Troben al jaciment del Molí de Salt una mandíbula de ‘homo sapiens’ de fa quinze mil anys

  • Els investigadors de l'IPHES fan valdre la troballa, el segon fòssil humà més antic aparegut al Principat

VilaWeb
Redacció
10.11.2022 - 15:54
Actualització: 10.11.2022 - 23:02

L’última campanya de l’IPHES al jaciment Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), ha acabat amb la troballa d’una mandíbula d’homo sàpiens. És el segon fòssil humà més antic aparegut al Principat i el primer trobat en aquest jaciment en dues dècades d’expedicions. La peça data del paleolític superior, una època de la qual s’han trobat poques restes humanes. Segons l’investigador Manuel Vaquero, la troballa és excepcional també a la península Ibèrica, perquè coincideix amb canvis demogràfics produïts per esdeveniments “dramàtics” del clima.

La hipòtesi amb la qual treballen els investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) apunta que les restes òssies trobades al jaciment Molí del Salt pertanyen a un menor d’edat que va morir durant el paleolític superior. La mandíbula es troba pràcticament sencera, malgrat que es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. La presència de dents de llet fa pensar als investigadors que es tractaria d’un infant d’entre quatre i cinc anys, però de moment, es desconeix si era un nen o una nena.

La investigació que comença a partir d’ara espera de determinar altres aspectes, com és el cas de la dieta de l’individu, si patia alguna patologia i la genètica que el relacionava amb altres comunitats. Per això, es faran estudis isotòpics i de desgast dentari. Segons el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos, l’anàlisi de l’ADN de les restes podria ajudar a entendre les relacions entre les poblacions d’homo sapiens a Catalunya en un moment en què es van viure canvis en les dinàmiques demogràfiques. L’escalfament del clima és una de les causes que va causar l’extinció i l’aparició de noves comunitats i que alhora, aporta singularitat a la troballa del jaciment de Vimbodí i Poblet, que obre una nova perspectiva a l’estudi d’aquesta època.

L’excepcionalitat d’aquest descobriment també s’explica per l’escassetat de restes humanes d’aquesta època històrica, tal com ha destacat Sala i Ramos. Al Molí del Salt, són les primeres que es troben després de vint-i-tres anys d’excavacions. De moment, són les segones restes més antigues del Principat d’un homo sapiens del paleolític superior, seguides d’una troballa de fa vint mil anys d’un jaciment de Mollet.

No descarten de trobar més restes

De cara a futures campanyes arqueològiques, els investigadors no descarten trobar més restes del mateix infant o d’altres individus en aquest jaciment. En aquesta última intervenció, a més de la mandíbula humana també s’han trobat eines de pedra i ossos dels animals que menjaven les comunitats de caçadors i recol·lectors de l’època. D’ençà del començament de les excavacions, el 1999, s’han trobat més de cinquanta mil restes arqueològiques, entre les quals destaca la col·lecció de peces d’art moble del paleolític més important de Catalunya. En aquest punt també s’hi va trobar una placa d’esquist que es va interpretar com un mapa d’un campament de caçadors de fa més de tretze mil anys, únic al món.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any