Torra i Costa demanden l’estat espanyol al TEDH per l’espionatge amb Pegasus

El president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa han demandat l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per l’espionatge amb el programari Pegasus. Ambdós han fet aquest pas després d’exhaurir la via judicial espanyola, amb la inadmissió d’un recurs al Tribunal Constitucional l’octubre passat. És la primera demanda relacionada amb el Catalangate que arriba a la justícia europea.

En una conferència de premsa, Torra s’ha congratulat d’arribar finalment a Estrasburg, però ha lamentat que l’estat espanyol encara no hagi assumit cap responsabilitat. “S’ha de recordar que l’espionatge es va fer quan era president. I això no ha tingut cap mena de repercussió. Que m’espiessin en el context de la pandèmia, ja no sé ni com qualificar-ho”, ha declarat.

Segons Torra, amb la demanda pretenen que es declari la il·legalitat de l’espionatge, però també saber quina informació i documentació es va sostreure, per tal d’aconseguir que sigui completament destruïda. A més, ha ressaltat que la legislació i les directrius d’intel·ligència espanyoles eren contràries a la jurisprudència europea.

Per una altra banda, Costa ha detallat que la demanda constava de tres elements principals: la vulneració del dret de tutela judicial, la vulneració de drets fonamentals –intimitat i privadesa, secret de les comunicacions, protecció de dades personals, entre més– i vulneració de drets polítics, entre els quals, els d’expressió, reunió i representació política.

Sobre la tutela judicial, l’ex-vice-president del parlament ha recordat que el Tribunal Suprem i l’Audiència espanyols van fer mans i mànigues per no assumir el cas abans de tancar-lo en fals. “El procediment va ser una presa de pèl”, ha dit, i ha denunciat que el president de la sala del Suprem que havia de tractar dels seus recursos era Pablo de Lucas, el magistrat encarregat d’autoritzar les intervencions del CNI.

Costa també ha explicat que la demanda contenia una denúncia per una vulneració abstracta dels seus drets, en referència al fet que la legislació espanyola sobre espionatge no preveia mecanismes per a reparar-ne les víctimes. “És una legislació impròpia d’un estat democràtic”, ha afegit.

Sobre la possible resolució del cas, ha dit que ara s’obria un període d’un any en què el tribunal havia d’admetre la demanda i demanar al·legacions. Ha situat la resolució en un horitzó d’uns tres anys. “És el cas més gran d’espionatge en un suposat estat democràtic”, ha puntualitzat. En total, Citizen Lab va destapar l’espionatge de 65 persones vinculades amb el món de l’independentisme.

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, i Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix.