[DADES] Com canvien amb Trias les expectatives a les municipals de Barcelona

  • Les claus són que és un candidat molt conegut, amb un record dels votants i que pot evitar que el PDECat es presenti separadament

VilaWeb
Alexandre Solano
12.12.2022 - 21:40
Actualització: 12.12.2022 - 22:01

La decisió de Xavier Trias d’encapçalar la llista de Junts a les eleccions municipals del mes de maig canvia radicalment el panorama electoral a la capital del país.

Canvi en les expectatives per a Junts

En primer lloc, perquè canvia les expectatives de Junts. El darrer baròmetre semestral de Barcelona, del juliol d’enguany, evidenciava que Junts tenia un greu problema. La intenció de vot al partit era extremadament baixa, d’un 3,4%; molt per sota d’ERC (10,9%), els comuns (11,9%) i el PSC (7,5%). En la mateixa línia, un sondatge d’Electomania mostrava un triple empat a dotze regidors entre els comuns, ERC i el PSC, mentre que Junts era relegat al quart lloc, amb cinc seients i prou.

En aquesta mateixa línia, el baròmetre municipal també explicava que un 94% de barcelonins coneixia la batllessa Ada Colau, un 80% el candidat d’ERC, Ernest Maragall, i un 63% el socialista Jaume Collboni. En canvi, tot i tenir una bona valoració, només un 35% dels ciutadans sabia qui era Neus Munté, presidenta del grup municipal de Junts a l’ajuntament, que semblava disposada a ser cap de llista.

Les expectatives de Junts amb Trias ara canvien radicalment. Un dels seus punts forts és el fet de ser un candidat molt conegut i ben valorat. En el darrer baròmetre municipal en què apareix el seu nom, el del juny del 2018, un 92,9% dels ciutadans sabia qui era, i un 63,2% l’aprovava, amb una mitjana global de 5,4 sobre 10. De manera que és més conegut que les actuals cares visibles del partit, com ara la presidenta Laura Borràs, que, segons el darrer baròmetre del CEO, era coneguda tan sols pel 76% dels catalans. En aquell baròmetre també era remarcable que els votants d’ERC l’aprovaven amb un 5,7 sobre 10 i fins i tot rebia una opinió acostada a l’aprovat entre els dels comuns (4,8), el PSC (4,6) i el PP (4,6), de manera que podria atreure votants dels altres partits.

En aquesta línia, un sondatge publicat el mes d’octubre, encarregat per Foment del Treball, indicava que encara avui Xavier Trias és el polític més ben valorat a Barcelona, juntament amb Ernest Maragall. El sondatge detectava un canvi de tendència en el vot a Junts, tot i no haver oficialitzat la candidatura de Trias, amb gairebé un quàdruple empat entre les formacions amb més intenció de vot.

Segons el sondatge de Foment del Treball, ERC i els comuns tenen un suport semblant al d’ara fa quatre anys: 10-11 regidors ERC i 9-10 els comuns. El PSC ara seria teòricament la primera força, amb 12 regidors, i Junts duplicaria els resultats, amb 9 regidors, i tornaria a pugnar al capdamunt del resultat.

Amb quatre partits tan igualats, al final el resultat es podria decantar per pocs milers de vots.

La capacitat de presentar-se com a alternativa

Un altre dels punts que canvien i que pot provar d’explotar Trias és la seva gestió com a batlle, que li permet de presentar-se com a alternativa al projecte d’Ada Colau.

En relació amb això, el baròmetre municipal d’enguany assenyalava que un 60% de la població creu que Barcelona ha empitjorat el darrer any, i un 47% que la gestió de l’ajuntament és dolenta. Els problemes més greus que s’assenyalen són la inseguretat, la neteja i la gestió política municipal.

Trias, en aquest moment, és el candidat amb més capacitat de proposar un model alternatiu, perquè el PSC forma part del govern municipal i ERC ha pactat pressuposts i diverses propostes amb els comuns. Trias pot reivindicar les virtuts del seu mandat, com un polític amb capacitat de combatre la inseguretat i la brutícia i presentar-se, doncs, com l’alternativa creïble a Colau.

La incògnita del PDECat

Per a aconseguir-ho, un dels grans objectius serà reconstruir la unitat entre el PDECat i Junts. Fins fa un parell de mesos Trias encara era militant del PDECat i és un polític que no ha deixat de reivindicar mai el llegat de CiU: “Necessito que siguem capaços d’entendre que la unitat és una eina bàsica per a dur les coses endavant” ha dit.

En una situació tan ajustada entre quatre grups, el vot del PDECat podria ser decisiu per a les aspiracions de Trias. Tot i no entrar al parlament, en les eleccions del 2021 el PDECat va obtenir 17.665 vots a Barcelona, que equivaldrien a un 2,84% dels vots. En aquella votació, Junts va ser tercera força, amb 111.021 vots (17,87%), per darrere del PSC (146.370, 23,56%) i ERC (118.491, 19,07%), però si Junts i PDECat haguessin sumat els vots haurien superat ERC. Per tant, Trias, si vol guanyar, necessita que el PDECat li doni suport o, si més no, que no participi en la contesa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any