12.02.2025 - 12:29
|
Actualització: 12.02.2025 - 19:05
El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha ratificat la condemna de quatre anys i mig de presó a l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental per haver contractat un conegut com a responsable de la web de la Institució de les Lletres Catalanes. Així doncs, refusa íntegrament el recurs de cassació presentat per Borràs, que qüestionava la proporcionalitat de la pena tenint en compte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia inclòs en la sentència una petició d’indult parcial per a deixar en dos anys la pena de presó. A més, també argumentava que una magistrada del tribunal havia emès un vot particular a la sentència per demanar una condemna inferior.
El TS, a més, considera que no se li pot aplicar l’amnistia perquè el cas no té a veure amb el procés d’independència, sinó que és un cas de corrupció administrativa. Borràs havia al·legat que el cas s’havia obert perquè tenia “un perfil netament independentista” i que havia dirigit la Institució de les Lletres Catalanes sota un govern independentista. Tot amb tot, el tribunal diu que la causa contra Borràs no té aquest component polític, sinó que va lligada a la mala gestió dels diners públics. I afegeix que la llei d’amnistia exclou de manera expressa els casos de corrupció quan hi ha un benefici personal o de tercers. En aquest cas, el Suprem considera que la contractació fraudulenta i la manipulació documental van implicar un tracte de favor a un tercer que es pot considerar corrupció, i que, per tant, no és amnistiable.
La sentència del Suprem diu que el judici va provar que, com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018, va fraccionar contractes per a adjudicar-los a dit a Isaías Herrero, amic seu, per a la creació i manteniment de la pàgina web de la institució. Això, diu la sentència, és una vulneració de la normativa de contractació pública i implica un delicte de prevaricació administrativa. A més, a parer del tribunal hi ha proves de falsedat documental en l’emissió de factures i contractes per tal de dissimular l’adjudicació.
La sentència del Suprem ordena de comunicar formalment aquesta decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que haurà d’iniciar els tràmits per a executar l’entrada a la presó. Tanmateix, Borràs pot presentar un recurs al Tribunal Constitucional i demanar la suspensió cautelar de l’empresonament. Si les desestimés, encara podria demanar-les al Tribunal Europeu de Drets Humans. Si tots els recursos fossin desestimats, Borràs podria demanar formalment l’indult. La concessió dependria de la voluntat del govern espanyol, però hauria de tenir en compte l’opinió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja el va demanar en origen.
