11.10.2017 - 13:51
Reflecteix una violència que “sembla un càncer genètic” després d’una guerra civil
BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)
El director asturià Guillermo –‘Yayo’– Herrero mostra el xoc violent entre “dues europes” després de la Guerra dels Balcans en el seu opera prima, ‘The Maus’, una unió de terror i política que ha realitzat la seva estrena europea en el Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra en la localitat barcelonina fins diumenge.
“En la pel·lícula hi ha dues europes: la nostra, en la qual vivim feliços i contents, i una altra que està molt rebotada i ho ha passat malament. Quan els dos mons xoquen sorgeix molta violència”, ha dit Herrero en roda de premsa aquest dimecres, en la qual ha explicat que li interessa i li transmet més incomoditat una violència que està en el to i implícita, que no una explícita.
Protagonitza la pel·lícula una parella que viatja per Bòsnia i Hercegovina que, després de quedar-se el cotxe parat enmig d’un bosc, la protagonista –musulmana i supervivent de la Guerra dels Balcans– sent que els espera una força misteriosa i s’aferra a un amulet que, més que protegir-la, acaba convidant que emergeixi aquesta força, ha explicat el director.
Han acompanyat Herrero en roda de premsa l’actor bosnià Sanin Milavic i els productors Jesús Ulled i Enrique López Lavigne, que han descrit la protagonista com una dona que encara que ha viscut horrors se sent independent, però està envoltada d’uns homes que no li deixen ser ella, i davant el que ha de reivindicar la seva identitat com a dona i musulmana.
El film comença amb el clixé d’una noia desvalguda que necessita la protecció de l’home i al que Herrero ha volgut donar-li la volta: “Ella ha d’agafar el toro per les banyes i donar-li canya”, ha dit, alhora que ha volgut evitar discursos maniqueus, ja que les línies entre els bons i els dolents es desdibuixa constantment en el relat.
Herrero ha explicat que aquest gènere li permet connectar amb la realitat sense necessitat de deixar anar una ‘xapa’, i ha afegit que és una pel·lícula incòmoda: “Com els temps que vivim ara, que són molt ‘malrolleros’, i això el cinema ha de reflectir-ho”, i ha afegit que fa temps que li diverteix més veure pel·lícules de terror que veure les notícies, que li donen més incomoditat.
ALERTA PER A EUROPA
Milavic s’ha referit a la Guerra dels Balcans i ha afirmat: “Potser podeu connectar amb la Guerra Civil que va tenir Espanya no fa tant, i en com es genera aquesta violència que sembla un càncer genètic”, i que dóna la sensació de que mai acaba.
Ha observat que Iugoslàvia era un conjunt de repúbliques amb moltes diferències, com és actualment la Unió Europea, i que estimaven les seves diferències: “En un moment donat comencem a veure les nostres diferències com un problema i esclata una guerra molt sagnant”, i ha lamentat que aquesta és la tendència que pot veure’s a Europa en l’actualitat.
“Potser la pel·lícula serveix de senyal d’alarma i alerta” davant la situació actual, en la qual ha observat que cada país vol anar pel seu costat –entre els quals ha esmentat a Polònia, Croàcia i Bulgària–, i ha esperat que se superin les diferències i no es converteixin en una càrrega.
L’actor ha explicat que el film l’ha ajudat a afrontar les seves pròpies pors: “Tots ens esforcem a trobar la pau després de qualsevol guerra o trauma. A Bòsnia no s’ha aconseguit la pau total, crec que que mai es farà”, però ha esperat que almenys pugui haver-hi espai per al diàleg entre les persones.
UN VALS
En ser preguntat per les decisions de càmera, Herrero ha explicat que usa plànols sobretot subjectius, “com una espècie de vals” i que alternen la visió d’un personatge i de l’altre, amb el que crea una claustrofòbia i incomoditat que ajuda el discurs de la pel·lícula.
Sobre algunes dosis d’humor negre que té la pel·lícula, el director ha explicat que no hi ha tant com m’agradaria: “Em sembla fonamental. Per molt seriós que sigui el tema, una mica d’humor ha d’haver-hi”, i ha afegit que també li agrada que existeixi un component polític.
Els productors han explicat que van decidir treballar junts després de conèixer-se en una edició del festival –que el seu principal patrocinador és Gas Natural Fenosa–: “Aquesta pel·lícula no existiria si no fora pel Festival de Sitges”, i que aquest hagi estrenat el film en la seva secció oficial suposa per a ells tancar el cercle.
