Trapero diu que un jutge de Barcelona volia investigar una unitat de la Guàrdia Civil sense cap indici previ

El major dels Mossos assenyala les males praxis del jutge Joaquín Aguirre en la investigació del cas Macedònia

VilaWeb
ACN
09.02.2022 - 15:34
Actualització: 09.02.2022 - 16:34

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat a l’Audiència de Barcelona que el jutge Joaquín Aguirre –que ara instrueix el cas Vólkhov– volia que punxessin els telèfons de tota una unitat de la Guàrdia Civil el 2010, a més d’escorcollar-ne els domicilis i despatxos professionals a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Trapero ha dit que la investigació del cas, que després va ser el cas Macedònia, anava bé fins que el magistrat el va instar que li demanessin per escrit una ordre d’escorcoll i d’intervenció telefònica. Trapero s’hi va negar adduint que no hi havia indicis contra els guàrdies civils, però va dir que si el magistrat els ho ordenava per escrit, ho farien.

 

La declaració de Trapero era molt esperada en el judici i s’ha avançat uns dies del que era previst. El major, que el 2009 i 2010 era l’intendent en cap de la Divisió d’Investigació Criminal, ha explicat que el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo li va dir que contactés amb un confident pel cas de corrupció policíaca al voltant dels macroprostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels. El confident en qüestió era un revenedor de cotxes de la mateixa localitat, Manuel Gutiérrez Carbajo, que col·laborava de feia temps amb els cossos de seguretat de l’estat espanyol.

Tot i les reticències inicials, Trapero va fer cas al fiscal i va encarregar-se que Carbajo declarés contra els policies espanyols que feien els ulls grossos amb l’explotació sexual de prostitutes immigrants. Durant aquell temps, la policia catalana va haver de fer una certa vigilància en el domicili de Carbajo perquè havia rebut la visita amenaçadora d’un antic comissari policíac investigat i una incursió al jardí de casa. En tot cas, i arran de les preguntes de l’advocat de Carbajo, no van tenir mai indicis que aquest col·laborador tingués res a veure amb el narcotràfic.

En la mateixa època, es va començar a investigar una compra-venda de drogues interceptada per la Guàrdia Civil. El jutge Aguirre sospitava que alguns agents hi podien estar implicats, però els Mossos consideraven que era una qüestió entre bandes i que una havia volgut estafar l’altra i, a més, implicar la policia perquè semblés que s’havia quedat part del botí. El fiscal Bermejo va dir a Trapero que el jutge el volia veure perquè no estava content amb la investigació.

En la trobada entre Aguirre i Trapero, el magistrat va insistir que la policia catalana fes un atestat en què li demanés una ordre per a intervenir els telèfons i escorcollar les dependències de la quinzena de membres de la unitat ECO de la Guàrdia Civil de Catalunya. Trapero li va dir que no tenien indicis per a demanar allò i que potser hi havia un policia corrupte o dos en una unitat, però que era poc creïble que tots ho fossin. En tot cas, li va dir que si el magistrat ho manava per escrit, els Mossos ho farien. Això va fer enfadar molt Aguirre, que va donar la reunió per acabada i poc temps després va retirar els Mossos de la direcció de la investigació.

Trapero ha explicat que ell no duia directament ni el cas Saratoga ni el Macedònia, i per això també va delegar la relació amb Carbajo al cap de la unitat anticorrupció, Toni Salleras. De fet, el major ha argumentat que el centenar de trucades entre ell i Carbajo eren perquè el confident era compulsiu i volien mantenir el contacte. L’inspector Salleras va donar ahir al judici la mateixa versió que Trapero, però ell va acabar essent investigat per Aguirre durant diversos anys fins que es va arxivar la causa.

Sobre el prestigi dins del cos del subinspector José Ranea, número 2 de la comissaria de Vilanova i la Geltrú en aquella època i jutjat en aquest procediment, Trapero ha dit que era considerat un bon investigador de carrer i que havia ajudat moltes unitats amb els seus contactes.

Després de Trapero, ha declarat un investigador del Servei d’Afers Interns de la Guàrdia Civil, que ha defensat la seva feina.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies