Zaragoza

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El fiscal de sala del Tribunal Suprem Javier Zaragoza no és benvingut per una bona part de juristes i advocats en la conferència en línia que farà demà, convidat al congrés del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Hi ha indignació, perquè Zaragoza ha estat l’ideòleg de la causa general contra l’independentisme, punta de llança de l’acusació contra els presos polítics al Suprem i individu d’una reputació més que dubtosa per haver cedit a pressions per a deixar d’investigar els maltractaments als presos de Guantánamo i l’assassinat del càmera José Couso a la guerra de l’Irac. A mesura que s’ha anat acostant la data de la conferència, la indignació amb la degana del Col·legi, Maria Eugènia Gay, ha anat creixent. Però Zaragoza, que parlarà sobre ‘la rellevància constitucional del ministeri fiscal’, no estarà pas sol.

L’acompanyarà José Maria Fuster Fabra, un històric advocat de la ultradreta barcelonina, que en farà la presentació, i tres advocats més, tots pertanyents al lobby unionista i conservador que ha provat de guanyar poder dins el Col·legi aquests darrers anys. Són Eloy Moreno, que moderarà l’acte, Miguel Capuz, president de la secció de Dret Penal del Col·legi, i Francisco Chamorro, president de la secció de Dret Constitucional. Tots ells estan vinculats a una associació espanyolista de juristes que duu el nom de Llibertats i que té afinitat i vincles amb Societat Civil Catalana i Ciutadans.

El president de Llibertats és, des del març proppassat, Eloy Moreno, que forma part també de la secció de Dret Constitucional del Col·legi d’Advocats. Aquesta secció ha esdevingut la plataforma des d’on aquest sector més espanyolista pretén d’amplificar el seu discurs antiindependentista i de justificació de la repressió. Fins al punt que el mes de novembre de l’any passat la secció de Dret Constitucional va emetre una nota condemnant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés, demanant fins i tot l’aplicació de la polèmica llei mordassa contra els manifestants. Aquella nota negava que les mobilitzacions convocades per Tsunami Democràtic i pels CDR estiguessin emparades pel dret de manifestació, ans al contrari, sostenia que vulneraven drets fonamentals perquè ‘causaven greus perjudicis a tercers’. Moreno és un advocat especialment actiu a la xarxa, molt bel·ligerant amb l’independentisme i amb la immersió lingüística al seu perfil de Twitter.

Miguel Capuz és membre de la junta de Llibertats. Advocat penalista habitual als mitjans de comunicació, és presentat sovint com a expert quan hi ha qüestions d’actualitat que tenen a veure amb la justícia. Com, per exemple, durant el judici contra el procés. És així com treballen i miren de guanyar espai i altaveus els juristes unionistes de Llibertats, presentant-se com a advocats neutrals que defensen ‘l’estat de dret dins l’entorn jurídic català’. Diuen que el seu propòsit és ‘que el debat públic recuperi el rigor jurídic perdut, i que es desenvolupi en el marc necessari de respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals encarregats de fer-les complir.’ I reblen: ‘No anem en contra de res ni de ningú.’

Rere el ‘respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals’ hi havia una voluntat de justificar les decisions de la cúpula judicial espanyola contra els dirigents independentistes, criticades per diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humans. El seu president mateix, Moreno, atacava des del seu perfil de Twitter el grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU per haver exigit a l’estat espanyol l’alliberament dels presos polítics. L’aparença forçada de neutralitat és utilitzada per a introduir la seva ideologia. Capuz, col·laborador habitual en mitjans com TV3, defensava la presó permanent revisable, lloava les intervencions del fiscal Javier Zaragoza durant el judici i justificava la condemna per sedició contra els presos polítics.

I l’altre ponent que acompanya Zaragoza a l’acte del Col·legi, Francisco Chamorro, és ni més ni menys qui signava en nom de la secció de Dret Constitucional la demanda de mà dura contra els manifestants de Tsunami i dels CDR que protestaven contra la sentència. El vice-president d’aquesta secció és Manuel Piñol, un dels fundadors de Societat Civil Catalana, i n’és secretari Francisco Béjar, ex-president de l’Audiència de Barcelona, que va enviar juntament amb uns altres juristes unionistes una carta a l’ex-president espanyol Mariano Rajoy perquè ‘prengués mesures’ contra el president Quim Torra des del moment mateix que fou investit president de la Generalitat. Aquests advocats van subscriure el manifest inicial de Llibertats, de la mateixa manera que ho va fer l’ex-degà i ex-vice-president del Tribunal Constitucional espanyol Eugeni Gay, pare de l’actual degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Aquest nucli espanyolista del Col·legi ja fou el responsable, fa un any i mig, d’haver portat com a convidat d’honor l’ex-vice-president espanyol Alfonso Guerra per a celebrar la constitució espanyola. Aquell acte va indignar un gran nombre de col·legiats, per haver convidat qui s’havia vantat d’haver retallat l’estatut. En el moment de prendre la paraula, una trentena d’advocats es van aixecar i van abandonar la sala, mentre fora el col·legi es concentraven manifestants.

Article de Jordi Domingo: Cas Zaragoza: la covardia d’una junta

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.