El Suprem diu que la gestació subrogada vulnera els drets dels menors i les mares gestants

El Tribunal Suprem espanyol ha sentenciat que una mare per gestació subrogada només pot filiar el seu fill de ventre de lloguer si segueix els tràmits d’adopció. D’aquesta manera, s’oposa al fet que es pugui filiar directament el menor, i recorda que la gestació subrogada és il·legal a l’estat espanyol. Segons el tribunal, aquesta pràctica vulnera tant els drets dels menors com els de les mares gestants. De fet, diu que vulnera els drets humans, la legislació europea i l’estatal. Per això, ha admès un recurs de la fiscalia contra una sentència del 2020 de l’Audiència de Madrid que avalava la filiació d’un nen nascut a Mèxic el 2015 i filiat a l’estat espanyol el 2018. La sentència critica que els contractes tractin mares i nadons com a meres mercaderies.

La sentència de l’Audiència de Madrid havia declarat la filiació materna respecte d’una dona que no era la mare biològica d’un infant nascut d’una gestació subrogada, sense aportar-hi material genètic propi, que va tenir lloc a Mèxic mitjançant un contracte en què va intervenir una agència mediadora. El Suprem ja va sentenciar el 2013 que els contractes de gestació per subrogació vulneraven els drets fonamentals, tant de la dona gestant com de la criatura gestada, i són, per tant, manifestament contraris a l’ordenament jurídic. Aquests contractes són nuls de ple dret d’acord amb la llei de tècniques de reproducció assistida i vulneren greument els drets fonamentals reconeguts a la constitució espanyola i a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, diu el tribunal.

El Tribunal Suprem espanyol declara que el contracte de gestació subrogada comporta un dany a l’interès superior del menor i una explotació de la dona que són inacceptables. Tots dos són tractats com a mers objectes, diu, no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d’éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquesta dignitat. Des del principi s’obliga la mare gestant a lliurar el fill i renunciar abans del part, fins i tot abans de la concepció, a qualsevol dret derivat de la seva maternitat; s’obliga a sotmetre’s a tractaments mèdics que posen en risc la salut i que comporten riscs addicionals a les gestacions resultants d’una relació sexual; es renuncia al dret a la intimitat i la confidencialitat mèdica; es regulen per contracte qüestions com la interrupció de l’embaràs o la reducció embrionària, com serà el part (per cesària), què pot menjar o beure, es fixen els seus hàbits de vida, li prohibeixen les relacions sexuals, li restringeixen la llibertat de moviment i de residència; la mare gestant és obligada a sotmetre’s a proves a l’atzar sense avís previ de detecció de drogues, alcohol o tabac, segons la petició de la mare adoptiva; i finalment, s’atribueix a la mare que encarrega la gestació la decisió sobre si la mare gestant ha de continuar en vida, o no, en cas d’alguna malaltia o lesió potencialment mortal –com ara la mort cerebral– per salvar el fetus fins que pugui néixer. En definitiva, s’imposen a la gestant unes limitacions de la seva autonomia personal i de la seva integritat física i moral incompatibles amb la dignitat humana.

D’altra banda, el futur infant, a qui priven del dret de saber els seus orígens, és tractat com un objecte de canvi, es cosifica, diu la sentència. L’atemptat contra la dignitat humana que signifiquen els contractes de gestació subrogada es denuncia expressament en una resolució del Parlament Europeu del desembre del 2015. Tot i els convenis internacionals i les disposicions legals que declaren la nul·litat de ple dret d’aquesta pràctica i prohibeixen la publicitat que atempta contra la dignitat de la persona, la realitat és que les agències d’intermediació actuen i es publiciten lliurement a l’estat espanyol, i que l’infant nascut a l’estranger, fruit d’una gestació subrogada comercial, entra a l’estat i acaba integrat de manera estable en un nucli familiar de facto.

Segons aquesta sentència del Tribunal Suprem, la satisfacció de l’interès superior del menor en aquest cas fa que el reconeixement de la relació de filiació a la dona que encarrega la gestació s’hagi d’obtenir per la via de l’adopció. Aquesta solució satisfà l’interès superior del menor, com exigeix ​​el Tribunal Europeu de Drets Humans, però alhora intenta salvaguardar els drets fonamentals que aquest tribunal també ha considerat dignes de protecció, com són els drets de les mares gestants i dels infants en general. Aquests drets serien greument lesionats si es facilités l’actuació de les agències d’intermediació en la gestació subrogada perquè aquestes agències asseguressin als clients potencials el reconeixement gairebé automàtic a l’estat espanyol de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada, malgrat la vulneració dels drets de les mares gestants i dels mateixos infants, tractats com a simples mercaderies, i sense ni tan sols comprovar-se la idoneïtat dels pares que encarreguen la gestació per a ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre la criatura.