06.06.2025 - 21:40
The Washington Post · Cat Zakrzewski, Faiz Siddiqui i Elizabeth Dwoskin
La influent aliança entre el president Donald Trump i Elon Musk es va fer miques dijous, i deixà pas a una espiral de retrets com més va més amargs.
Aquests darrers mesos, Musk s’ha erigit en el principal escuder del president nord-americà –i autoproclamat “primer amic”–, cosa que ha dut alguns analistes a preguntar-se quant de temps podria durar un tàndem conformat per dos homes acostumats a acaparar tot el protagonisme. L’estira-i-arronsa de dijous oferí una resposta conclusiva a aquest debat.
El trencament entre Musk i Trump també posa en relleu els riscs polítics i financers a què cadascun podria enfrontar-se en cas d’una picabaralla prolongada: Musk, que donà 288 milions de dòlars, pel cap baix, a la campanya electoral de Trump i més republicans l’any passat, acusà el president de “gran ingratitud” i fantasiejà públicament amb la idea de crear un tercer partit.
Trump hi respongué amb l’amenaça de rescindir els contractes que el govern dels Estats Units ha atorgat a les empreses de Musk. El preu de les accions de Tesla, l’empresa de vehicles elèctrics del sud-africà, caigué en picat: d’un 14%, en el moment del tancament del mercat. El valor de la criptomoneda de Trump també es desplomà.
Encara que hagi estat un espectacle irresistible, el fet promet de tenir conseqüències altament significatives per a un govern que, en alguns moments, ha semblat que Trump i Musk dirigien plegats.
El projecte DOGE de Musk ja havia començat a cloure abans i tot de la crisi, quan molts dels assistents de Musk van tornar al sector privat. No obstant això, n’hi ha hagut uns altres que han romàs en càrrecs destacats del govern, i ara podrien enfrontar-se a represàlies per la seva condició d’aliats de Musk. Les crítiques de Musk, com més va més contundents, a la rebaixa d’imposts promoguda per Trump –la principal prioritat legislativa del president– ja han complicat el camí de la mesura en un congrés estretament dividit.
Els primers indicis del trencament entre el nord-americà i el sud-africà arribaren durant una trobada entre Trump i el canceller alemany, Friedrich Merz, al Despatx Oval de la Casa Blanca.
“L’Elon i jo teníem una gran relació. No sé si la continuarem tenint”, va dir.
La picabaralla s’intensificà a gran velocitat a partir d’ací, amb ambdós homes desfogant-se a les respectives plataformes de mitjans socials.
Dijous al vespre, Musk escrigué a X que Trump hauria de ser destituït i substituït pel vice-president dels Estats Units, J.D. Vance. També advertí que els aranzels de Trump causarien una recessió econòmica als Estats Units els sis mesos vinents, i demanava als seus 220 milions de seguidors si havia arribat el moment de “crear un nou partit polític als Estats Units que realment representi el 80% del centre”.
Per la seva banda, Trump respongué amb una ràtzia de publicacions a la plataforma Truth Social, en què deia: “La manera més fàcil d’estalviar diners en el nostre pressupost –milers i milers de milions de dòlars– és posar fi als subsidis i contractes governamentals de l’Elon.” I afegí: “Sempre em va sorprendre que Biden no ho fes.”
L’imperi empresarial de Musk depèn dels crèdits de reducció d’emissions per la producció de vehicles elèctrics –que Tesla rep de franc del govern nord-americà i ven a fabricants de cotxes de combustió perquè puguin complir els objectius de reducció d’emissions–, i també d’un gran entramat de contractes de defensa que depenen directament de Washington. Les seves empreses han rebut 38.000 milions de dòlars en fons del govern, pel cap baix, segons una anàlisi de The Washington Post.
Musk no trigà a contraatacar. “Ha arribat l’hora de deixar anar la gran bomba”, que Trump “és als arxius d’Epstein”, va dir, en al·lusió al magnat financer acusat d’encapçalar una xarxa de tràfic sexual de menors d’edat. I afegí: “Aquesta és la veritable raó per la qual [els arxius] no s’han fet públics. Que tinguis un bon dia, D.J.T. [Donald J. Trump]!”.
Els arxius vinculats a la investigació sobre els crims de Jeffrey Epstein han esdevingut una mena d’obsessió per a Trump i els seus aliats de la dreta nord-americana. Moltes figures mediàtiques del panorama conservador, per exemple, han especulat –sense proves– que funcionaris de governs anteriors dels Estats Units van participar en una campanya d’encobriment per a protegir socis famosos d’Epstein que, segons que asseguren, havien participat en els crims del magnat. Més tard, Musk publicà un vídeo de fa dècades en què es veien Trump i Epstein de festa plegats.
Musk, que arrossega un llarg historial d’afirmacions falses i infundades, no oferí cap prova per a sustentar l’acusació. La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, titllà les acusacions de “episodi desafortunat” per a Musk.
“No em fa res que l’Elon se’m giri d’esquena, però hauria d’haver-ho fet fa mesos”, escrigué Trump a Truth Social.
L’espiral de retrets entre Trump i Musk contrasta radicalment amb la sintonia que es respirava entre ambdues figures fa ben poc, tant durant la campanya com durant els primers mesos del govern Trump.
Musk, que donà centenars de milions de dòlars a la campanya de l’actual president, fou una presència constant al complex Mar-a-Lago –residència oficiosa de Trump– durant la transició presidencial, i tots dos semblaven gaudir de la companyia de l’altre.
“Estimo Trump tant com un home heterosexual pot estimar un altre home”, publicà Musk a X a començament de febrer.
La relació entre Musk i el president nord-americà es mantingué forta fins i tot quan el sud-africà topà amb altres càrrecs del govern per les retallades del DOGE, i també quan la popularitat de Musk començà a desplomar-se als sondatges a causa de la seva participació en el dia a dia govern.
La setmana passada, sense anar més lluny, Trump presentà Musk com “un dels emprenedors més importants que el món ha produït mai” en una cerimònia al Despatx Oval.
Però aquest dimarts Musk començà a criticar públicament la rebaixa d’imposts de Trump, la pedra angular de l’agenda legislativa del president. El sud-africà instà els legisladors republicans a “matar [el projecte de] llei”, i advertí repetidament que la proposta augmentaria el dèficit dels Estats Units.
Representants del govern nord-americà insistiren dijous que la relació entre els dos homes continuava essent amistosa, però l’espiral de retrets de poques hores després evidencià que no era pas veritat.
La confrontació entre Trump i Musk “ha arribat més aviat que no pensava”, segons que explica un aliat del sud-africà, que accedeix a parlar amb la condició d’anònim. “Crec que, en el fons, Musk volia ser president”, afegeix.
Els inversors de Tesla, mentrestant, s’han resignat a veure amb impotència com la relació entre Musk i el president se’n va en orris. “Si us plau, que algú li prengui el telèfon [a Musk]. Però què dimonis! Tesla s’està destruint”, publicà a X l’inversor Ross Gerber, un antic partidari del sud-africà.
“Déu meu, això és molt dolent per a Tesla i Musk”, explica Gerber a The Washington Post. “Musk s’equivoca si es pensa que té una fracció del poder de Trump.”
Gerber adverteix que Trump podria prendre’s els atacs de Musk com una excusa per a llançar un seguit d’investigacions sobre les empreses de Musk i el seu historial migratori. Trump, que va néixer i créixer a Sud-àfrica, arribà als Estats Units com a estudiant de postgrau l’any 1995, on creà la seva primera empresa abans de tenir permís de treball als Estats Units.
“Està destruint tot allò que ha construït, i tothom a qui ha donat suport durant camí”, diu Gerber.
A Washington, alguns representants republicans semblaven recelosos de prendre partit. “Òbviament, dono suport tant al president com al programa de retallades de Musk, les coses són com són”, explica Anna Paulina Luna, diputada republicana per Florida i aliada estreta del president.
Uns altres es mostren menys ambivalents. “Ha perdut el cap”, diu Troy E. Nehls, congressista republicà per Texas, sobre Musk. “Crec que Elon Musk té molt de talent, que ha tingut molt d’èxit. Té molt a oferir al nostre gran país quant a l’exploració espacial… Però fer aquestes declaracions és irresponsable. Ja n’hi ha prou.”
Vance, vice-president dels Estats Units, també intervingué en la disputa, i expressà el seu suport a Trump en una publicació a X: “El president Trump ha fet més que qualsevol persona en la meva vida per guanyar-se la confiança del moviment que encapçala. Estic orgullós de ser al seu costat.”
Trump ha insinuat que les crítiques de Musk reflectien, en el fons, una preocupació pel futur de Tesla. Les rebaixes fiscals promogudes pel govern Trump retallarien dràsticament els subsidis per als propietaris de vehicles elèctrics, que han ajudat a fer més assequibles els cotxes de Tesla –que poden arribar a costar més de 80.000 dòlars– per als consumidors nord-americans. El primer trimestre de l’any, els beneficis de l’empresa es desplomaren d’un 71% respecte del mateix període de l’any anterior.
“Estic molt decebut, perquè l’Elon coneixia els secrets d’aquest projecte de llei molt més bé que pràcticament qualsevol dels qui som aquí asseguts. En tenia tots els detalls, i no hi havia fet cap objecció”, digué Trump en resposta a la pregunta d’un periodista sobre les crítiques de Musk. “De sobte, van començar a aparèixer els problemes, sobretot, quan es va assabentar que volíem retallar els subsidis per als vehicles elèctrics, perquè això equival a milers de milions i milers de milions de dòlars”, afegí.
En declaracions del Despatx Oval estant, Trump anticipà que les crítiques de Musk al projecte de llei acabarien prenent un to personal, i afegí que el sud-africà s’equivocava d’estratègia. En aquest sentit, insinuà que aquesta mena d’hostilitat era freqüent entre els alts càrrecs que acabaven sortint del seu govern per la portada del darrere.
“Síndrome de trastorn de Trump, crec que en diuen”, ironitzà el president, en al·lusió a un concepte que els seus crítics fan servir sovint.
Trisha Thadani, Marianna Sotomayor, Liz Goodwin, Theodoric Meyer, Cleve R. Wootson Jr. i Martine Powers han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
