Tamara Carrasco

Tamara Carrasco va fer una conferència de premsa ahir per explicar quina és la seua nova situació personal. Després de catorze mesos llarguíssims i injusts en què el seu municipi, Viladecans, ha estat la seua presó, finalment el titular del jutjat 24 de Barcelona va decidir d’alçar la mesura cautelar que li impedia d’eixir-ne. No havia pogut sortir de Viladecans d’ençà del 12 d’abril de 2018. L’acusació era ser membre del CDR i li l’atribuïren després d’una detenció aparatosa i espectacular, feta per la Guàrdia Civil dos dies abans. A casa li van trobar un xiulet i una careta de Jordi Cuixart.

Només amb aquesta ‘prova’ i identificant-la com a membre dels CDR, Tamara Carrasco fou enviada a l’Audiència espanyola, acusada de pertànyer a una organització terrorista, de sedició i de rebel·lió. Catorze mesos després, mirant de dissimular-ho tant com han pogut i després d’haver-se passat la responsabilitat diversos jutjats de Barcelona i Gavà, l’Audiència de Barcelona i l’Audiència espanyola, Tamara ja és completament lliure i ni tan sols se sap si la jutjaran mai. Cap més explicació. Ni cap disculpa, evidentment.

Tamara Carrasco, que aquests mesos s’ha convertit –juntament amb Adrià Carrasco– en símbol de dignitat per a molta gent, ahir va tornar a parlar clar, com ho ha fet tot el temps que ha viscut represaliada. I va dir allò que és evident: que la Guardia Civil i els tribunals espanyols l’havien utilitzada de cap de turc. Sense intenció d’investigar res en cap moment, ni d’esclarir la situació, només amb la voluntat que la detenció i el confinament servissen d’escarment i espantassen els seus companys i afins. Només així es pot entendre que una detenció feta fa catorze mesos no haja estat tractada judicialment en cap moment i que hagen acabant retirant-li les mesures preventives gairebé per vergonya i passant-se la pilota els uns als altres. Amb Tamara Carrasco, en definitiva, han intentat ‘decapitar’ el procés, tal com va dir Soraya Sáenz de Santamaría. Ho intenten amb el govern i el parlament, amb dirigents polítics i associatius de tota mena, i en el seu cas ho han provat també, efectivament, amb la voluntat d’espantar la gent del carrer.

Ara, si agafem Tamara com a exemple, hi ha dues coses a remarcar. La primera és que no l’han espantada ni l’han desviada del seu objectiu, per més mal que li hagen pogut fer. Més aviat hi ha hagut l’efecte contrari. L’han convertida en un altre referent per a molts de nosaltres, que crec que avui li hem d’agrair públicament la seua lluita i felicitar-nos perquè puga caminar lliurement per on vulga.

I la segona, i aquesta és molt més important encara, és que l’estat espanyol, al final, no ha pogut sostenir la farsa. Aquesta farsa concreta. I això és un precedent per a les altres farses. Perquè és veritat que en les causes més sonades hi han posat més atenció, però al final el mecanisme ha estat el mateix en tots els judicis i contra tots els represaliats: Espanya ha optat per desentendre’s dels fets i per fer servir els tribunals per a fer política. I això, d’una manera o d’una altra i més tard o més d’hora, ho acabarà pagant molt car.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb