El judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol comença aquesta setmana amb la represa de l’interrogatori a un dels testimonis més determinants i més controvertits de la setmana passada: Manuel Castellví, ex-cap de la comissaria general d’informació dels Mossos d’Esquadra. Dijous passat van interrogar-lo les acusacions i la seva declaració, dubitativa i entrant en terrenys sobre els quals no tenia un coneixement directe, van portar desconcert en les defenses perquè va venir a reforçar una part del relat de la fiscalia. Concretament, quan va declarar que havia avisat el govern, pocs dies abans de l’1-O, que hi podria haver ‘una escalada de violència durant el referèndum’. Avui serà el torn dels advocats dels acusats, que voldran reconduir el testimoni. En l’horitzó d’aquesta setmana, però, hi ha un altre nom, el del major Josep Lluís Trapero.

Ell és un dels testimonis cridats a declarar dijous. I la gran incògnita és si declararà o bé farà ús del dret de no fer-ho perquè és processat en una altra causa, a l’Audiència espanyola, on és acusat també de rebel·lió i per a qui la fiscalia demana onze anys de presó. Ja hi ha hagut alguns testimonis que han refusat de declarar al Suprem per causes pendents en uns altres tribunals. Però la situació de Trapero és singular, perquè aquestes últimes dues setmanes els ex-dirigents polítics del Ministeri d’Interior, Juan Ignacio Zoido i José Antonio Nieto, i els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, l’han assenyalat. I s’hi han acarnissat, abocant sobre ell acusacions d’inacció, ineficàcia, connivència, resistència i manca de professionalitat durant les setmanes prèvies al referèndum i el Primer d’Octubre mateix. Una situació del tot anòmala processalment que el jutge Manuel Marchena no va frenar, ni tan sols quan la fiscalia s’hi recreava, i que motivava una situació d’absoluta indefensió per a Trapero, que no és part en aquesta causa i que no pot tenir la seva advocada a la sala.

Les opcions de Trapero

Per això s’ha obert la incògnita amb vista a dijous, el dia que és citat Trapero. Perquè podria fer ús d’una de les prerrogatives que té com a testimoni que té una altra causa pendent: la de fer una declaració parcial. El major dels Mossos ha analitzat amb la seva advocada, Olga Tubau, les opcions que té, i quina pot ser la més adequada per a la seva defensa. I el cas és que Trapero pot anar a la sala de vistes del Suprem, acompanyat de Tubau, i decidir de respondre només aquelles preguntes que vulgui respondre, i negar-se a respondre les que consideri que el poden perjudicar. En canvi, no podria triar a quina de les parts respon, si només les acusacions, o només les defenses, tal com van fer els acusats. Pot decidir què respon, no a qui respon. La incògnita es resoldrà, en principi, dijous.

És el mateix dia que han de declarar com a testimonis l’ex-secretari general de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda Josep Maria Jové, l’ex-jutge Santi Vidal i l’ex-director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer. Tots són encausats en la investigació oberta pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i es preveu que tots es negaran a declarar.

Dijous també declararan el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Antoni Molons; la directora de serveis de Polítiques Digitals i Administració Pública, Teresa Prohias; l’ex-sots-secretari del Ministeri d’Hisenda espanyol Felipe Martínez; i el secretari de difusió del Departament de Presidència, David Badal.

Dimecres declararan Jaume Mestre, ex-director general de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència; Amadeu Altafaj, ex-representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea i delegat del govern català a Brussel·les; Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat; i dos observadors internacionals que van participar en el referèndum, Paul Sinning i Helena Catt.

Castellví i Quevedo

Avui, quan s’hagi acabat la declaració de Castellví, serà el torn d’un altre ex-comissari de pes dels Mossos d’Esquadra, Emilio Quevedo, ex-cap de la Comissaria General Tècnica de Planificació. A diferència de Castellví, Quevedo sí que va tenir una responsabilitat directa en el disseny del dispositiu de seguretat del dia del referèndum. Després d’ell, hi ha prevists més testimonis avui: tres treballadors d’Unipost (Albert Jaime, Francisco Juan Fuentes i Antonio Manuel Santos) i David Palanques, responsable de transformació digital del Departament de Treball.

I demà, José Oriol González, gerent de l’empresa Buzoneo Directo SL; Rosa María Sans, del servei de Programació d’Activitats de la Generalitat; Enric Vidal, coordinador d’Acció Política d’ERC; i Enrique Mary Iriarte, treballador d’Artyplan SL de Vic.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb