El Suprem fa seure Forcadell i el parlament al banc dels acusats

  • L'ex-presidenta de la cambra respon avui a les preguntes de les acusacions · A diferència dels seus companys de mesa, Forcadell és acusada de rebel·lió i li atorguen un pes important en el procés per haver estat presidenta de l'ANC

VilaWeb
Redacció
25.02.2019 - 21:50
Actualització: 26.02.2019 - 09:25

Carme Forcadell serà l’únic membre de la mesa del parlament que seurà, avui, com a acusada al Tribunal Suprem. La resta de companys de l’òrgan parlamentari declararan al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el tribunal competent per a fer-ho, perquè si van cometre cap delicte va ser en la jurisdicció catalana. El cas de Forcadell crida l’atenció pel tracte especial, un tracte ‘discriminatori’, diu la seva advocada, que durant tota la instrucció ha demanat que tingués la mateixa consideració que els seus companys de mesa.

Forcadell formava part de la mateixa causa que Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Lluís Corominas fins que el Suprem va decidir dividir la causa de la mesa del Parlament quan va resoldre les qüestions de competència. ‘No volem pensar que aquesta divisió s’ha fet per evitar que es vegi tant que aquí hi ha persones a les quals s’imputa desobediència, mentre que a la presidenta de la mesa li imputen rebel·lió’, va queixar-se llavors Olga Arderiu, advocada de Forcadell.

I per què ella és acusada de rebel·lió? La denúncia de la fiscalia, que va activar la persecució contra els dirigents independentistes, remunta els fets previs al referèndum fins l’any 2012, quan Forcadell era presidenta de l’ANC. Aquest relat el va fer seu el jutge instructor Pablo Llarena, que en el seu escrit d’acusació atorgava a Forcadell un ‘paper medul·lar’ des del començament del procés com a presidenta de l’entitat independentista. És per aquest motiu que la defensa considera que es vulnera el dret de presumpció d’innocència si es diferencia per les seves conviccions polítiques.

Dins els fets considerats de rebel·lió, també és acusada d’haver estat ‘present en la manifestació del 20-S i haver arengat a la mobilització de l’endemà’, a més d’haver posat el parlament al servei del ‘violent resultat obtingut amb el referèndum i la proclamació de la república’. En clau parlamentària, Forcadell considera que es vulnera el dret d’igualtat, perquè els companys de mesa no són acusats dels mateixos delictes: ‘Forcadell no va tenir vot de qualitat ni el seu vot va ser decisiu en un òrgan que és col·legiat’, ha dit sempre l’advocada Arderiu.

De fet, demostrar que no hi va haver rebel·lió serà el principal objectiu d’Arderiu, si ens guiem per les intervencions que ha fet en els interrogatoris dels altres acusats. A tots els ha demanat si Forcadell participava en les reunions de coordinació del govern i també, a cada acusat, si s’havia reunit amb la presidenta. Tots han respost que no.

La inviolabilitat parlamentària

Per sobre de tots els fets succeïts, Forcadell era protegida en tot moment per la inviolabilitat parlamentària, que empara tot allò que es discuteix a la cambra. Tanmateix, aquest argument no va servir ni en la fase d’instrucció ni davant Manuel Marchena, a qui es va demanar que retirés les imputacions sobre accions protegides per la inviolabilitat parlamentària.

La defensa de la seva inviolabilitat ha centrat les demandes que han fet personalitats conegudes com ara els ex-presidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, o fins i tot el president de la cambra dels comuns, John Bercow, que no fa gaire que va pronunciar aquestes paraules després d’una pregunta feta per un diputat gal·lès sobre la situació d’empresonament de Forcadell: ‘És important que digui que podria haver-hi, sens dubte, un debat sobre la independència de Gal·les en aquesta cambra. Els diputats tenen immunitat per les paraules que pronuncien en aquesta cambra i per tant són emparats per la llibertat d’expressió’, va dir, rotund, Bercow. I abans ja havia dit: ‘Puc recordar que vaig donar la benvinguda a Carme Forcadell quan va venir i va ser un privilegi.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any