho diu tot. Les decisions que cal prendre són duríssimes.

La sèrie reflecteix amb molta fidelitat les hores posteriors a l’explosió del reactor que portava el nom de Vladímir I. Lenin. Uns fets que van ser determinants per a impulsar la perestroika i el canvi a l’URSS, sobretot quan Gorbatxov va descobrir que era enganyat sistemàticament pels escalafons inferiors del partit. La llicència principal que es permet la sèrie és l’aparició d’una científica bielorussa que ajuda Legassov, Ulana Khomyuk (interpretada a la sèrie per Emily Watson), i és precisament ella qui va informant els espectadors de les claus principals de l’accident i de les conseqüències que se’n poden derivar. D’aquesta manera, els guionistes aconsegueixen de generar una angoixa com més va més intensa en l’espectador, pendent dels perills que s’acosten.

La sèrie ha estat filmada majoritàriament a Lituània, a la central nuclear d’Ignalina, que avui ja és fora de funcionament i que era bessona exacta de la central ucraïnesa. Curiosament, la lluita pel tancament d’Ignalina va ser el primer gran moviment de masses a la Lituània encara soviètica i va engegar el procés d’independència. A la sèrie, la central lituana hi apareix una vegada, enmig de la confusió inicial, com la possible causant de la radioactivitat que sorprèn Minsk, la capital de Bielorússia.

El dia que Europa va ser al caire de la catàstrofe més greu de la història

L’accident de Txornòbil va passar a primera hora del dissabte 26 d’abril de 1986. Va ser el primer accident nuclear classificat amb un 7 a l’escala internacional d’accidents nuclears; un nivell, el més alt, que només va assolir aquest accident i, posteriorment, el de Fukushima I de l’any 2011. Aquell dia, arran de l’augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, va esclatar l’hidrogen acumulat dins el nucli pel sobreescalfament.

L’explosió va causar la catàstrofe més greu de la història de l’explotació civil de l’energia nuclear. En el moment de l’accident, van morir 31 persones i hores després se’n van evacuar unes 350.000 dels 155.000 quilòmetres quadrats afectats. Com a conseqüència, hi va haver grans àrees que van quedar deshabitades durant molts anys, i que encara ho estan avui. La radiació es va estendre amb el vent cap a l’oest d’Europa, fins als Pirineus, de manera que els índexs de radioactivitat van romandre per sobre dels nivells innocus de radiotoxicitat durant uns quants dies. S’estima que es va alliberar unes 500 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945.

Per sort, l’acció dels anomenats ‘liquidadors’ va evitar una segona explosió que podria haver tingut unes conseqüències esfereïdores. Unes 600.000 persones, aproximadament, van treballar per controlar la situació, la immensa majoria de les quals van acabar desenvolupant malalties molt greus o van morir. D’entre aquells ‘liquidadors’ destaquen tres homes: Alexei Ananenko, Valeri Bezpalov i Boris Baranov, que són molt ben retratats a la sèrie. Ells van assumir la tasca més difícil i precisa de totes, sabent que això els portava directament a la mort abans d’una setmana. Sense el seu sacrifici, Europa, tal com la coneixem avui, no existiria i qui sap quines haurien estat les conseqüències finals de l’accident.

No hi ha cap xifra oficial ni exacta de morts, però es calcula que quatre mil persones van morir de manera més o menys immediata i que unes seixanta mil podrien haver mort els anys posteriors a conseqüència de la radiació. Legassov mateix va parlar de quaranta mil morts.

Legassov es va suïcidar dos anys després de l’accident, a l’hora exacta en què havia succeït i quan faltaven poques hores perquè fes públiques les conclusions del seu estudi sobre l’accident.

La crisi que va desencadenar la perestroika

L’accident de Txornòbil va tenir com a conseqüència política la fi del règim comunista a l’URSS. És la part que la sèrie explica menys, però al primer capítol és ben visible com l’organització del Partit Comunista prova d’amagar les conseqüències de l’accident, per por de les repercussions que pogués tenir a cada esglaó de comandament, però també per raons ideològiques i de fe en el sistema.

Gorbatxov, elegit l’any abans secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, va adonar-se de la gravetat de la situació quan l’equip de científics encarregat de valorar-la es va haver d’enfrontar en unes quantes reunions als dirigents polítics que volien fer veure que la tenien controlada, malgrat que no era cert. Això va generar una desconfiança molt profunda cap al propi partit, que es va traduir en la política de glàsnost (transparència), una política d’obertura informativa que va ser fonamental per a generar el canvi polític a l’URSS i, posteriorment, a tota l’Europa central, fins a la caiguda del mur de Berlín i les revolucions democràtiques.

Avanç editorial de ‘La pregària de Txernòbil’ (Raig Verd), de Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del Nobel de literatura

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb