Toni Mayor: “Som en una guerra i sense diners la perdrem”

El president de la patronal hotelera HOSBEC fa un retrat espaordidor del sector turístic a causa de la pandèmia · Fixa la possibilitat de recuperació en el segon semestre del 2021

VilaWeb
Toni Mayor durant l'entrevista per videoconferència.
Esperança Camps Barber
24.12.2020 - 06:48
Actualització: 24.12.2020 - 07:47

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Toni Mayor és el president d’HOSBEC, l’associació hotelera que, segons les dades de Turisme de la Generalitat, representa la meitat de l’oferta d’hotels, el 19% dels càmpings i poc més del 2% dels apartaments turístics del País Valencià. Té la major part de negocis a Benidorm, però també en té fora. Fa anys que és la cara visible dels hotelers i aquests dies està desconcertat perquè la realitat desmunta dia a dia qualsevol previsió possible.

Durant tota l’entrevista –feta per videoconferència el dia que s’anuncia el tancament de fronteres amb el Regne Unit–, Mayor parla d’economia de guerra i insisteix en la necessitat que els governs s’endeuten i injecten diners a les empreses per a protegir-les de la fallida. Durant la conversa té un parell de brots d’optimisme i vol pensar que d’ací a pocs mesos hi haurà una explosió d’alegria i recuperació comparable a la dels anys vint del segle passat.  De repensar el model de sol i platja, no en vol ni sentir parlar. “Som al paradís i el sol es passa el dia en una hamaca de Benidorm”, diu.

Aquests dies de Nadal, Benidorm hauria de ser plena a vessar de gent celebrant les festes.
—Ací es produïa un fenomen, perquè és la primera destinació turística de la península. A l’hivern tenim el 50% de turisme internacional: britànic, belga, holandès, noruec. I després hi havia el mercat espanyol i del País Valencià. I això feia que per Nadal tinguérem una ocupació de quasi el 100%.

Avui quina ocupació teniu?
—[Riu] Pitjor que a Barcelona. Ací hi ha set o vuit hotels oberts amb una ocupació del 20%. Misèria i companyia. Ni compta l’ocupació que tenim.

Aquesta darrera decisió de tancar el Regne Unit, com us afecta?
—Molt, perquè normalment, de cara al boxing day dels anglesos, que és el dia 26, els operadors fan una campanya extraordinària per a vendre paquets per a l’estiu. La campanya l’han feta i s’hi han gastat diners, però jo crec que no en comprarà gaire gent. Amb la incertesa que hi ha, crec que perdrem l’early booking [compra anticipada a millor preu] que es produïa a partir d’eixe dia fins a final de març. La gent no comprarà.

Ho doneu per perdut?
—En principi, ens llevaran la venda anticipada. Ara, que després es vendrà si la situació canvia? Doncs sí, perquè el britànic vol venir al País Valencià i a Benidorm. El nostre producte és de molta fidelitat, de molta repetició, per a ells és quasi domèstic. Crec que si tot es normalitzara, vindrien. També depèn que Europa acorde una política de mobilitat aèria basada en tests ràpids i barats perquè ara una PCR els costa 150 lliures i per a una família de quatre ja n’han de gastar 600 abans d’eixir de casa. Això els va costera amunt.

Quan creieu que arribarà aquesta normalitat?
—No crec que abans del mes de juny. La Setmana Santa la tenim perduda, potser obrirà algun hotel, però hem de veure què passa amb el confinament perimetral per comunitats, si poden circular els cotxes. Hem de veure què passa amb la vacuna al món. Si al febrer o al març ja tenim dades científiques que ens diguen que funciona, ens donarà confiança i la gent començarà a comprar una altra vegada. He de pensar que l’estalvi de les famílies enguany ha augmentat d’un 25% respecte de l’any 2019. En tot cas, això és una teoria meua. M’enganye poques vegades.

El futur que pinteu és ben negre.
—Veurem què passa. Als anys vint del segle passat, quan es va acabar la guerra mundial i es va passar l’epidèmia de la grip espanyola, va començar allò dels anys vint bojos i feliços. Hi va haver una revolució. La gent volia viure i hi va haver una recuperació econòmica brutal. No per força ha de passar ara que també som als anys vint d’aquest segle.

L'única eixida d'això és que hi haja més deute. Al remat, els empresaris acabarem pagant-lo, com sempre

Del turisme de ciutat ni en parlem.
—No! Mireu Barcelona, mireu València… No, no. No hi ha res.

Som en un zero tècnic?
—Som en un moment de caos. Tot tancat. Cap moviment. Sense aviació. Ni moviments internacionals ni locals. Res.

La Generalitat ha provat de fer reviscolar el turisme dins el País Valencià amb els bons turístics.
—Podríem comptar amb els dits d’una mà els hotels que se’n beneficien. S’han enganyat. Nosaltres, des del primer moment els vam dir que això havia de servir per a crear volum i la gent els ha fet servir per a anar un cap de setmana a un hotel de luxe. Els més cars. Segur que ho ha fet gent que ja té poder adquisitiu elevat. Havien d’haver posat un topall o un percentatge: per exemple, quaranta euros diaris, però no han fet.

Amb aquest panorama, quina és la situació de les empreses hoteleres valencianes?
—Hi ha de tot. Segurament que tots ens endeutarem perquè el deute és l’única eixida. L’eixida d’Espanya és més deute. L’eixida de les empreses és més deute. No en tenim cap més. Eixirem amb més ICO, més ERTO, més impostos per a pagar, més reestructuració del crèdit per a allargar-ne la carència. Tot depèn d’una mecànica financera per a allargar-ho tant com puguem, al 2021 o al 2022, que jo crec que remuntarà.

Ho teniu calculat?
—És impossible de calcular res. Això no havia passat mai. Ni en la crisi del 1973. En la crisi del 2008, el sector hoteler funcionava de meravella. Vam ser els que vam traure Espanya de l’embolic on s’havia clavat. Això d’ara és tot nou. No sabem com serà l’eixida ni com serà la demanda.

Fa un moment parlàveu dels ERTO. Les dades parlen d’unes cent mil persones en aquesta situació.
—No us ho puc dir, però hi és tothom, en ERTO. Tota la planta hotelera, tret dels equips de manteniment d’algun hotel, o la gent de vigilància, algun directiu, però es fa molt llarg. Heu de pensar que hi ha zones de Catalunya o de les Illes Balears amb hotels que van tancar l’octubre del 2019 i no han tornat a obrir. Més d’un any pagant IBI, interessos del capital, etcètera, amb les portes tancades.

Són una bona solució per al sector turístic?
—Els ERTO han de ser flexibles. Has de poder traure’n treballadors a mesura que augmente la demanda. No han de tenir una data final. Si no, provocaràs una suspensió de pagaments. L’ERTO ha de preservar l’empresa perquè no es muira i s’ha de poder recuperar a poc a poc. L’estiu passat vam traure’n gent perquè vam poder obrir part de la planta hotelera i a final de setembre els vam tornar a posar en ERTO.

Quedarà res dempeus després d’aquesta crisi?
—Crec que tot farà fallida. Les companyies d’aviació, els aeroports, els operadors. Mireu, TUI, que és el més gran, ara opera pràcticament sol perquè Thomas Cook ja va fer fallida. Doncs el govern alemany ja li ha donat 6.000 milions d’ajuda, i no és viable ni així. Estem clavats en un moment econòmic que no té punt de comparació amb res que coneguem. És molt fort.


—És que és molt fort. La gran majoria de governs ha de donar un colp de mà a les línies aèries. França, Alemanya, Anglaterra. S’han de donar ajuts a fons perdut a diversos sectors, però no sé quin és el prioritari. Els taxis? Les floristes? Els dels autobusos? Ho són tots. Ho mires per on ho mires. Ara s’han adonat que el sector turístic és molt més del 12% que diuen. Al País Valencià, a les Illes, a Catalunya, si ho mires tot, és més del 25%.

Els governs autonòmics són subsidiaris i indigents, l'estat s'ha d'endeutar

Citeu el govern alemany. A una altra escala, com veieu tot el que la Generalitat en fa d’aquesta crisi?
—El problema és que l’estat dóna tota la responsabilitat sanitària a les autonomies, però no li dóna potestat de “fabricar” diners i d’entrar en deute per a poder eixir de l’embolic. A Alemanya donen ajudes del 70% de facturació de l’any 2019 a les empreses que han de tancar per obligació. Jo no dic que ací facen això mateix, però les autonomies són indigents. Catalunya, el País Valencià… Madrid, no. Madrid té diners. Per tant, crec que l’estat s’ha d’endeutar. Som en una guerra i sense diners la perdrem. Al final, aquest deute el pagarem els empresaris. Sempre ho hem fet. El govern d’Espanya ha de ser valent. Els autonòmics són subsidiaris i fan tant com poden.

A l’hora d’afrontar aquesta crisi, hi ha cap diferència d’afectació entre les empreses més grans i les més menudes?
—La ruïna és proporcional a totes. Tots ens hem d’endeutar al nostre nivell i ve un semestre dur. Les grans companyies venen hotels a Lisboa a Màlaga, a Barcelona, a Girona…

Qui els compra?
—Els fons d’inversió, els patrimonialistes. Nosaltres tenim algun associat que ho és. Sempre es venen els que donen menys diners i l’arbre que fa més fruita se’l queden. Els fons els compren, els milloren i els posen en mans d’un operador. Això no és ni bo ni roí. El mercat és ple d’hotels en venda i veurem moltes transaccions.

Hi ha ningú que s’enriquesca ara?
—Amazon


—Hi ha algun producte singularíssim, d’una singularitat mundial, per exemple, com un hotel-clínica que cobra 1.800 euros cada dia. Hi vénen russos i àrabs. Ofereixen serveis excepcionals i d’una gran imaginació. Per a ells l’estiu ha estat molt bo, però ara també pateixen perquè tot és tancat i els clients tampoc no poden venir. Però si s’obri, el turista espanyol que té diners, que abans feia viatges exòtics i a l’estranger, vindrà a buscar això. Per exemple, aquests mateixos espanyols amb diners l’estiu passat van omplir els restaurants de la costa que van tenir un gran estiu.

Pense que podria haver-hi una explosió d'eufòria semblant a la dels gloriosos i feliços anys vint del segle passat

Després de tot això que heu dit, no sé si demanar-vos una previsió per a l’estiu 2021.
—Jo ja signaria si salvàrem el segon semestre. I dic salvar entre cometes que seria estar al 70% o al 80% d’ocupació. Si em permeteu, mantinc la porta oberta a una explosió dels gloriosos anys vint, que la gent diga: fins ara li ha tocat al virus, ara em toca a mi. L’estiu passat vam obrir, espere que aquest siga una mica millor. Hi ha molta demanda estancada. Hi ha moltes ganes d’eixir. Volem venjar-nos del virus i quan tinguem l’oportunitat de fer-ho, ho farem. Això els qui puguen, perquè també hi ha la situació dels qui han perdut la feina o tenen un ERTO. Per a ells és una època molt dura.

Els hotelers fa mesos que treballeu en l’eixida de la crisi, no sé si heu pensat que és el moment de canviar el model econòmic.
—Tenim un paradís, i al paradís no cal qüestionar-se’l gaire. A vegades es qüestionen coses que no tenen cap trellat. En tota la costa mediterrània i en les Illes no hi ha ni tsunamis ni tifons, tenim una temperatura ideal… A més, Benidorm té aquest microclima en què el sol ens ve del sud i els edificis no necessiten ni calefacció. El sol passa el dia en una hamaca de Benidorm. Tenim gastronomia i bon producte, les ciutats són cada dia més boniques, la planta hotelera és impressionant. Qüestionar això és una ximpleria. Són parides. El turisme de masses no desapareixerà perquè és sostenible i es mantindrà amb el temps i cada dia es faran les coses millor.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies