Avui, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Quim Forn celebraran –és una manera de parlar– el seu tercer Nadal a la presó. Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva celebraran el seu segon Nadal a la presó. I Alexis Codina, Ferran Jolis, Germinal Tomàs, Jordi Ros, Daniel Gallardo, Charaf Fadlaoui, Ibrahim Afkir i els altres quatre empresonats per les protestes contra la sentència dels quals desconeixem encara els noms passaran el primer Nadal a la presó.

És cert que Nadal, excepció feta pels cristians practicants, ha esdevingut només una convenció, un ritual que marca el pas del temps i que convida a una certa expressió familiar o col·lectiva, sovint pervertida pel consumisme més desbocat.

Però, amb tot, és precisament per això que avui resulta especialment dolorós pensar en aquests homes i dones, en aquests presos polítics, que es veuen obligats a passar les festes apartats injustament de les seues famílies i amics. Especialment, avui, en el cas del vice-president Oriol Junqueras, mantingut encara entre reixes malgrat la decisió del Tribunal de Luxemburg la setmana passada.

És especialment dolorós pensar en ells i en els exiliats. Perquè aquest Nadal del president Puigdemont, dels consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín, de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, d’Anna Gabriel, d’Adrià Carrasco i de Valtònyc tampoc no serà cap Nadal normal, lluny del país, obligats com estan a no passar les festes, ni cap dia, a casa.

Aquestes vint-i-quatre persones són especialment importants per a tots nosaltres, però no són les úniques que avui no passaran un Nadal normal, evidentment. Al seu costat, no hauríem d’oblidar que a les presons i als CIE hi ha milers de persones que pateixen les mateixes circumstàncies, encara que siga per motius ben diferents. I als nostres carrers, només eixint a passejar, trobarem milers de persones sense llar que viuran la festa de la manera més precària. Igual com la viuran amb por i sense ganes de celebrar res els qui senten l’amenaça de perdre l’habitatge, les qui temen la parella o el pare per la seua violència o els qui, simplement, no tenen res a celebrar pel motiu que siga. Per no parlar dels milions de persones amenaçades arreu del món per les guerres, per la fam, per la repressió, per l’explotació salvatge i per la crisi climàtica.

Avui, els qui gaudim amb una certa normalitat d’aquestes hores de plaer i goig faríem bé de tenir, com a mínim, un moment de reflexió i de record per a tots ells. Per als nostres presos i exiliats i per a tothom qui pateix. Amb la voluntat de conjurar-nos tots plegats a continuar treballant i a continuar lluitant contra la injustícia. Per mirar d’aconseguir que d’ací a un any, quan torne aquest símbol del pas del temps que en diem Nadal, el país i el món siguen un lloc millor on viure tots en pau i dignitat, això és, sense gens de por de res.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb