Per què és important que Sunak sigui el primer dirigent britànic d’origen indi?

  • Independentment de la seva fortuna, el fet que Sunak s'hagi convertit en el primer dirigent no blanc del país és un esdeveniment remarcable

VilaWeb
Parveen Akhtar
25.10.2022 - 21:40
Actualització: 26.10.2022 - 16:30

Després d’haver arribat al càrrec sense oposició, Rishi Sunak ha rebut la distinció poc prestigiosa de ser el segon primer ministre britànic que prendrà possessió enguany sense haver estat elegit pels votants. No obstant això, com que és d’ascendència panjabi, Sunak també ostentarà l’honor de ser el primer dirigent del país amb orígens asiàtics.

Sunak va néixer a la ciutat portuària de Southampton, al sud d’Anglaterra, l’any 1980. El seu pare, Yashvir, era metge de família i la seva mare, Usha, farmacèutica. Van néixer i créixer a Kènia i Tanzània, respectivament, abans de traslladar-se al Regne Unit. Els avis de Sunak, per ambdues branques de la família, eren originaris de l’Índia, d’on van emigrar a l’Àfrica oriental.

Els indis comparteixen amb els comerciants africans de la regió de l’Índic segles d’història comuna, un vincle que es va estrènyer a partir del segle XIX. Durant l’imperi britànic, i especialment després de la creació del Protectorat de l’Àfrica Oriental (també conegut com a Àfrica Oriental Britànica) l’any 1885, molts indis van emigrar a la regió, que aleshores es trobava sota control britànic. Arran de la creació del protectorat, la població índia hi va créixer i prosperar ràpidament.

Molts immigrants indis i els seus descendents romanen avui dia a l’Àfrica Oriental, però una proporció molt significativa se’n va anar durant la segona meitat del segle XX. Als anys seixanta, la regió es va convertir abruptament en un indret menys hospitalari per als indis, tal com va posar de manifest l’expulsió de la minoria índia d’Uganda sota les ordres del president d’aleshores, Idi Amin. Va ser en aquell moment quan una part important de la diàspora índia va decidir d’abandonar Kènia i Tanzània. En lloc de tornar a l’Índia, molts es van instal·lar als Estats Units, el Canadà i el Regne Unit.

Els pares de Sunak van néixer a l’Àfrica Oriental, però les seves afinitats culturals rauen sense dubte a l’Índia, el país on traçaren les arrels. Sunak és hindú practicant i, per exemple, no menja vedella. En una entrevista del 2015 va dir: “Al cens poso que sóc indi britànic perquè és la categoria que hi ha. Sóc completament britànic: aquesta és casa meva i aquest és el meu país. Però la meva herència religiosa i cultural és índia; la meva dona és índia.”

Un somni… per a alguns

La història personal de la família Sunak podria interpretar-se com un cas d’estudi del somni britànic: la idea que el Regne Unit és una terra d’oportunitats en què pots arribar al cim si treballes de valent, sense que importi qui siguis ni d’on vinguis. La fórmula de l’èxit, en aquest esquema, rau en l’esforç i la constància.

Els pares de Sunak van estudiar al Regne Unit: el pare va estudiar medicina a la Universitat de Liverpool, la mare va estudiar farmàcia a la Universitat d’Aston, a Birmingham. Sunak sovint ha parlat dels sacrificis que van fer els seus pares per donar-li “oportunitats que ells tan sols podien somiar”. “Però va ser el Regne Unit, el nostre país, qui els va donar –a ells i a milions de persones com ells– l’oportunitat d’un futur millor.”

Per descomptat, no tots els immigrants poden permetre’s de donar als seus fills la millor educació que els diners poden pagar, per molt que s’hi esforcin. Educat a la prestigiosa escola privada de Winchester, un dels internats públics més antics i més cars d’Anglaterra, Sunak va rebre, sens dubte, una educació privilegiada. El nou primer ministre va seguir el camí que molts representants de l’elit política britànica havien fet abans que ell, i va optar per estudiar el grau en política, filosofia i economia a la Universitat d’Oxford. Un cop graduat, va entrar al sector financer, on aconseguí una feina al banc d’inversió Goldman Sachs abans de traslladar-se als Estats Units, concretament a la Universitat de Stanford, per fer un màster en administració d’empreses.

Va entrar en contacte amb la riquesa per via matrimonial. La seva dona, Akshata Murthy, és la filla d’un multimilionari indi, el cofundador d’Infosys N.R. Narayana Murthy. Les accions que Akshata ostenta en l’empresa del seu pare la converteixen en una de les dones més riques tant de l’Índia com del Regne Unit. La parella té un patrimoni conjunt d’uns 730 milions de lliures. Sunak, per tant, pot presumir d’un altre títol poc comú: el de ser l’home més ric que ha ocupat mai un escó a la Cambra dels Comuns.

Fa menys d’un any, un escàndol sobre l’estatus fiscal de la seva dona va amenaçar de posar fi a la seva carrera política, però contra tot pronòstic el nou primer ministre se’n va acabar referent.

Conscient que l’opinió pública pot no acabar de pair bé la magnitud de la seva fortuna, Sunak ha contractat una agència de relacions públiques per assegurar-se que la seva imatge com a polític sigui sempre impecable. Les seves fotografies i vídeos degudament coreografiats, més propis d’un influenciador que no d’un polític, han estat el fil conductor de totes les seves aparicions d’ençà que es convertí en ministre del govern de Boris Johnson el 2020.

Sigui com sigui, aquest és un moment històric. Independentment dels sentiments que la gent pugui tenir sobre la fortuna personal de Sunak, el fet que s’hagi convertit en el primer dirigent no blanc de la història del país és un esdeveniment digne de ser remarcat. En alguns àmbits, si més no, el Partit Conservador pot enorgullir-se molt quant a la diversitat ètnica. En el govern de Liz Truss, els polítics de minories ètniques van ocupar tres llocs clau, si bé per poc temps: ministre d’Hisenda i Economia, ministre de l’Interior i ministre d’Afers exteriors.

No obstant això, tots ells –de la mateixa manera que Rishi Sunak– havien estat educats en institucions privades. No hi ha dubte que, dins el Partit Conservador, tan sols hi ha espai per a una mena de diversitat molt específica.

Curiosament, Sunak no va demostrar ser especialment popular entre els membres del seu partit quan es va presentar per primera vegada, aquest mateix estiu, a les eleccions al capdavant dels conservadors. Una explicació possible –que sense dubte mereix una investigació més profunda– és que les bases del partit se senten menys còmodes que no sembla amb un dirigent d’una minoria ètnica. En una intervenció tristament cèlebre en un programa radiofònic, un home que deia que era membre del Partit Conservador va afirmar que ell, “juntament amb la majoria de la gent”, no creia que Sunak fos realment britànic. Tot i que era l’opinió d’un simple oient d’un programa de ràdio, aquesta mena d’opinions posen de manifest que algunes persones encara no han acceptat que els britànics d’origen asiàtic siguin veritablement britànics.

El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, es va afanyar a felicitar a Sunak, i s’hi va referir com “l’home pont dels indis del Regne Unit”. En les aigües turbulentes de la política britànica i la política internacional, tothom frisarà per veure com de ferm es manté aquest pont proverbial.

Parveen Akhtar és professora de política, història i relacions internacional a la Universitat d’Aston (Regne Unit). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any