Taiwan: una guerra tan difícil de guanyar per la Xina com difícil d’evitar

Impedir la independència de Taiwan és una qüestió d'honor per a Pequín, fins i tot per sobre de les enormes conseqüències de la crisi que desencadenaria una intervenció armada

VilaWeb
Vicent Partal
03.08.2022 - 03:04
Actualització: 03.08.2022 - 08:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La situació és seriosa. Molt seriosa. I la ruta sorprenent que ha fet servir la presidenta del Congrés dels Estats Units en el seu viatge entre Singapur i Taiwan així ho confirma. Anit, l’avió oficial que portava Nancy Pelosi de Singapur va haver de fer una gran volta per les Filipines per situar-se directament a la costa est de Taiwan, l’espai aeri del qual no va tocar fins al darrer moment. Tan sols quan ja era sobre Hualien i seguint una ruta molt inusual, el Boeing C-40C de la Força Aèria dels Estats Units va entrar sobre territori taiwanès, va travessar les muntanyes del centre de l’illa i va aterrar després d’un tomb brusc, ja de matinada, a l’aeroport Songshan, de Taipei. Així, va evitar en tot moment de situar-se sobre la mar de la Xina.

El gest va ser rebut amb fúria per Pequín, que encara esperava que en el darrer instant la parada en què considera una “illa rebel de la Xina” fos anul·lada. Què farà Pelosi a Taipei no s’ha anunciat. Evidentment, es reunirà amb la presidenta del país, la independentista Tsai Ing-wen i, segons els rumors i la lògica, visitarà el parlament taiwanès. Tot indica que avui mateix partirà cap a Corea del Sud per evitar que la visita a Taiwan dure més de vint-i-quatre hores. Això es podria interpretar com una petita compensació, però que clarament serà insuficient, cap a Pequín. En el cerimonial xinès, una visita de menys de vint-i-quatre hores vol dir que és una visita menor que fins i tot pot ser considerada com una mena d’ofensa a l’amfitrió –per aquesta raó, per exemple, el president Xi Jinping en la seua visita recent a Hong Kong s’hi va estar menys de vint-i-quatre hores, per castigar la ciutat i la seua defensa dels drets democràtics.

Que la visita siga tan curta també evita possibles complicacions militars. La Xina ha anunciat uns exercicis en massa que envoltaran l’illa i penetraran dins el seu espai aeri, però que començaran demà, quan Pelosi ja serà lluny. No és que això siga tranquil·litzador, de fet, fa més por què passarà quan ella ja no siga a l’illa. Però la dimensió del conflicte no serà en cap cas la mateixa que si involucra l’avió de la presidenta del congrés nord-americà. Newt Gingrich, el darrer president de la Cambra de Representants dels EUA que va visitar Taiwan –l’any 1997–, va dir ahir que un atac xinès a l’avió de l’actual presidenta tan sols es podria catalogar com una declaració oficial de guerra. Potser per això, i essent-ne conscient, el president Joe Biden solament va respondre quan li van demanar per la visita que als militars no els feia gens de gràcia. A banda de les maniobres de dijous, la Xina ha anunciat que avui dispararà míssils que impactaran en aigües de Taiwan, que Pequín considera que són seues. I la portaveu de l’Exèrcit Popular d’Alliberament ha advertit que seria millor que cap avió no sobrevolés la zona. La ruta d’eixida de Taiwan, per tant, serà encara més complicada per a la presidenta del Congrés dels Estats Units que la d’entrada.

Evitar a qualsevol preu la independència de Taiwan, l’obsessió de la Xina

L’agressivitat xinesa cap a la visita no s’ha limitat a les paraules. Durant aquestes darreres quaranta-vuit hores, avions xinesos han fet unes quantes vegades la maniobra de “tocar la línia” –que consisteix a acostar-se a l’espai aeri de Taiwan, entrar una mica dins seu i immediatament fer mitja volta abans no arriben els avions taiwanesos. A Xiamen, la principal ciutat xinesa acarada geogràficament a Taiwan, l’Exèrcit Popular d’Alliberament ha augmentat de manera espectacular la seua presència, i fins i tot ha posat tancs a la platja en un exercici tan efectista com ridícul. I uns quants destructors i fragates xinesos s’han acostat a les aigües territorials de Taiwan molt més que no és habitual.

Tot plegat, i la retòrica dels portaveus, confirma que, per Pequín, evitar la independència de Taiwan és una qüestió d’honor per la qual estan disposats a anar a una guerra. A una guerra que no és tan clar que la puguen guanyar, però que sembla clar que difícilment podran evitar.

Quan hi va haver la revolució comunista a la Xina, el 1949, les tropes del règim nacionalista es van refugiar a Taiwan, que fins quatre anys abans havia estat japonès, i van proclamar que eren el govern legítim de la Xina. Mao dominava tota la Xina excepte Taiwan, però ells es reivindicaven com el govern legítim. Una situació que la comunitat internacional va reconèixer fins al desgel de les relacions entre els Estats Units i la Xina, als anys setanta del segle passat. En aquell moment, la major part de països del món van abandonar la República de la Xina –nom actual de Taiwan– i van reconèixer la República Popular de la Xina com el govern legítim del país. I, a poc a poc, Taiwan va acabar marginalitzada malgrat que països com ara els Estats Units i el Japó no han deixat mai d’ajudar-la, sobretot en termes militars.

La lluita per la democràcia a Taiwan va portar a un qüestionament de la posició del país, que va començar a pensar d’abandonar la reivindicació de ser el govern legítim de la Xina per valorar la possibilitat de proclamar la independència de l’illa. L’actual presidenta, per exemple, és la dirigent del principal partit independentista. Però aquest moviment va indignar la Xina, que considera Taiwan part integral del seu territori. Els grans passos fets per Taiwan aquests darrers anys, que l’han convertit en una de les democràcies més obertes i vibrants de l’Àsia, el seu poder econòmic, però també la reacció al conflicte d’Ucraïna i l’amenaça que ha demostrat per part dels països autoritaris, ha creat un corrent de simpatia cap al país que la visita de Nancy Pelosi reafirma molt clarament. Ara, els Estats Units passegen per una corda molt prima, perquè encara que l’exèrcit de Taiwan siga molt potent, que ho és, i estiga molt ben preparat, que ho està, arran d’una invasió xinesa la reacció dels Estats Units seria determinant.

Mantenir la mar de la Xina oberta a la navegació, l’obsessió dels Estats Units

Si la Xina finalment es decidís a atacar Taiwan, la guerra escalaria immediatament perquè per als Estats Units és una condició indiscutible de mantenir la mar de la Xina oberta a la navegació. De fet, avui mateix, com a part d’un desplegament permanent en la zona, el portaavions Ronald Reagan, el creuer Antietam i del destructor Higgins són a poca distància de Taiwan, prop de les Filipines.

Si la Xina conquerís Taiwan, les aigües de la mar de la Xina deixarien de ser internacionals i una tercera part del comerç mundial passaria a navegar, de la nit al dia, per aigües territorials xineses, amb totes les conseqüències que això comportaria de control de la mercaderia, imposts i obligacions diverses. Durant anys, la Xina ha provat d’imposar la teoria que aquesta ja era la realitat, però regularment vaixells americans i de més països patrullen per les aigües internacionals de la mar de la Xina per defensar el dret de pas lliure, que si la Xina aconseguís el control de Taiwan, desapareixeria.

Una guerra molt difícil de guanyar, tanmateix

Les espases semblen ser enlaire. Tanmateix, la situació no és senzilla. La Xina té un exèrcit superior al de Taiwan, però l’illa pot defensar-se d’una manera molt eficaç i complicar molt les coses, fins i tot si no no rebés l’ajut directe i immediat dels Estats Units o de més potències. I Taiwan encara té un roc a la faixa: la seua geografia.

Perquè si la Xina intenta envair l’illa, haurà de veure-se-les amb un territori extremadament complicat per a una invasió. Dues terceres parts de l’illa són molt muntanyoses i bona part de la costa de cara a la Xina, per la topografia del terreny, no permet un desembarcament amfibi. Tan sols hi ha dues zones, a Tainan i a Taoyuan, en què un desembarcament amfibi a gran escala seria possible i, com és lògic, Taiwan hi concentra les seues forces de defensa. A més, fins i tot en el cas que la Xina aconseguís de posar un peu a l’illa, arribar a la costa del Pacífic li resultaria extremadament complicat. Per aquella banda no es pot desembarcar i la cadena central de muntanyes, amb les selves tropicals, fan gairebé inviable el pas. El govern de Taipei s’hi podria refugiar i proclamar al món la il·legalitat de la invasió, cosa que dificultaria molt els moviments de la Xina.

Encara hi ha un darrer obstacle, a més. La Xina podria bombardar ciutats que diu que són xineses i ciutadans que afirma que ho són? Va existir Tian’anmen, és cert. Però la dimensió no és la mateixa: a Taiwan hi ha vint-i-tres milions de persones, la major part de les quals reaccionaria contra la invasió del país. Són molts morts, massa, fins i tot per un país tan acostumat a passar per sobre de qualsevol obstacle com la República Popular de la Xina.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes