22.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 22.05.2023 - 21:45
El monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre de Tortosa (Baix Ebre), erigit durant la dictadura franquista, es manté dins les aigües cabaloses del riu Ebre. L’ombra del monument amb prou feines arriba a terra ferma, però continua influint la vida política de la ciutat. Les eleccions del 28 de maig tracten de moltes altres qüestions, com ara l’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta o l’emplaçament d’un potencial nou centre hospitalari, però tothom vol saber la posició de cada partit sobre el monument franquista. El tema té tal rellevància que hi ha un partit que es presenta amb el nom inequívoc de Salvem lo Monument, impulsat per entitats partidàries i defensores del monument franquista de Tortosa, Corembe i Tortosins pel Monument.
La configuració del nou consistori es preveu d’allò més renyida. Junts per Tortosa presenta l’actual batllessa, Meritxell Roigé, que ha governat quatre anys en minoria, primer amb els regidors del PSC, i al final del mandat tota sola. Roigé havia estat una figura clau del PDECat i finalment va arribar a un acord amb Junts per Catalunya concórrer-hi plegats i evitar la pèrdua de vots.
Roigé sap que no pot evitar més fuites, oimés tenint en compte que dos dels principals rivals també han unit forces. Són Movem Tortosa i el PSC, segona i quarta força, respectivament, en les eleccions del 2019, que volen provocar un canvi de rumb a la ciutat. D’ençà del 2007 la batllia ha estat en mans de Convergència i Junts. Sobre el paper, l’aliança progressista podria funcionar perquè si se sumen els vots de totes dues formacions en les eleccions de fa quatre anys arribarien fins a 5.200 vots, clarament per sobre dels 4.300 que va obtenir Roigé.
Jordi Jordan, diputat d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya, serà el cap de la coalició que també incorpora històrics de la ciutat, com Victòria Campos i l’ex-batlle i anterior subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, que tanca simbòlicament la candidatura.
Entre el continuisme de Junts i la candidatura progressista de Movem-PSC, la clau de la governabilitat podria estar en mans d’ERC. Va ser la tercera força el 2019 i podria decidir el nou batlle de la ciutat, però de moment el seu candidat, Xavier Faura, evita d’ensenyar les cartes: “Som l’única força capaç de generar el consens necessari per fer un govern fort a Tortosa. I el generarem amb qui se’ns vulgui apropar. Nosaltres tenim clar que som al mig. Les altres opcions s’exclouen, són com l’aigua i l’oli. Ells sabran per què”, ha dit en campanya. La CUP té un regidor i presenta Sergi Arnau. També espera ser decisiva en la conformació de majories i proposen de conformar una alternativa “a setze anys de governs convergents”.
Quant a Vox, que no s’havia presentat a les eleccions del 2019, s’ha de veure quina acceptació tindrà i si prendrà gaire terreny a Ciutadans, que va obtenir un regidor. Enguany el PP no presenta llista i sí que ho fa Valents, el partit presidit per Eva Parera i que s’ha alimentat dels trànsfugues de Ciutadans.
Algunes pistes sobre els pactes postelectorals les podem trobar en moviments previs a les eleccions. El mes d’abril Movem, PSC, ERC i la CUP van signar un document conjunt de suport a la Comissió per la Retirada dels Monuments Franquistes de Tortosa, en què es comprometien a treballar per la retirada del monòlit. Junts, en canvi, se’n va mantenir al marge. D’ençà que és batllessa, després d’haver substituït Ferran Bel, Meritxell Roigé no ha fet moviments ni per a mantenir-l’hi ni retirar-l’en, sabent com sap que és un tema que encara suscita una certa divisió. Sí que va donar suport a la Generalitat quan va proposar de retirar-lo, però el procediment ha restat aturat als jutjats gràcies als recursos de Corembe.
Movem i el PSC, tot i que van signar el document, no fan esment del monument en el programa electoral. Sí que en parlen ERC i la CUP, que demanen de fer les gestions necessàries per assegurar la retirada del monument franquista d’acord amb la llei de memòria democràtica i la legislació catalana. La CUP fins i tot proposa de construir un pont per a vianants aprofitant la pilastra del monòlit.
Un mandat inestable
Després de les eleccions del 2019, Roigé va aliar-se amb el PSC però sense arribar a la majoria absoluta. Junts va haver de suar de valent per guanyar les principals votacions, fins que l’oposició es va plantar en el pressupost del 2022. Roigé va sotmetre’s a una moció de confiança per a aprovar-lo, però la va perdre. Movem fins i tot va presentar per una moció de censura, però ERC no hi va voler a votar a favor. Roigé va continuar amb el lideratge tocat, fins que el PSC va fer una maniobra de sortida del govern per a deixar-la tota sola i cercar una aliança amb Movem que s’ha acabat concretant en una candidatura conjunta.
Per continuar essent la força més votada, Junts ressalta les seves polítiques del mandat anterior: la “pacificació” del centre, la renovació i reordenació de l’eixample amb el nou carrer de Cervantes, que Junts vol continuar a la plaça d’Alfons XXII, l’avinguda de la Generalitat i els terrenys recuperats de Renfe. També valoren positivament la instal·lació d’empreses com Florette, que dóna feina a 130 persones, i Kronospan, amb 185.
Amb tot, el mandat s’acaba amb una ombra de dubte sobre el govern de Roigé per la implicació de l’ajuntament en el cas Efial. L’Audiència espanyola investiga el possible frau d’un milió d’euros públics en una suposada contractació irregular de l’empresa municipal de gestió urbanística, GUMTSA, entre el 2008 i el 2016. Això afectaria els mandats de Ferran Bel i Meritxell Roigé.
