Tocat, no enfonsat

El sector català de la música en viu frena la caiguda en picat dels últims anys, tot i la pèrdua constant de llocs de treball i el descens de públic i activitat en sales

VilaWeb
Guillem Vidal (El Punt Avui)
19.07.2015 - 04:00
Actualització: 21.07.2015 - 18:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La indústria catalana de la música en directe les continua passant magres per tirar endavant, tal i com es desprèn de l’Anuari de la Música que, cada estiu, presenten el Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). “El panorama és desolador, sense senyals clars de recuperació”, admetien ahir els seus autors. L’augment, en un 3%, de la facturació durant el 2014, però, significa un bri d’optimisme per a un sector que, des del 2011, ha vist reduït el seu negoci en gairebé una quarta part, tot i que el manteniment de concerts (11.841, únicament 83 menys que el 2013) i espectadors (estabilitzat en més de 7 milions) es pot considerar també com una bona notícia si tenim en compte l’espiral de descens dels últims quatre anys, amb un 40% menys d’assistents i un 20% menys de bolos. La música en viu, per tant, continua tocada, però els indicadors d’enguany fan pensar que, més avall, ja no hi pot caure, tot i que hi ha apartats –com la pèrdua de llocs de treball, poc menys d’un 20% en tan sols un any– amb la llum d’alarma encara ben encesa. “Hi ha una base d’empreses que abans eren petites i mitjanes i que ara són petites o petitíssimes, i després les grans promotores. La classe mitjana del sector musical està desapareixent o viu en la precarietat”, analitza Jordi Gratacòs, president de l’ARC.

Sí que continuen en caiguda lliure les sales de concerts, que amb un 13% menys d’activitat i una pèrdua de públic del 10% –les pitjors dades dels últims quatre anys– es mantenen en una preocupant situació de crisi. “Ho estem passant molt malament”, admetia ahir Lluís Torrents, president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). “L’IVA del 21%, en una sala, té un doble efecte, ja que ens impossibilita fer tants concerts i repercuteix tant en el preu de les entrades com en el de les consumicions”. Si bé les dades que presenten els locals de la capital són diverses i fins a cert punt desconcertants (notable augment de públic a Bikini i Barts però davallada a l’Apolo i l’Heliogàbal), a comarques la patacada és arreu: 35% menys de públic a la Stroika de Manresa, 33% al Clap de Mataró, 1,5% a la Mirona de Salt i 48% al Cotton Club de Lleida. Són dades, no obstant això, que contrasten amb la flamant recuperació d’espectadors dels auditoris, que gràcies sobretot a una millor optimització dels seus espais han registrat notables creixements de públic, per exemple, al Palau de la Música (un 20% més que el 2013), L’Auditori de Barcelona (10%), el de Girona (14%), L’Atlàntida de Vic (105%) i el Teatre Auditori de Granollers (123%).

Festivals estables

D’altra banda, la bombolla de festivals deixa d’inflar-se per primer cop en el darrer quinquenni i manté les xifres del 2013. Els espectadors en els principals festivals de pop dels Països Catalans –amb cites com el Primavera Sound i el Sónar però, també, com el FIB, l’Arenal Sound i el Rototom Sunsplash– s’estabilitzen (poc més de dos milions, una xifra quasi idèntica a la del 2013), tot i que si ens fixem només en Catalunya el creixement de públic és del 5,2%, gràcies a l’aparició l’any 2014 de nous festivals com el Canet Rock o el Vida.

L’Anuari de la Música 2015, finalment, es completa amb dades recollides per la Generalitat l’any 2012, que asseguren que la música representa a Catalunya el 0,2% del Producte Interior Brut (PIB), menys de la meitat que el conjunt de l’Estat espanyol, on el PIB musical és del 0.49% gràcies, sobretot, a la concentració a Madrid de companyies multinacionals. I s’indica, també, que malgrat la caiguda del negoci, ha augmentat un 35% la creació de noves empreses musicals. “Moltes empreses han de reduir plantilla, amb la qual cosa tenim molta gent especialitzada que es queda a l’atur i s’estableix pel seu compte”, analitza Lluís Torrents. “Això fa que un pastís cada cop més petit s’hagi de repartir entre més gent que intenta buscar-se la vida.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes