En només un any, la restitució del major Josep Lluís Trapero i de la cúpula dels Mossos del Primer d’Octubre ha acabat en una operació fallida. Perquè, des del primer minut que Trapero va tornar a assumir el comandament dels Mossos d’Esquadra, el relat de la restitució, d’una simbologia política i social potentíssima innegable, col·lidia amb les declaracions que el major anava fent i les decisions que anava prenent. El retorn de Trapero era un cop dur contra tota la maquinària de l’estat que va maldar per perseguir-lo i castigar-lo per no haver alineat els Mossos en la repressió brutal dels votants del referèndum. Trapero va rebre un càstig que Pérez de los Cobos, Concepción Espejel i els fiscals no van poder culminar, però també va començar una restitució que no ha culminat, que més aviat ha fracassat.

El conseller Miquel Sàmper va presentar amb orgull l’acord amb Trapero perquè tornés a assumir les regnes de la prefectura dels Mossos el novembre de l’any passat. El major tornava a ser el cap de la policia catalana amb un govern independentista, però ja feia temps que havia obert un abisme amb l’independentisme. La seva estratègia judicial s’havia fonamentat no tan sols en marcar una distància enorme envers el projecte polític del govern de Carles Puigdemont, sinó en deixar ben clar que ell i els comissaris que encapçalaven el cos estaven tan compromesos amb la defensa de la legalitat espanyola i la constitució que fins i tot tenien un pla preparat i detallat per a detenir el president i els consellers si els ho ordenava cap jutge.

L’entusiasme constitucionalista de Trapero va tenir un impacte social que transcendia el judicial, i el desencís d’una bona part de l’independentisme de base, no tan sols del polític, fou ben evident. Perquè es fonia la imatge gairebé mítica del major que havia encapçalat la resposta policíaca contra el 17-A, que es va imposar a la manipulació mediàtica orquestrada amb “The Nota” contra el cos en vigílies del referèndum, que va deixar al seu lloc un periodista intransigent que rondinava perquè es parlava català en una conferència de premsa amb l’icònic “bueno, pues molt bé, pues adiós”, i que fou víctima de la repressió espanyola per no haver-se plegat als designis de Zoido i Pérez de los Cobos.

Després del 155, Trapero es va imposar un silenci profund i, relegat dins el cos, es va concentrar absolutament a preparar i a bastir jurídicament la seva defensa amb l’advocada Olga Tubau en la causa contra ell a l’Audiència espanyola. Un silenci que va trencar ni més ni menys que al Tribunal Suprem espanyol, quan hi va declarar com a testimoni en el judici contra el procés. La seva declaració fou el punt culminant d’aquell judici. Hauria pogut estalviar-se-la, perquè, ja que encara tenia pendent el seu judici, no hi estava pas obligat. Però ho va voler fer, i les seves paraules davant de Manuel Marchena anunciant que tenien prevista la detenció de Puigdemont i els consellers van causar una gran commoció, dins i fora de l’edifici del tribunal. Era el pilar de l’estratègia de defensa de Trapero: l’allunyament total respecte dels plans del govern Puigdemont per al referèndum i del somni d’una gran part de la societat catalana per la independència. Pensava que així, traçant aquesta línia vermella, aconseguiria l’absolució. I li va funcionar.

Però la seva restitució un cop absolt anava acompanyada d’aquest ressentiment. I la malfiança i el recel dels dirigents polítics de la conselleria creixia quan el major protagonitzava gests envers els comandaments de les policies espanyoles que van ser còmplices en la repressió no únicament contra l’independentisme sinó contra ell mateix. Per això va causar una certa sorpresa, tan bon punt fou restituït, la visita que va fer per iniciativa pròpia a Madrid als directors adjunts operatius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. Tant ell com el departament ho van emmarcar en la “normalitat institucional”. Però encara va sorprendre més una informació apareguda el mes d’agost d’enguany, amb Joan Ignasi Elena ja com a conseller, segons la qual Trapero havia visitat el Palau de la Zarzuela, la residència dels reis espanyols. Ho publicava La Razón, tot i que no explicava amb qui s’hi havia reunit. Aquella reunió no fou confirmada, però tampoc no la va desmentir ningú. Sí que es va confirmar una altra part de la informació del diari espanyol, segons la qual durant el juliol el major havia estat a Madrid fent diverses visites, i que havia tingut reunions al Suprem i a l’Audiència espanyola. La conselleria no en tenia constància, però també les situava dins de l’anomenada “normalitat institucional”, atès que els Mossos són també policia judicial.

Elena, l’acord amb la CUP i els recels

Però els recels també anaven en sentit contrari. Sobretot d’ençà de l’arribada d’Elena al capdavant d’Interior. El nou conseller volia fer canvis estructurals importants dins el cos de Mossos d’Esquadra, en una bona part condicionat per l’acord sobre la investidura de Pere Aragonès entre ERC i la CUP. Una part dels canvis que implicava aquell acord ja s’han començat a aplicar: la publicació del protocol sobre l’ús dels projectils de foam, el trasllat dels advocats del cos de Mossos d’Esquadra al gabinet jurídic de Presidència, i la revisió anunciada però encara no duta a terme de desenes de casos en què la Generalitat ha exercit d’acusació contra independentistes. I encara hi ha més canvis que afecten el cos, com la revisió del model d’ordre públic, un qüestionament públic del funcionament de la Brimo i l’Arro que tot just comença ara al Parlament de Catalunya en forma de comissió.

Elena va arribar al departament i hi va trobar Trapero. Diu que “fa uns dies” va comentar-li la decisió de rellevar-lo al capdavant de cos. Però els canvis ja fa temps que els tenia al cap, que eren estructurals i que passaven per la destitució del major i per la renovació dels comandaments. Al capdavant, hi ha situat el comissari Josep Maria Estela, que en les seves paraules d’agraïment al major ha dit que havia estat un referent tant per a ell com per als altres nous comandaments que vinguin. Estela tindrà en la nova prefectura el comissari Eduard Sallent, que fou el comissari en cap, precisament, fins que Trapero fou restituït. Fou recol·locat com a cap de la regió policíaca Metropolitana Sud, i ara Elena l’ha recuperat. També hi haurà la intendenta Rosa Bosch, fins ara sots-cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació.

Tant Elena com Estela han agraït la feina de Trapero, però amb les paraules justes i protocol·làries. El nou comissari en cap ha emprat una frase ben significativa: “En la nova etapa volem desterrar la primera persona del singular.” El major Trapero ja és passat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.