Tensió entre el govern del Consell de la República i l’Assemblea de Representants

L’Assemblea de Representants del Consell de la República va fer dissabte passat un ple telemàtic per votar el codi de consells locals i estructures territorials, un document que marca com ha de ser l’organització sobre el terreny del Consell. El debat, que havia de servir per a defensar i discutir les esmenes presentades, va derivar en un enfrontament obert i carregat de retrets entre el govern del Consell, que presideix Carles Puigdemont –que aquell dia no va participar en el ple–, i alguns dels representants, que va evidenciar la tibantor i dèficit de confiança entre l’ala executiva i la legislativa del Consell de la República. Més encara quan la consellera Teresa Vallverdú, responsable de Desplegament Reglamentari, va acusar l’Assemblea de Representants de voler actuar al marge del govern i va anunciar que promouria una reforma del codi general del Consell per a limitar el poder de l’Assemblea. El ple arriba just abans d’un altre convocat ja fa mesos per al 18 de març, que serà una sessió a porta tancada per a tractar la relació entre l’Assemblea de Representants i el govern del Consell.

Un dels encàrrecs principals de la primera legislatura de l’Assemblea de Representants ha estat posar els fonaments normatius del funcionament del Consell de la República, que d’ençà que va ser fundat s’havia regit per documents provisionals. Un d’aquests reglaments era el codi de consells locals i estructures territorials, que havia de posar ordre a l’esquelet territorial del Consell de la República, actualment dividits en consells locals –quan es tracta de municipis del Principat– i delegacions –en la resta de territoris dels Països Catalans. Aquesta diferenciació entre territoris dels Països Catalans va ser un dels motius del xoc entre el govern del Consell i l’Assemblea de Representants, tot i que no va ser l’únic.

Fonts de la Comissió Legislativa Orgànica de l’Assemblea, encarregada de la redacció del nou reglament, expliquen que la ponència per al codi de consells locals i estructures territorials proposava d’eliminar aquesta diferència i igualar totes les estructures territorials en la forma de consells locals. Això no va agradar al govern, que hi va presentar esmenes en contra i demanava de mantenir aquesta diferenciació amb l’argument que si el Consell de la República va néixer del mandat del Primer d’Octubre de 2017 no tenia sentit d’igualar el desplegament territorial en municipis que van votar la independència amb uns altres territoris del país que, si bé volen contribuir al procés d’alliberament nacional, no tenen un mandat democràtic per a treballar-hi. És a dir, volien mantenir l’estructura establerta pel govern mateix abans no es constituís l’Assemblea de Representants i es delegués en els electes l’organització interna del Consell.

La sorpresa va arribar al començament del ple de dissabte, quan es va anunciar que el govern retirava totes les esmenes presentades. L’encarregat de donar explicacions fou Toni Castellà, responsable de Relacions del Govern amb l’Assemblea de Representants i Relacions Institucionals, que malgrat haver-les retirat va tornar a defensar la necessitat de diferenciar les estructures territorials de dins i de fora del Principat. “El codi s’establirà amb alguna contradicció entre la missió del Consell i algun punt determinat”, va avisar, i va voler recordar que el Consell es va fundar arran de la victòria de la independència al referèndum del 2017 i que la funció dels consells locals era preparar el control del territori per aplicar tal mandat. Per això, va contraposar els consells locals amb les estructures de fora del Principat, on no es va poder votar la independència. “La ponència deu haver considerat que el criteri del Primer d’Octubre no és important, però per nosaltres ho és molt”, va dir, i va afegir que el govern hauria de cercar una via de consens per mantenir d’alguna manera aquesta diferència.

Després de Castellà, van prendre la paraula representants com ara Josep Guia –electe per la circumscripció del País Valencià i la Franja de Ponent– i Jaume Sastre –de la circumscripció Illes Balears–, que van defensar que el mandat afecta tant els ciutadans del Principat com de la resta de registrats al Consell. No van ser els únics, també ho van defensar representants del Principat, com ara Blanca Serra, Eduard Vidal i Àngels Folch. La discrepància i el debat es van mantenir en el terreny de la dialèctica parlamentària cordial, tal com va passar amb la resta de les esmenes, però la tensió va créixer quan, una hora més tard, el govern va tornar a demanar la paraula. En aquest cas, qui va parlar va ser Teresa Vallverdú, responsable de Desplegament Reglamentari, que va parlar de “deriva” i va retreure a l’Assemblea de Representants de no anar sincronitzada amb el govern del Consell.

“El govern ha retirat totes les esmenes com a gest i reflexió, però també amb esperit crític i autocrític. Sense buscar responsables, arran d’una deriva que ha causat oblidar que el Consell és una maquinària precisa amb unes peces que només funcionen si van sincronitzades”, va dir. I va continuar: “Anar sincronitzat al Consell és incompatible amb voler funcionar al marge d’una peça clau sense la qual el Consell no existiria, que és el govern.” Va dir que, a diferència d’allò que es fa habitualment en les democràcies, en què la potestat legislativa la comparteixen govern i parlament, al Consell, “en un exercici de confiança absoluta, la iniciativa legislativa es va atorgar plenament a l’Assemblea de Representants”. “No vam pensar mai que aquest repartiment mutaria en una fissura material entre l’Assemblea de Representants i el govern”, va dir.

Vallverdú va retreure que durant el procés d’elaboració del codi l’ànim del govern de construir només s’havia trobat l’ànim de suprimir, i va dir que l’Assemblea els havia negat el diàleg abans de tancar els dictàmens, i que després ni tan sols els volia transaccionar. “Ha quedat molt clar que s’ha parlat amb tothom, excepte amb el govern”, va afegir.

Vallverdú anuncia una reforma del codi general

La intervenció de Vallverdú va ser difícil de seguir en algun moment per les dificultats de cobertura que tenia, cosa que en va entretallar el seu discurs. Però sí que se’n va poder copsar la part que deia que el govern havia retirat les seves esmenes per responsabilitat perquè entenien que el Consell, “tal com es va pensar en la seva creació, ja no s’ajusta a la nova realitat que vivim”. Arran de tot plegat, Vallverdú va anunciar en nom del govern que faria la proposta següent: “Una reestructuració conscient, però valenta, i una reforma que requereix ‘una zona zero legislativa’ arran dels imminents reptes que se’ns presentaran. […] Una reforma del codi general basada en la simplificació, l’eficàcia i la sincronització perquè la iniciativa legislativa ja no sigui una exclusiva de l’Assemblea de Representants, essent el diàleg l’eina de treball d’obligat ús d’aquest Consell.”

L’anunci va agafar a contrapeu els representants que participaven en el ple, tant per la novetat com per les dificultats tècniques que havien impedit d’entendre tot allò que Vallverdú volia transmetre. Per això, la mesa va convidar-la a repetir els fragments que no s’havien entès, però no es va poder resoldre i va ser Castellà qui, més tard i després d’haver parlat amb Vallverdú, va fer els aclariments pertinents. Però abans es va anar succeint una llarga llista d’intervencions de representants que van reaccionar amb decepció i enuig a la intervenció de Vallverdú.

“Ens dol molt que el govern hagi respost així”, va dir Montserrat Bayà, membre de la ponència que havia elaborat el codi de consells locals i estructures territorials, que va negar la manca de diàleg amb el govern: “En la ponència han comparegut més d’una vegada i els hem demanat consell més d’una vegada.” L’únic però, va admetre, “és que el procés d’esmenes l’hem fet igual per a tothom”. “Només poden entrar esmenes els representants, el govern no pot entrar esmenes, però sí que en poden fer com a representants. Nosaltres transaccionem, rebutgem i acceptem esmenes amb representants, però no vol dir que tanquem la porta a cap diàleg.” Va explicar que en tots els casos que la ponència va refusar esmenes rebudes ho va comunicar amb un correu electrònic al representant que l’havia presentada, fos membre del govern o no.

En un sentit semblant va parlar Roger Vilaseca, també membre de la ponència, que va argumentar que les esmenes del govern que es van rebutjar “eren inacceptables i no deixaven cap marge ni termes mitjans que milloressin el codi”, i les va comparar amb unes altres esmenes als mateixos punts que proposaven canvis “més oportuns”. Una intervenció que va acabar amb un avís al govern: “De lliçons als representants, cap.”

Allau de crítiques

A banda dels membres de la ponència també van intervenir representants que van denunciar les paraules de Vallverdú. Jordi Alsina li va contestar que “l’esbroncada” havia estat fora de lloc i que sense la gent de base el Consell no tindria gens de sentit, una crítica en què va incidir Raquel Santiago: “Els representants som els que treballem perquè el Consell tiri endavant, no és pas el govern.” Va dir que si el projecte inicial no s’ajustava a la realitat actual era perquè hi havia membres del govern que feien que no s’hi ajustés, i va avisar d’un degoteig de baixes: “Ens pleguen els representants per la manca de confiança i de col·laboració, informació i diàleg que el govern mostra constantment als membres de l’Assemblea de Representants.”

Una altra representant, Pepi Oller, va dir que qualsevol canvi de fons del Consell s’hauria de fer després d’un debat “entre tots”, i va convidar a parlar-ne amb profunditat al ple a porta tancada previst per al 18 de març. De fet, van ser uns quants els representants que van citar el ple a porta tancada, i Jaume Sastre va dir que feia temps que s’havia d’haver fet aquesta sessió per a tractar les diferències entre govern i assemblea: “Si ja s’hagués fet, no hauríem arribat a la situació d’avui.”

A fi d’apaivagar la situació, Castellà va intervenir en nom del govern i va mirar d’acostar postures amb els representants: “Cap crítica, tots som un.” Va dir que allò que el govern volia transmetre era que entre tots plegats potser havien construït “massa burocràcia”, i que s’havia creat una mena de més de competició que no pas de col·laboració entre el govern i l’Assemblea de Representants. Va demanar de deixar aquestes diferències enrere amb la mirada posada a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els exiliats, que és prevista per als mesos vinents i que Castellà va anticipar que marcaria un canvi de cicle que el Consell hauria de saber aprofitar. “Obrim un debat entre tots per si hem de repassar algunes estructures per intentar afinar per ser el màxim de flexibles i de dinàmics per a poder liderar tot això.”

“Us demanem disculpes –m’ho ha demanat la Teresa, que us ho digui– si algú ha pensat que això era una esbroncada o alguna ximpleria així. No, és un dels millors moments que podem tenir a sobre i ara és hora d’aprofitar-ho”, va acabar.

Ambient enrarit de cara al ple a porta tancada

L’equiparació de totes les estructures locals del Consell arreu dels Països Catalans no és la primera vegada que l’Assemblea de Representants esmena una decisió del govern. El setembre passat es va aprovar el Reglament General i de Funcionament del Consell, que entre més qüestions va canviar el nom de la institució: va passar de ser “Consell per la República” a “Consell de la República”. Tal com va passar dissabte, el govern hi va presentar una esmena en contra, però finalment la va retirar i no es va arribar a votar.

Fonts del govern del Consell consultades per VilaWeb diuen que d’ençà del moment que es van retirar les esmenes al codi de consells locals i estructures territorials, es va acceptar el redactat de la ponència, de manera que donen per tancada la ferida. Ara, el fet que la discussió s’obrís amb les esmenes ja retirades, i a iniciativa d’una membre del govern, fa que per a molts representants encara continuï oberta. Tant els representants que van ser més crítics durant el ple com els que van ser més reservats ja anticipen un ple mogut el 18 de març, que a diferència del de dissabte es farà en confidencialitat perquè govern i representants puguin parlar obertament.