Un estudi constata que la tortuga marina més gran d’Europa, descoberta a Coll de Nargó, pertany a una nova espècie

Tant els fòssils, de fa vuitanta-tres milions d'anys, com una reconstrucció de l'animal es podran veure l'any que ve a Dinosfera

VilaWeb
Redacció
17.11.2022 - 20:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que les restes de la tortuga marina més gran d’Europa, descobertes l’any 2016 de forma fortuïta en un jaciment de Coll de Nargó (Alt Urgell), corresponen a una nova espècie. Així, els científics l’han donat a conèixer com a ‘Leviathanochelys aenigmatica’, nom que, d’una banda, fa referència a una bèstia bíblica marina d’enormes dimensions i, de l’altra, recull el sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar. La idea és que els fòssils, que tenen una antiguitat de vuitanta-tres milions d’anys, quedin exposats a l’espai Dinosfera de la localitat a partir de la Setmana Santa de l’any que ve, juntament amb una reconstrucció a escala real de l’animal.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat de Masaryk, a la República Txeca, han estat els encarregats de descriure aquesta nova espècie de tortuga marina a la prestigiosa revista científica, la qual s’afegeix a una desena més que ja es coneixien. L’article de recerca el signa Oscar Castillo, investigador de l’ICP i l’MCD, que destaca l’evolució que presenten les característiques morfològiques d’aquesta tortuga marina respecte a altres exemplars estudiats fins ara.

Així, Castillo ha explicat que l’animal “hauria tingut alguna modificació en el sistema respiratori” i que, tot i no poder precisar-ne la causa de forma exacta, podria tenir relació amb l’objectiu de cercar “una millor capacitat pulmonar per aguantar la respiració més temps”. Pel que fa a les dimensions, que la situen com la tortuga marina més gran d’Europa i la segona de tot el món, el paleontòleg ha detallat que s’estima que la seva longitud és de 3,7 metres i que la closca faria gairebé 2,4 metres i tindria una forma bastant rodona.

L’estudi del rèptil s’ha dut a terme a partir dels fòssils que s’han pogut localitzar, la pelvis i part de la closca de l’esquena de l’animal. La descoberta del primer d’aquests va tenir lloc el juliol de 2016 per part d’un excursionista prop de Cal Torrades, a Coll de Nargó. Ell mateix es va encarregar de notificar aquesta troballa a Dinosfera i, aleshores, un equip d’investigadors i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat hi va intervenir per preservar les restes. Castillo assenyala que la mida de les peces ja indicava que aquestes pertanyien a un exemplar de grans dimensions, ja que la pelvis fa uns noranta centímetres, més del doble que en altres animals marins.

L’informe també suggereix que ‘Leviathanoschelys’ és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. Les seves característiques anatòmiques fan pensar que tenia un estil de vida pelàgic i que era capaç d’arribar a grans profunditats. Sobre això, el cap del grup de recerca d’Ecosistemes dels Dinosaures (ICP) i director del MCD, Àngel Galobart, explica que la mar que banyava la zona ara fa més de vuitanta-dos milions d’anys era profunda. A més, fa valdre l’excepcionalitat de la descoberta de les restes, les quals permeten d’ampliar el relat de la presència dels dinosaures al Pirineu, fa uns setanta milions d’anys.

El director de Dinosfera ha indicat que l’exposició dels fòssils en aquest espai anirà acompanyada d’un material informatiu sobre la part de l’animal a la qual corresponen. Tot plegat, estarà complementat amb una reconstrucció de la tortuga marina, amb l’objectiu que els visitants puguin comprovar, de forma visual, com era l’animal. Pel que fa a la investigació, a banda de Castillo i Galobart, l’equip també ha estat format pels paleontòlegs Àngel H. Luján i Albert Sellés.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes