La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; la seva intendenta, Teresa Laplana; l’ex-director dels Mossos Pere Soler; i l’ex-secretari d’Interior César Puig la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició arran dels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu del primer d’octubre. Ha estat un procediment breu, de menys de trenta minuts, en què Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència espanyola acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència. El primer d’arribar-hi ha estat César Puig. Després hi han acudit, separadament, Pere Soler i Josep Lluís Trapero. No hi ha hagut preguntes ni tampoc declaracions dels encausats. Les defenses de Trapero, Puig i Soler ja havien presentat anteriorment els recursos respectius.

Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de César Puig, ha criticat a Twitter la notificació del processament. ‘Acabades ja les quatre declaracions indagatòries a l’Audiència Nacional (uns cinc minuts en total). Simple tràmit formulari i inútil que demostra l’anacronisme d’un sistema judicial decimonònic’, ha escrit.

En la interlocutòria de processament, de 37 pàgines, Lamela va afirmar que havia aplegat prou indicis incriminatoris per concloure que tots quatre pertanyen a una ‘complexa i heterogènia organització’ unida amb el propòsit d’aconseguir la ‘secessió de Catalunya’ i actuar ‘al marge de les vies legals’. Considera, a més, que participaven en una estratègia ‘premeditada i perfectament coordinada’, on hi havia un repartiment de papers entre el govern, els partits i la societat civil.

Lamela qüestiona el paper dels Mossos, especialment durant els escorcolls de la Guàrdia Civil els dies 20 i 21 de setembre i el dia del referèndum. La jutgessa creu que els Mossos ‘es van mantenir al marge’ de les actuacions de la resta de cossos (policia espanyola i Guàrdia Civil) i que la seva conducta anava adreçada a ‘obstruir qualsevol actuació que bloqués el pla estratègic cap a la independència’.

Assenyala com a responsables polítics d’haver dirigit les ordres als Mossos el conseller d’Interior, Joaquim Forn (en presó preventiva), l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig.

Sobre Trapero, diu que va comandar la cúpula dels Mossos el primer d’octubre amb l’objectiu d’aplicar un ‘pla predeterminat per a evitar d’actuar’. Considera que va voler ‘emmascarar’ la seva ‘total inactivitat’ sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat. A més, creu que l’actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre i el primer d’octubre encaixa amb el delicte de sedició ‘com a autors o cooperadors necessaris’ per ometre, segons la magistrada, la seva ‘obligació legal’ d’actuar a la conselleria d’Economia i ‘facilitar el compliment de l’ordre judicial d’escorcoll’. Lamela fa un pas més i diu que els agents es van ‘negar reiteradament’ a atendre les peticions d’auxili que van rebre per part de la Guàrdia Civil, que demanava de protegir la comissió judicial.

En el cas del referèndum, diu que els processats no únicament no van actuar sinó que van facilitar informació ‘amb antelació’ als ocupants dels col·legis electorals, a qui –segons Lamela– també van avisar que no actuarien. Per tot plegat, diu que els processats van voler ‘trencar l’organització territorial de l’estat’ i que, per processar-los per sedició, no cal que s’aconsegueixin els fins proposats ni que hi hagi ‘ús de la força’. ‘N’hi ha prou de fer-ho al marge de les vies legals establertes’, remarca.

Grup organitzat i criminal
Per defensar el delicte d’organització criminal, Lamela afirma que Trapero, Puig i Soler obeïen a ‘pautes de subordinació i de treball en grup ben definides’. A la interlocutòria, enumera els supòsits que calen per parlar d’organització criminal i considera que es compleixen: jerarquia, permanència en el temps, coordinació, repartiment de tasques i planificació. Situa al capdamunt d’aquesta ‘organització criminal’ el president Carles Puigdemont. Segons la magistrada, van treballar de manera organitzada durant dos anys per poder fer el referèndum i declarar la independència.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb