Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han presentat els seus vots particulars contra la sentència del 3 de novembre que va avalar la reforma impulsada pel govern de Mariano Rajoy que permet a aquesta institució suspendre càrrecs que incompleixin les seves sentències. La primera ponent de la sentència i vice-presidenta del TC, Adela Asúa, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol consideren que les mesures no s’ajusten a la constitució espanyola i que, per tant, el TC hauria d’haver declarat inconstitucionals les noves atribucions de que disposa la seva institució.

Asúa lamenta que la sentència que es va aprovar per 8 vots contra 3 no analitza qüestions constitucionals importants que havien plantejat els recursos dels governs català i basc. Entre altres, si les noves atribucions del TC són compatibles amb el model de jurisdicció constitucional que van dissenyar els pares de la constitució.

La vice-presidenta del TC considera que s’hauria d’haver anul·lat especialment la possibilitat que el TC suspengui càrrecs públics perquè no es pot considerar que aquesta sigui una mesura que ajudi a l’execució de les sentències, perquè en ser suspès, el càrrec públic perd la capacitat de fer complir la resolució.

Per tant, segons Asúa, és una atribució ‘de càstig’ que no s’adequa a les funcions del TC, i més quan pot afectar autoritats que tenen una legitimitat que prové ‘directa o indirectament de les urnes’.

Fernando Valdés Dal-Ré també apunta que la capacitat de suspendre càrrecs públics no s’ajusta al ‘model democràtic d’Estat’ ni compleix amb el model de separació de poders. Tampoc respecta, segons Valdés, la inviolabilitat i autonomia parlamentàries, així com l’autonomia política de les comunitats autònomes ni la posició institucional del TC en l’entramat del model democràtic de l’estat.

Segons apunta, la sentència hauria d’haver declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de la mesura de suspensió i també l’execució substitutòria de les resolucions del TC.

Juan Antonio Xiol assegura que el Tribunal hauria d’haver tingut en compte el context socio-polític a Catalunya, i més quan la impossibilitat de revisar les sentències del TC tanquen la porta a nous controls de constitucionalitat.

Apunta que les atribucions s’haurien d’haver declarat inconstitucionals i nul·les perquè la seva finalitat no és fer cessar la voluntat incomplidora, sinó ‘doblegar la voluntat incomplidora’ suspenent els càrrecs públics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.