El bluf del Tribunal de Comptes: no pot preguntar al TJUE ni sobre l’amnistia ni sobre res

  • La pretensió d'aquest organisme de qüestionar l'amnistia a la justícia europea topa clarament amb el dret de la Unió i el sentit comú

Josep Casulleras Nualart
13.06.2024 - 21:40
Actualització: 14.06.2024 - 17:46
VilaWeb

El Tribunal de Comptes espanyol va reaccionar de seguida a l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, va decidir de congelar la publicació de la sentència de la causa contra l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat i va engegar el tràmit per a presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra l’aplicació de la llei. Cap tribunal no ha mogut encara la fitxa de les pre-judicials, però el Tribunal de Comptes, que no és pròpiament un tribunal, sí; cap jutge no ha fet el pas, perquè fins ara han demanat el parer de les parts en les diverses causes, però la consellera del Tribunal de Comptes que ha enjudiciat (no jutjat) la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, sí que s’hi llança. I això que Elena Hernáez ni tan sols és jutgessa, sinó llicenciada en dret, lletrada de la Comunitat de Madrid i ex-alt càrrec en el primer govern d’Isabel Díaz Ayuso. El Tribunal de Comptes és qui més soroll ha fet amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, però les pre-judicials amb què amenaça no les podrà fer. No les hauria de fer, perquè tant la normativa de la Unió Europea com la jurisprudència del TJUE no li ho permeten.

La pretensió d’Hernáez i del Tribunal de Comptes és de qüestionar al Tribunal de Luxemburg alguns aspectes nuclears de la llei d’amnistia, no únicament aquells que tenen a veure amb l’amnistia dels investigats o condemnats per aquest “tribunal”, sinó també, per exemple, l’article primer, que és el que defineix tots els casos que s’hi poden acollir; també considera conflictiu l’article 8.3, que dicta l’aixecament immediat de les mesures cautelars (en aquest cas, les fiances dels represaliats); el 10, que ordena la tramitació urgent i preferent de l’amnistia en un termini de dos mesos; i el 13.3, que ordena l’absolució dels afectats pel Tribunal de Comptes en primera instància o en apel·lació.

Això vol fer Hernáez, tot invocant suposats conflictes de la llei amb el dret de la Unió, com ara la lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos de la UE, i també el principi de cooperació lleial, el d’igualtat, el de seguretat jurídica i, en general, el principi de l’estat de dret. I ha donat deu dies a les parts afectades en aquest procediment perquè es pronunciïn sobre la conveniència de presentar aquestes pre-judicials.

Però el cas és que, per més que vulgui, la consellera Hernáez no pot presentar cap pre-judicial al TJUE. De fet, no hi ha constància de cap pregunta pre-judicial presentada pel Tribunal de Comptes al tribunal europeu. Qui pot presentar qüestions pre-judicials al TJUE? Segons el Tractat de Funcionament de la UE (article 267), han de ser els òrgans jurisdiccionals dels estats membres. I hom podria pensar que el Tribunal de Comptes n’és un. Però no ho és pas, d’acord amb què s’entén per “òrgan jurisdiccional” segons la jurisprudència del TJUE.

El tribunal ha anat definint el concepte de “òrgan jurisdiccional” en una llarga i reiterada jurisprudència, com en aquesta sentència del 2011, segons la qual el TJUE haurà de tenir en compte una sèrie d’elements sobre l’organisme que envia les pre-judicials, com ara, “l’origen legal, la seva permanència, el caràcter obligatori de la seva jurisdicció, el caràcter contradictori del procediment i l’aplicació per part de l’organisme de normes jurídiques, a més de la seva independència”. El Tribunal de Comptes no compleix la majoria d’aquestes condicions, perquè, si bé el procediment per a fer l’enjudiciament és contradictori, és a dir, de contraposar els arguments de les parts confrontades, i si bé té un origen legal perquè hi ha una llei orgànica de creació de l’organisme i una altra que en defineix el funcionament, s’allunya de les altres condicions, que són definitòries d’un tribunal de justícia.

Els membres que formen part del Tribunal de Comptes poden no ser jutges, i de fet una bona part només són llicenciats en dret, o “economistes i professors mercantils”, segons que diu la llei mateixa de creació d’aquest ens, del 1982. El requisit és que siguin funcionaris públics amb aquestes titulacions que tinguin “una competència reconeguda” i més de quinze anys d’exercici professional. De manera que han estat sempre els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, els qui s’han repartit la designació directa dels consellers de comptes (no pas jutges), que és com es diuen els membres del Tribunal de Comptes: sis els elegeix el congrés espanyol i sis més, el senat.

Ni són jutges, ni els tria el Consell General del Poder Judicial, ni tenen independència respecte del poder polític, ni apliquen les normes jurídiques, les lleis, més enllà de desenvolupar la seva tasca d’avaluació i sanció de les suposades irregularitats comptables d’organismes, administracions públiques i partits, d’acord amb allò que estableix la llei de funcionament del Tribunal de Comptes. I, per si no quedés prou clar, la llei de creació mateixa diu, en l’article 16, que no correspon al Tribunal de Comptes d’enjudiciar “els afers atribuïts a la competència del Tribunal Constitucional, ni les qüestions sotmeses a la jurisdicció contenciosa administrativa, ni els fets constitutius de delicte o falta [l’àmbit penal], ni les qüestions de caràcter civil, laboral o de qualsevol altra naturalesa encomanades al coneixement dels òrgans del poder judicial”. Perquè no és poder judicial.

I, tanmateix, la consellera Helena Hernáez vol fer unes preguntes pre-judicials qüestionant la llei d’amnistia, no tan sols per allò que té a veure amb l’extinció de les responsabilitats comptables de les persones perseguides per aquest organisme, sinó sobre l’essència mateixa de l’amnistia i la seva raó de ser. Això, a més de no poder-ho qüestionar perquè el Tribunal de Comptes no és un “òrgan jurisdiccional”, sinó que té “una funció jurisdiccional”, que és ben diferent, segons el dret de la UE, ja ha estat resolt d’ençà del 2021 pel TJUE: les amnisties no tenen a veure amb el dret de la UE, sinó que tenen una naturalesa constitucional que han de resoldre els estats internament.

Per tant, si malgrat tot el Tribunal de Comptes espanyol envia les preguntes pre-judicials al TJUE, és ben segur que les defenses dels represaliats demanaran de seguida al tribunal europeu que les inadmeti perquè, senzillament, no ho pot fer.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor