TEMA DEL DIA
Repressió.
L’espectacle que ha exhibit avui l’independentisme al parlament és difícil de superar. Durant uns minuts llargs, la continuïtat de la legislatura ha estat en dubte per un dilema complicat: si s’acatava la petició del jutge Llarena de suspendre els diputats empresonats i exiliats o no. En teoria, la discussió no hauria de durar ni cinc minuts perquè no és un jutge del Suprem espanyol sinó el poble de Catalunya que decideix qui és diputat i qui no, mitjançant unes eleccions. A més, judicialment suspendre diputats podria ser prevaricació. Però la por de la repressió, humanament ben comprensible, vistes les conseqüències que implica, condiciona les decisions dels dirigents independentistes de tots els partits.

Dimarts es va votar una resolució que deia que no s’acataria la suspensió, però que es permetia de delegar el vot. Una solució salomònica pactada a la Casa dels Canonges dilluns a la nit, en un sopar del president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès, que permetia dues interpretacions i que avui han xocat. Ja comença a ser un costum que Junts per Catalunya i ERC interpreten d’una manera diferent els acords a què arriben. Els dos diputats d’ERC ja havien delegat el vot, mentre que els quatre de Junts per Catalunya s’hi oposaven. S’ha aturat el ple, perquè l’independentisme no arribava a la majoria, i la legislatura ha estat a punt d’anar-se’n en orris: als passadissos tothom assegurava que no volia cedir.

Després, la realitat s’ha imposat i s’ha acabat pactant un pedaç políticament feble i jurídicament dubtós. La solució a què s’ha arribat in extremis satisfà totes dues parts. Una vegada més, tothom ha afluixat. Junts per Catalunya ha acceptat la petició de Roger Torrent que els quatre diputats encausats facin una petició individual, però aquesta petició no és pas una delegació de vot explícita sinó una adhesió a un text que havia presentat al matí Albert Batet –de JxCat– i que remetia a la delegació de vot que ja havien fet els diputats abans de l’estiu. Una manera d’eludir la petició de Llarena que, en teoria, permet a Torrent d’escapolir-se de qualsevol responsabilitat si hi ha conseqüències penals i a Junts per Catalunya d’aparentar que no acata el jutge. És només un pegat que no resol el problema de fons, que és si s’han d’acatar les resolucions judicials o no. Un dilema que també té la CUP, que al parlament defensa que no hi hagi acatament, però accepta que la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, deixi de presidir el ple i que els actes administratius els signi el tinent batlle.

Aquesta setmana havia de ser la de la commemoració del primer d’octubre, però ha acabat essent la demostració de les febleses de la majoria independentista. Amb la fotografia final, forçada, d’Eduard Pujol i Sergi Sabrià explicant junts l’acord no n’hi ha prou per a esvair els dubtes profunds que s’han despertat avui sobre l’estabilitat del govern. Ahir ja vam veure el president Torra fent un ultimàtum a Pedro Sánchez i, poc després, el representant d’un dels dos partits del govern al congrés espanyol desautoritzant-lo públicament, sense cap conseqüència. Són símptomes de desorientació estratègica, deslleialtat i debilitat que, si no es corregeixen, atien les especulacions sobre unes eleccions anticipades que en teoria no vol ningú.

Aquesta legislatura és viciada d’origen, concretament d’ençà del dia 30 de gener, quan ERC va refusar la investidura de Puigdemont vetada pel Tribunal Constitucional espanyol i Junts per Catalunya ho va acceptar. D’aleshores ençà, les turbulències han estat permanents. I a mesura que passen els mesos es va evidenciant que el programa amb què es van presentar Junts per Catalunya i ERC a les eleccions, el de la restitució i el compliment del mandat del primer d’octubre, no s’ha complert. Davant aquesta constatació, només hi ha dos camins, un cop de timó del president Quim Torra, o bé que els ciutadans tornin a decidir a les urnes quin rumb i quina velocitat ha de tenir el procés cap a la independència.

MÉS QÜESTIONS
El delegat del govern espanyol a València garanteix la seguretat durant el Nou d’Octubre. La Comissió 9 Octubre s’ha reunit avui amb el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, per exposar-li la preocupació arran de les amenaces de grups ultra d’actuar durant la manifestació de dimarts vinent. Amenaces refermades pels incidents que ja van causar l’any passat. Fulgencio ha assegurat que la presència de la policia seria ‘més que suficient’ perquè tothom pogués manifestar-se amb tranquil·litat. Segons que ha dit, no sols treballaran les unitats policíaques del territori sinó que comptaran amb l’ajuda d’efectius de més indrets de l’estat espanyol. Els membres de la comissió n’han sortit satisfets perquè han notat un canvi d’actitud respecte del delegat anterior. ‘Hem demanat a la delegació de govern que tingui en compte tot d’elements i creiem que hi ha raons per a pensar que tot s’esdevindrà de manera pacífica’, ha dit el coordinador d’Acció Cultural, Toni Gisbert.

Ciutadans proposa una reforma de l’estatut per a incloure-hi la circumscripció única. Ciutadans ha presentat a les Corts Valencianes una proposta de modificació de l’estatut d’autonomia per a incloure-hi la circumscripció electoral única. La portaveu de la formació, Mari Carmen Sánchez, ha dit que si la cambra dóna suport a aquesta iniciativa ells votaran a favor de la reforma de la llei electoral, que entre més qüestions inclou la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%. Sánchez ha justificat la seva proposta dient que havia intentat negociar ‘fins al darrer moment’ la reforma de la llei electoral amb els partits del Botànic per incloure-hi aquesta circumscripció única, però que no ho havia aconseguit. Segons ella, per això han presentat aquesta iniciativa, que necessita la signatura d’un altre grup per tramitar-se. Ciutadans s’ha posat en contacte amb Podem, però aquest grup ha posat com a condició que Cs voti primer la reforma de la llei electoral, un ‘xantatge’ que no poden admetre, perquè segons Sánchez els lletrats els han comunicat que no es pot aprovar aquesta llei amb una referència –fins i tot via disposició transitòria– a una reforma de l’estatut que encara no s’hauria aprovat.

Marina Albiol dimiteix de portaveu d’IU a l’Eurocambra perquè el partit no ha respost a les queixes d’assetjament laboral. L’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol ha presentat la dimissió de portaveu del grup parlamentari perquè la direcció del partit no ha respost a les queixes de treballadors de la delegació per l’assetjament ‘laboral, moral i físic’ per part d’eurodiputats. En una carta adreçada al coordinador general d’Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, Albiol explica que la direcció del partit no ha contestat a ‘les dues comunicacions signades per diversos treballadors de la delegació on posaven en coneixement de la responsable de Política institucional [Amanda Meyer] i el responsable d’organització’, Ismael González, les queixes.

Borrell crea una polèmica amb Andorra pel subsidi de desocupació. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha dit que Espanya té la voluntat de cooperar perquè l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea es faci de pressa i bé, però vol que aquesta associació inclogui la protecció social als treballadors espanyols, ‘en peu d’igualtat amb Europa’. El govern andorrà defensa que aquesta qüestió s’ha de negociar, però Borrell ha pretès tallar el debat després de la reunió amb la ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach. El ministre espanyol ha negat pressions, però ha dit: ‘Estem en una negociació d’associació i la ministra sap perfectament quines són les regles de joc de la UE i dels països que s’hi associen’, entre els quals hi ha la protecció de la desocupació. I encara ha insistit: ‘Si un país s’associa a la UE, ho fa amb totes les conseqüències.’ Ha admès que s’ha de veure com es concreta aquest principi, però ha afegit: ‘No hi pot haver discriminació des del punt de vista de la protecció social.’

LA XIFRA
22 llicències s’han concedit a Mallorca per poder llogar habitatges a turistes d’ençà del primer d’agost, quan va entrar en vigor la zonificació del lloguer turístic. Les dades, les ha explicades la consellera Bel Busquets, que ha avançat que per al setembre s’havien rebut quatre-centes sol·licituds.

TAL DIA COM AVUI
El 4 d’octubre de 1957 la Unió Soviètica posava en òrbita al voltant de la Terra el primer satèl·lit de fabricació humana, l’Sputnik. Començava, enmig de la guerra freda, la lluita pel control de l’espai entre els Estats Units i la Unió Soviètica.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb