Arribem al dia més esperat des de les eleccions imposades del 21 de desembre. El ple d’investidura de Carles Puigdemont és convocat a les tres de la tarda. Hi ha molta pressió sobre el president Roger Torrent i la mesa perquè impedeixin la celebració del ple si no es compleixen les condicions imposades pel Tribunal Constitucional espanyol aquest cap de setmana. Segons aquesta resolució del tribunal espanyol, Puigdemont ha de ser present a la cambra per a poder sotmetre’s a la investidura havent demanat permís al jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa general contra l’independentisme. Hi ha uns quants dubtes sobre les conseqüències d’aquest ple d’avui que mirem d’aclarir en els punts següents:

Es pot fer el ple d’investidura de Puigdemont?
El ple ha estat convocat per Roger Torrent després d’haver fet les consultes als grups parlamentaris i haver contrastat que Puigdemont és el candidat que reuneix el suport necessari per a ser investit. Després de la convocatòria, el Tribunal Constitucional espanyol ha publicat una resolució que posa unes condicions concretes a la investidura de Puigdemont i adverteix dels efectes penals per a la mesa del parlament en cas que no les compleixi. Segons l’òptica de l’estat espanyol, el ple tan sols es pot fer si Puigdemont és autoritzat pel jutge del Tribunal Suprem que instrueix la investigació per rebel·lió, sedició i malversació i es fa de manera presencial. Caldrà veure si Roger Torrent i la mesa decideixen fer el ple igualment.

En quin moment pot actuar el TC contra la investidura?
Com que el tribunal espanyol ja va emetre una resolució contra la investidura a distància i ahir la va notificar als membres de la mesa, pot prendre noves decisions sense necessitat de cap petició expressa del govern espanyol ni dels partits unionistes. En qualsevol moment, el TC pot activar un incident d’execució. És a dir, prendre mesures punitives per l’incompliment d’una resolució prèvia. Això pot efectuar-se després dels fets, però també podria activar-se quan el tribunal tingués constància que l’incompliment es produirà perquè el ple ha començat.

Com pot mirar d’evitar la investidura la justícia espanyola?
Si el ple del TC, que es reunirà simultàniament al ple del parlament, activa un incident d’execució, pot dictar un segon advertiment als membres de la mesa de la cambra legislativa catalana acompanyat de les primeres mesures punitives. Aquesta notificació arribaria al parlament per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que enviaria un secretari judicial al parlament amb instruccions concretes per al secretari general de la cambra i els membres de la mesa. Aleshores, seria decisió del president Torrent i de la mesa acatar l’ordre del TC o desobeir-la.

Quines poden ser les mesures punitives del TC?
Si el TC opta per aplicar l’article 92 de la llei orgànica –aquell que es va reformar el 2015 per dotar el tribunal de capacitat sancionadora–, podrà imposar una multa coercitiva o suspendre els càrrecs que han desobeït els requeriments. La multa coercitiva és una fórmula regulada per l’article 92.4 de la llei, que pretén doblegar la voluntat d’algú per obligar-lo a complir les ordres del tribunal. És una multa (entre 3.000 euros i 30.000) que es pot anar reiterant al llarg del temps fins que la persona afectada accepti el compliment dels requeriments. Per una altra banda, també hi ha la possibilitat de suspendre els càrrecs que han incomplert els advertiments previs. La suspensió dels càrrecs afectats no és cap inhabilitació. El TC no pot inhabilitar ningú directament. Per fer-ho, ha de derivar l’incident d’execució per la via penal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en el cas dels membres del parlament o del govern). La suspensió d’un càrrec pel TC és una mesura cautelar i temporal fins a una sentència d’inhabilitació definitiva al TSJC o, si fos el cas, al Tribunal Suprem.

Si el ple és declarat nul pel TC, quines opcions hi ha?
La nul·litat del ple dictada pel Tribunal Constitucional implica que no hi ha hagut investidura i que arrenca el període de dos mesos definit per l’estatut i pel reglament del parlament per a un nou intent amb el mateix candidat o amb un altre. Com que el president Roger Torrent ja haurà complert l’obligació marcada per l’estatut de proposar un candidat a la investidura i convocar un ple dins els deu dies hàbils posteriors a la constitució del parlament, començarà a córrer el termini dels dos mesos abans no es convoquin automàticament unes noves eleccions.

Quines conseqüències tindrà la declaració de nul·litat de la investidura per part del TC?
Si el parlament fa la votació de Puigdemont i el Tribunal Constitucional declara nul de ple dret el ple, difícilment es podrà fer cap pas institucional d’acord amb la legalitat espanyola. Després d’un ple d’investidura, el president del parlament demana al rei d’Espanya que procedeixi a fer el nomenament del president de la Generalitat elegit. I quan el rei espanyol ha signat el nomenament i s’ha publicat al diari oficial, el nou president pren possessió del càrrec dins els cinc dies posteriors. I és en aquest moment que ja pot formar govern i governar. Amb una declaració de nul·litat del TC, tots aquests passos normals en una investidura habitual són estroncats perquè el rei no signarà el nomenament.

Quan començaria a comptar el període dels dos mesos per a fer una nova investidura?
La legislació espanyola no preveu ni regula aquesta situació que ara hi ha a Catalunya. Per tant, pertoca a la presidència del parlament, amb el suport dels lletrats de la cambra, d’interpretar quan comença el compte enrere del període per a una nova investidura. Segons les fonts consultades per VilaWeb, hi ha una interpretació favorable que implicaria entendre que el temps corre des d’avui, dimarts 30 de gener, perquè és el dia posterior a la notificació als membres de la mesa de la resolució del TC. El còmput dels dos mesos comença a comptar a partir de la suspensió dictada indirectament pel tribunal espanyol.

Roger Torrent pot canviar el candidat de la investidura a última hora?
El ple convocat per a investir Puigdemont no pot servir per a investir un altre candidat. Per tant, si la majoria parlamentària retira el suport a Puigdemont o aquest anuncia al president de la cambra que no té voluntat de sotmetre’s a la investidura, Torrent ha de desconvocar el ple. En resum, el president del parlament no pot canviar el candidat perquè aquest ple ha estat convocat específicament per a investir Puigdemont.

Es pot desconvocar aquest ple i convocar-ne un de nou?
Si s’escau que el candidat a la investidura perd el suport de la majoria abans del ple, que aquesta majoria canvia de preferència o que Puigdemont renuncia a ser candidat, després d’haver desconvocat el ple, el president Torrent pot proposar un nou candidat i convocar un nou ple per a demà (dia que acaba el termini per al primer ple d’investidura) després d’haver fet consultes a tots els grups de la cambra.

Tot plegat pot acabar en unes noves eleccions?
En principi, si la investidura és anul·lada pel TC o la mesa decideix de desconvocar el ple, començarà a comptar aquest període de dos mesos per a fer una altra investidura. En cap cas no és previst que la nul·litat o la desconvocatòria del ple desemboquin en unes eleccions. Això tan sols podrà passar si s’exhaureix el termini dels dos mesos o si el govern espanyol decideix d’aprovar una nova fórmula del 155 que impliqui tornar a dissoldre el parlament. Amb tot, no serà fins a la formació d’un nou govern que la intervenció de l’autonomia deixarà de tenir efecte i, per tant, la mesura consistiria a activar un nou 155 dins el 155 vigent.

Quan es podria tornar a fer un ple d’investidura?
Una vegada anul·lat o desconvocat aquest ple d’investidura, el president Torrent tan sols ha de fer una ronda de consultes als grups de la cambra per a poder convocar un nou ple amb el mateix candidat o un de diferent. No hi ha termini mínim entre el ple d’investidura fallit i el nou. Per tant, si hi hagués el consens necessari de la majoria, aquesta mateixa setmana o la vinent es podria tornar a convocar el ple per a una nova investidura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.