Teresa Forcades ens rep a la casa de Gràcia on va viure de petita. És on ha tornat, ara que tot i ser encara monja, s’ha exclaustrat. La trobem sense vel, amb el llibre ‘Viure, morir i nàixer a Gaza’, de David Segarra damunt la taula, i atenent trucades telefòniques de benedictines de 99 anys que la troben a faltar. Deixa la porta de casa oberta (‘al pis de sota hi viu més família, i així passa l’aire’), té la cara força alegre i prou ganes de parlar. Forcades es mostra oberta a la llista unitària sense polítics, comenta sense cap acritud les baixes a Procés Constituent, matisa les diferències entre Podem a Espanya i la secció catalana, i avança detalls que li agradaria veure a la Constitució Catalana.

—Us agrada la proposta d’una llista sense polítics pel 27-S?
—Davant la pregunta si una llista sense polítics, que no condicionés cap tipus de govern, i servís per suplir el referèndum, la meva opinió personal és que hi estaria d’acord, i que el Procés Constituent hi estaria d’acord, o hi hauria d’estar. És un gest que diu: no pot ser que com a poble no se’ns reconegui el dret d’autodeterminació. I he llegit que tècnicament es podrien convocar eleccions gairebé immediatament. Dos mesos. Ara, si comencem a parlar de sis mesos, o d’un any, o sobretot, si parlem d’un govern, aleshores la meva opció és molt clara: per a fer govern has de preguntar a la gent quin projecte de país. No només si volen la independència o no.

—Si es convoquen entre els dos mesos, doncs, seguiu pensant que la llista civil és una bona idea
—Crec que hem de pressionar per això fins al final.

—Alguna gent ha deixat Procés Constituent aquestes setmanes. Per què ha passat?
—Des del principi hem estat transversals. Gent d’ICV s’ha apuntat, gent de la CUP també. El 14-J anem a una assemblea general i faig una proposta que inclou confluència amb tots. Molta gent diu que plantejo un front on la CUP ja va anunciar que no hi seria en un bloc electoral. I per tant gent de Procés va dir: doncs anem cap a l’espai de la Crida Constituent-CUP. I jo ho entenc. I si jo fos la gent, no sé què faria… Perquè no és fàcil. I no hi ha cap garantia. Hi ha gent que m’ho diu: no hauràs acabat de sortir del Monestir per acabar no fent res? Jo crec que intentar-ho ja és fer alguna cosa. Ara, el resultat ja no el sé. I si no pot ser, no pot ser. Però intentar-ho. Jo entenc perfectament la gent.

Forcades_2
Teresa Forcades (Foto: Adiva Koenigsberg)

—Us heu vist amb els crítics?
—Sí. Perquè hi ha corrent crític que no ha marxat. I això està molt bé. Si parlem de pluralitat no hem de desitjar l’uniformisme. La meva tesi doctoral és sobre la unitat en la diversitat. Ells perquè es queden? Perquè em diuen ‘ja obrireu els ulls, ja!’ I potser tenen raó, i estaran allà per a fer de pont. Són els millors sentinelles. Em diuen: no et deixaràs manipular? Doncs mira, mentre els tingui a ells, ho tinc difícil, perquè estant a la que salten. És bonic, això. No som un moviment caòtic, anem junts, l’objectiu és una Catalunya independent d’esquerres. Però aquest corrent ens diu: ‘us heu equivocat de mètode. Amb aquests no farem res i després serà massa tard per anar amb la CUP’.

—Procés Constituent quan acabarà decidint si conflueix amb ICV i Podem?
—Aquesta setmana. Si el 3 d’agost és quan es convoca eleccions pel 27-S, nosaltres ens hem de mullar aquesta setmana. El nostre Grup Promotor al final és el dia 18. I el Grup decidirà, a partir del que haurà vingut de les territorials. Perquè al grup haurien de venir els seus representants.

—Com és que es vol aliar amb Iniciativa si sou anticapitalista? Perquè ells no ho són
—Em puc alinear amb Iniciativa, EUiA i amb Podem perquè tenim el compromís de fer un procés constituent. I això és l’obertura de l’espai que farà que el poble decideixi quin model de país vol. I és l’oportunitat millor per a fer-lo anticapitalista.

—Faig com els crítics: i si us manipulen? Independentistes, la Forcades va amb nosaltres!
—Jo crec que això és una possibilitat. Per desgràcia, la política no hauria de tenir res a veure amb això, però aquesta és la queixa. La crítica és claríssima. Ara, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. L’altra cosa és dir: perquè no em puguin manipular, o que sembli que em manipulin, no he de fer res? Que ho sembli, mira, m’és igual. Jo segueixo a un home que es diu Jesús, que pobre home li van dir de tot. O Casaldàliga. Grans sants, però en vida només reben que garrotades. Això ho tinc assumit. Però a banda que ho sembli, que no sigui veritat. Perquè pot ser de veritat. I això sí que he de vigilar. Amb això estic.

—Podem de Castella és més centralista que la resta?
—Jo crec que sí. M’ho sembla. Tot i que aquí hi ha un subgrup espanyolista, que com sabeu ha perdut. I l’Albano, en el seu punt vuit del programa, més clar no pot ser: el procés d’aquí no és depenent. I és el que va tenir més vots. El Podem català estan més propers a l’autodeterminació que el podem espanyol.

—En canvi, l’Iglesias no: en el marc actual, no es pot preguntar als catalans. Un desconcert total.
—Jo tamb ho crec. I ho vaig escriure en un article a VilaWeb, que no pots anar reivindicant aquesta democràcia des de baix quan acceptes que el marc legal pot determinar. I que només pots fer allò que és legal. Això mateix dic a Mas. Si només vols fer allò que és legal, mai farem el que voldrem. Si hem d’esperar que la independència sigui legal, la probabilitat és que no la fem mai. I ara per ara l’anticapitalisme, fins i tot la socialdemocràcia, no són legals. Per això la meva cosa és desobediència institucional. Imagina’t que la confluència que vull amb ICV i Podem es dóna, que guanya el 27-S, i té el suport de CUP i ERC per a fer govern. Doncs no farem res si no hi ha el poble al carrer. Això que jo vull és una revolució.

—Albano Dante, de Podem. Me’l llegeixo i penso: aquest home el que vol és un canvi de govern autonòmic. No m’interessa gens, a mi.
—Nosaltres des de Procés tenim dues línies vermelles: assegurar el compromís d’un procés constituent no subordinat. Ells no en volen dir unilateral, perquè els sona que t’és igual el que facin. I certament jo preferiria que fos fratern. Però una cosa és fratern i l’altra, subordinat. No hem de demanar permís a ningú. Aquí movem fitxa nosaltres. I l’altra línia és que això ha d’anar de baix, a dalt. Això vol dir que l’encapçalament, en aquesta confluència, si no hi ha acord, s’ha de fer en primàries.

Teresa Forcades (Foto: Adiva Koenigsberg)
Teresa Forcades (Foto: Adiva Koenigsberg)

—Imaginem la constitució catalana. Què us agradaria que hi posés.
—Que la propietat privada no és un dret absolut. Això la doctrina social de l’església ja ho diu. I crec que una majoria de la gent ho entendria. Perquè ara passa que jo puc tenir tot de menjar i deixar-lo podrir, perquè és meu, mentre miro com et mors de gana. Però necessitem gent que ho lluiti, això. O el tema del deute. No vull un estat que comenci endeutat. Com diu David Fernández, endeutats per 128 anys: sis milions diaris d’euros que se’n van cap de les arques catalanes a unes entitats financeres que han especulat amb el deute, i canviant la Constitució. Ja n’hi ha prou. És una burla a la cara.

—Doncs Iniciativa té un deute econòmic considerable.
—Si a mi Mas em digués: vull fer un procés popular amb la gent, des de baix, no me’l creuria. Però si me’l firma, endavant. Com amb Iniciativa. Amb qui no em vull aliar no és Mas o CiU, és amb les polítiques neoliberals. Almenys Mas és honest. Si els altres enganyen, ja s’ho trobaran. Ja ens ho trobarem. Mas diu que hem d’assumir la nostra part de deute i que el TTIP és fantàstic. Com vols que no intenti facilitar en aquest país una transició nacional allunyada al màxim d’aquestes polítiques? I crec que sumem. Que podríem sumar. Convido al Mas a estar contra el TTIP i el Consorci Sanitari i de treure el Boi Ruiz, a revertir totes les privatitzacions i el deute, i llavors me l’estimo tant com a l’Herrera. Si algú em diu que no li agraden les meves polítiques, no hi puc pactar. Si en canvi algú diu que sí, potser m’enganya, i jo m’he d’espavilar a blindar-ho. A deixar-lo sol en un moment decisiu, i caure perquè ha traït dels pactes. De qui vols que em fiï, sinó?

—De ni Déu.
—Home, això…

—Tinc una teoria: Samsó va perdre la força en perdre cabell. Forcades ha perdut la força en perdre el vel.
—Espero que no. Si no m’haguessin dit que me’l tragués, no me l’hauria tret, és com vaig més còmode, i hi tornaria a anar. Ara vaig sense vel i veurem què passa. Certament no ha estat pressió de l’extrema esquerra, sinó que m’ho ha demanat la comunitat i el bisbe. Jo no he deixat de ser monja, i podria anar amb el vel. Però m’han ofert aquesta fórmula, una exclaustració temporal i després tornar, i m’han demanat que no vagi amb el vel. Sinó semblaria que sigui una opció del monestir i no és el cas.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb