La incomprensible submissió dels partits independentistes

«Els ciutadans van donar a l'independentisme la seua victòria més gran en unes eleccions espanyoles precisament com a premi, quan l'independentisme havia tombat Sánchez»

Vicent Partal
Vicent Partal
22.07.2019 - 16:21
Actualització: 22.07.2019 - 18:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Finalment, l’estratègia de Pedro Sánchez sembla que podria funcionar, cosa que he de reconèixer que m’ha sorprès. Després d’unes setmanes de guerra oberta entre el PSOE i Podem, és possible que Sánchez aconseguesca els vots necessaris per a proclamar-se president del govern espanyol gràcies a un pacte amb els de Pablo Iglesias i amb el regal de les abstencions necessàries de l’independentisme català, o com a mínim d’una part. Si la cosa acaba reeixint, caldrà reconèixer al nou president espanyol una capacitat política insòlita, que el converteix, alhora, en un adversari temible. Perquè haurà aconseguit ni més ni menys que un govern de submissió, on l’esquerra i l’independentisme s’hauran doblegat a totes les seues condicions, sense cap garantia de res ni cap cessió per la seua banda, bé siga per la por d’un govern de la dreta, bé siga per la por d’uns resultats electorals dolents en unes eleccions avançades o bé siga pel xantatge amagat rere el somni d’un indult als presos polítics. Una molt mala notícia, en qualsevol cas.

Pel que fa a Podem, sense ni tan sols entrar al debat programàtic, és evident que hi ha un tram enorme entre la coalició de govern que ells proposaven amb Pablo Iglesias de vice-president i aquest govern espanyol que s’insinua, on Pablo Iglesias resta vetat i fora de joc, on hi haurà alguns ministres de Podem, però triats personalment per Pedro Sánchez i, per tant, lligats per la fidelitat a ell, i on hi haurà àrees senceres, les àrees més sensibles, de fet, sobre les quals l’esquerra no podrà ni tan sols opinar. Això és molt menys fins i tot que el famós ‘govern de cooperació’ que Sánchez mateix havia arribat a proposar en el seu moment de manera abstracta i com a primera hipòtesi.

Una configuració com aquesta, diguen el que diguen ara, no serà gaire estable i en qualsevol moment podran aparèixer crisis que posaran en qüestió la continuïtat de l’executiu espanyol. Però una volta format el govern i instal·lada una part de Podem en el poder, ni que siga subsidiari, ja no serà tan senzill de desfer un acord que encara divendres passat, després de tant d’insult, vexació i desqualificació entre els uns i els altres, semblava impossible.

Ara bé, si la cessió de Podem és estranya, la de l’independentisme encara ho és més. Fixeu-vos en un detall: PSOE i Podem no tenen prou vots per a investir Sánchez, però en canvi ningú no té cap dubte que si aquests dos partits es posen d’acord, hi haurà govern a Espanya. Per què? Perquè l’independentisme català no compta, és un zero a l’esquerra. La submissió es dóna per segura, més en el cas d’ERC que en el de JxCat, però en qualsevol cas de manera suficient. Fins aquest punt, tan lamentable, hem arribat. Si fa uns mesos, en la votació del pressupost, ERC i JxCat encara van ser capaços de provocar la caiguda del primer govern Sánchez, ara, en canvi, no entra al cap de ningú, a Madrid, que es comporten com ho van fer aleshores. Ni les seues declaracions van en aquesta línia. I la cosa més greu de totes és que al PSOE no li caldrà ni negociar ni parlar ni res de res. Probablement, o això sembla que es dedueix dels comentaris de Gabriel Rufián, els quinze diputats d’ERC s’abstindran i amb això el PSOE ja en tindrà prou. I no s’ha descartat encara que els de JxCat ho facen també. Amb això, la inestabilitat espanyola, una de les principals armes que tenia l’independentisme català, romandrà enterrada gràcies a la nul·litat política de l’independentisme mateix. De l’independentisme polític. Dels partits.

A hores d’ara, l’única explicació possible d’això és, com apuntava ahir Andreu Barnils en un article excepcional, l’esquer de l’indult. De l’indult, que no pas de l’amnistia –que és molt diferent, perquè l’indult implicarà acceptar que el Primer d’Octubre tots nosaltres vam cometre un delicte, cosa que em sembla que acabaran acceptant, tal com va tot plegat.

Sembla evident, per tant, que el xantatge funciona. Perquè l’esperança vaga i inconcreta d’un indult que pose alguns dels presos al carrer és l’única explicació possible de la posició que sembla que adoptaran finalment els diputats independentistes, o alguns d’ells. Ho faran passat el judici i vist que no va servir absolutament per a res, perquè ells mateixos no el van voler convertir mai en un conflicte polític ni es van voler plantar davant les trampes i les arbitrarietats. Ho faran a l’espera d’unes condemnes duríssimes que el mateix Sánchez a qui ara volen fer president no ha fet res per disminuir. I ho faran enmig de la desmobilització creixent d’una població que no entén un borrall què fan els seus representants polítics –una desmobilització, però, incentivada pels presos i pels seus partits, amb ordres i reclams que sempre han anat en la línia de no fer créixer la tensió.

Però arribats on som, ningú no hauria d’oblidar que els ciutadans van donar a l’independentisme la seua victòria més gran en unes eleccions espanyoles precisament com a premi per haver tombat Sánchez en el debat del pressupost espanyol. Els votants no van expressar cap disconformitat amb aquella posició de fermesa, ans al contrari, van acudir en massa, com mai abans, a votar per premiar-la. Si ara alguns volen fer servir aquests vots en una direcció oposada a l’original, potser que comencen a pensar també en les conseqüències del seu gest. Que n’hi haurà.

 

PS. En la versió d’aquest editorial que arriba als subscriptors a les deu de la nit hi havia un recompte detallat de les possibilitats de vot que després vaig veure que era molt confús. He preferit retirar-lo però alguns dels comentaris dels subscriptors que poden llegir ací a sota, a causa que l’editorial el reben directament al seu correu, encara hi fan referència.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Núria Coma
Núria Coma
21.07.2019  ·  22:16

No és res més que el resultat de tot el què s’ha estat gestant.
Els presos encapçalant llistes, el parlament obeïnt totes les ordres de Madrit..
Desde el diumenge dels cims per la república, que vaig sentir un dirigent d’esquerra després d’algun gin-tònic, explicar qie havíem perdut i que el què calia ara era gestionar la derrota, aquell mateix dia a aquest mateix diari ho vaig mencionar, vaig saber , vam sa er moltes que aquests dirigents estan cremats, que s’han rendit i ens han traït i el pitjor ens han.pres la il–•lusió i la confiança i això és el més trist.
Hem de donar la volta a aquesta situació, i ho hem de fee nosaltres, o al final tindran raó, hem perdut

Josep C. A. Codina
Josep C. A. Codina
21.07.2019  ·  22:34

Hem de sortir al carrer i si aquests polítics que tenim no serveixen se ni tindran de posar uns altres, els polítics han de posar en marxa les demandes que els i fa la gent del pobla per lo tant hem de sortir al carrer però tothom, i fer les reivindicacions pròpies i necessàries per aconseguir la Independencia la REPÚBLICA.

Josep Usó
Josep Usó
21.07.2019  ·  22:38

Si els presos són els qui manen als partits, es partits estan presos. En qualsevol cas, sempres ha sigut la gent, la què s’ha mobilitzat. Els partits sempre hi han anat al darrere i a contracor. Ja s’ho veuran. No conec cap independentista reconvertit a unionista ni a conformista. D’emprenyats sí, que en conec.

Victor Serra
Victor Serra
21.07.2019  ·  22:58

I quins són els beneficis de votar en contra i forçar noves eleccions ? quins escenaris favorables se’ns obren ? Jo no en sé veure cap.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
21.07.2019  ·  23:04

Els nostres polítics,el 27-O ens van deixar tirats,i el 21-D els tornarem a votar,per tant tenim també nosaltres alguna responsabilitat,del que està passant.Aquesta batalla l’hem perduda,pero del que’s tracta es de guanyar la guerra.Hem de persistir,i no deixar-nos arrossegar per el que diguin els partits.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
21.07.2019  ·  23:05

Si els partits independentistes catalans no voten NO a Pedro Sánchez trairan i menystindran a tots els seus votants!!!

Josep Albà
Josep Albà
21.07.2019  ·  23:08

Sé que sóc pesat per insistència però tot això no fa més que demostrar, una vegada més, que l’independentisme polític -no el popular- es va rendir sense condicions entre l’1 i el 27 d’Octubre del 2017.

I que cal començar de bell nou. Amb nous polítics i amb nova força i nova estratègia. Amb TOT nou.

Ens han estafat una vegada. Hauríem d’haver après la lliçó.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.07.2019  ·  23:29

Aquesta és una anàlisi realista de la situació desesperada dels independentistes.

Els partits espanyols, tots, ja deien que els independentistes estaven enganyant la gent perquè mai podrien arribar a la independència.
I ens ho deien perquè sabien que l’exèrcit (policia) sortiria al carrer totalment desbocat.

Nosaltres no els volíem escoltar. Però Aznar ho tenia claríssim: “Antes se rompera Cataluña que España”.

I ara què?
Ara toca que tots veiem clar d’on fugíem.
No fugíem del franquisme ni de la repressió improvisada.
Fugíem i cal fugir d’un genocidi cultural i de llibertats planejat i madurat des de fa segles que ens vol fer desaparèixer com Nació.
Molt pocs ho tenen clar. Potser un dels que ho té clar és Jordi Cuixart. Pocs més.

Com volem eixamplar res si no sabem d’on fugim?

I per acabar-ho d’adobar, ara, la ANC ens prepara una performance (divertida?) pel dia 11 de setembre.

“Antes se romperà Cataluña”

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
21.07.2019  ·  23:53

Magradaria que el Consel per la República donés públicament la consigna de votar NO a Sánchez i si els partits catalans no obeeixen la consigna començi a organitzar a la població catalana per fer efectiva la república deixant al marge els partits.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
22.07.2019  ·  00:00

Amic Vicent, la teva Editorial vessa tristesa, impotència…Vaja, que et sents enredat, com jo
I l’article d’Andreu Barnils ens vol preparar per lo pitjor(Indult i oblidar.nos de 1 d’ Octubre) la qual cosa Personalment No Accepto de cap
manera. Es com si els nostres s’enriguessin de nosaltres

Berta Carulla
Berta Carulla
22.07.2019  ·  00:15

Si els nostres diputats faciliten la investidura, Europa (que es el que importa), entendrà que tot està bé i que Catalunya és només un afer domèstic. I se’n desentendrà.
La feina feta pels exiliats se n’anirà en orris.

Partits nefastos, mesells, indignes i covards, gens patriòtics sigui dit de pas, inútils i vergonyants.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
22.07.2019  ·  00:19

Indignant tot plegat. Molt d’acord amb en Joan Ramon Gomà, cal mirar endavant i que el poble faci el full de ruta. Els polítics aquí tots rendits o cremats: fora, doncs.

Gerber van
Gerber van
22.07.2019  ·  00:21

Com diu la Clara Ponsatí ‘Els partits que voten ‘NO’ ja no representen l’independentisme’. I això també val en el Parlement. És a dir s’ha de reclamar eleccions avançades, sigui com sigui, des del carrer. l’ANC i el moviment d’independentisme en general s’ha d’espavilar-se per a crear un nou partit o llista electoral sense els responsables d’aquest desastre.

Els tweets dels ultimes hores d’en Sergi Tarrés (@SergiTarres), per exemple, fa veure que el motiu principal per votar Pedro és per evitar que la dreta torna a governar. És a dir que tenen por.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.07.2019  ·  00:24

És una forma de veure-ho. Una forma que esborra tot d’una l’efecte dels atemptats del 17-A i la possible implicació del CNI, esborra la persecució bruta espiant adversaris polítics a l’estranger, esborra el veredicte d’un judici que difícilment entendrà ningú, esborra l’anomalia de tres eurodiputats europeus i el seu perible judicial per representar la veu dels seus votants, …, la guerra bruta, l’atemptat a la democràcia, als drets polítics d’un poble, els cops de porra per manifestar-nos en ús dels nostres legítims drets polítics universalment reconeguts. En resum sembla com si tot d’una, per art d’una màgia antiga i constant, de cop i volta una votació valgués més que el pes de tantes polítiques que han fet i continuaran fent encara que sigui un PSOE que ben segur mantindrà un govern d’una feblesa inaudita. La fragilitat de només 123 diputats té tot el pes del món. Quan discuteixin pressupostos, que algú de la dreta els podrà votar amb l’acord de Podemos ? Que potser també ho esborrem?
I en aquest somni d’una tempestuosa nit d’estiu, on l’independentisme ha de passar la proba d’estres de creure en ell mateix, tindrà la temptació de deixondir-se sota l’ombra dels seus propis fantasmes? Francament, que la necessària catarsi no ens privi de l’essencial perspectiva. Què no és capaç l’independentisme de base d’entendre el joc que li toca jugar i fer-ho tant bé com ha vingut fent fins ara? És clar que sí. Encara que toqui alçar els tambors de guerra sense que els bruixots ( polítics ) donin la xiulada d’inici.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
22.07.2019  ·  00:44

Quí voti o afavoresqui Ejpaña està contra Catalunya.

Antoni López
Antoni López
22.07.2019  ·  01:41

Els “nostres” politics son un llast que hem d’eliminar. Si en aquest moment hi haguessin eleccions, les miraria des del sofa de les fines clapades. Son uns aficionats que es creuen que amb l’ambició n’hi ha prou.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.07.2019  ·  01:51

Hi ha una explicació molt més senzilla pel comportament d’ERC que jo vaig aprendre en les meves carns quan en vaig ser militant a l’època Carod: encara que les bases d’ERC són independentistes de pedra picada, la direcció fa vint anys que no ho és, i de fet actua en tot dient una cosa i fent exactament la contrària. Els ho he anat observant en petits signes alarmants (votacions estranyes i frases “xulesques” aïllades al Parlament o al Congreso que només els molt coneixedors sabíem a què venien i que la resta de la població no entenia però les passava per alt i les oblidava), però ara el problema ha cristal·litzat: Rufián dient que no és independentista, Tardà començant amb la brama del “cal ampliar la base” i renegant dels seus suposats principis, ERC afirmant-se com a “iberista” i eliminant totalment la independència del seu vocabulari, i ara van a abstenir-se i fer president Sánchez sense disculpar-se i a la plena llum del dia. Mai no han estat independentistes. O com a molt ho han estat amb la total voluntat de ser-ho per sempre, perquè mai no hi hauria independència i ells com a partit s’hi oposarien fermament si alguna vegada arribava a ser possible. De fet, l’octubre de 2017 una de les raons decisives per a la no consecució de la independència va ser que els consellers d’ERC al Govern es van oposar frontalment a la voluntat de Puigdemont de tirar endavant amb la independència i el van deixar sol.
En tot cas, mai no hauríem permès que el polítics pintessin res en tot aquest afer. Ni hauríem d’haver permès que al Secretariat Nacional de l’ANC hi pogués entrar gent amb carnet de partit. Tingueu-ho clar: no podem dependre de cap líder. Només el poble salva el poble. I només amb activitat permanent com vagues generals indefinides, tancament de fronteres i encerclament d’aeroports, de comissaries i d’altres edificis operatius de l’estat, tot fet amb una organització estricta i a la vegada igualitària i horitzontal, podem aconseguir posar en escac l’estat espanyol. I no sense riscos ni sacrificis, dels que n’hem de ser molt conscients. En tot cas, si tot segueix igual us demano fer com jo i no anar a votar en molts anys, així com no anar a fer cap “performance” inútil l’Onze i preguntar-vos on pot estar cadascú de nosaltres aquell dia, actius i preparats per a qualsevol cosa que pugui passar, positiva o negativa.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
22.07.2019  ·  02:09

No voldrìa pensar que aquesta gent que ens mana i ens sacrifica a casa nostra son un covards, uns inconscients o qui sap si s’han venut o s’han quedat estabornits pels cants d’una màgica Calypso, melindrosa, frívola i mentidera. Sigui quina sigui la causa, és sorprenet, insuportable i absolutament preocupant de veure com no hi guipen més enllà del nas, i que el camleònic Pedro Sànchez els hi colarà un altre gol per l’esquadra. El “presidente”, que jo sàpiga, no ha promès cap indult, per molt que els presos polítics ho desitgin i ho somiin, i nosaltres també. Té tota la raó el Sr. Partal quan ens anticipa que un vot que no signifique un rebuig de l’actitud desentesa i que no ofereix cap garantía del “presidente del gobierno”, posa en evidència la fiabilitat del nostre compromís i la nostra capacitat i decisió per a fer-lo realitat. No rebutjar el despreci continuat de Sánchez, produirïa una baixada forta de la fiabilitat i el suport que tenim els catalans per part d’Europa. Les nostres possibilitats rauen en gan part en la debilitat moral i que continui minvant el prestigi que Ñ està perdent día a día entre els estats civilitzats o fins i tot entre els mateixos Ñols. I unes noves eleccions, la inestabilitat i més desprestigi estatal probables no els convé gens. Com diu Partal (i la gent normal que estimem la llibertat, la justícia i la República pensem i volem), mentres Catalunya jugue correctament i tots anem a una, l’estat Ñ beu oli. No és la nostra missió, ni la nostra intenció vetllar per la indigne supervivència d’un “estado” podrit i degenerat que ens perjudica, ens roba i del que ens avergonyim.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
22.07.2019  ·  02:09

L´espectacle és tan i tan dantesc, que no em puc imaginar que hi pugui haver un 50% de la base electoral que dona suport a l´independentisme, seguint fil per randa, els preceptes que ara marquen aquests partits, doncs és de bogeria col.lectiva si fins fa tot just 1 any, estàvem colze a colze als carrers, manifestant-nos contra un estat que ens oprimeix dia rere dia més que mai i al que aquests partits ara volen gairebé homenatjar.
En un País normal de debò, aquests partits no gosarien de fer aquesta reculada en sentit contrari al que van vendre les darreres eleccions, doncs serien desestabilitzats pel propi electorat … però aquí no passa i per això gosen fer-ho. Resten al poder de les engrunes i van fent caixa. Com deia aquell … i al Poble que el donin pel sac. Per moltes i molts és impossible d´entendre que coi estan cercant els partits amb aquest “no fer res i deixar que passi”, perquè els rèdits seran absolutament per l´estado español.
En fi, esperem que la CUP posi seny, per tal que nomenin David Fernández com a cap de llista per a les properes autonòmiques, potser d´aquesta manera l´electorat faci un cop sec damunt la taula i digui PROU, s´acabat el circ de 3 pistes!

Jaume Jose
Jaume Jose
22.07.2019  ·  03:09

La importància de l’acusació (i presó preventiva) per rebel.lio està en la impossibilitat d’assistir al ple (el vot de jutge val per 4 diputats ací).
Amb aquesta aritmètica la investidura seria fallida 173 a 173, a no ser que hi hagués un talp (a Cs, per exemple) perquè el seu vot podria quedar camuflat com un talp de “la minoria catalana” a canvi d’un indult imaginari que ningú vol. Resultat possible: “174 a 172 i 4 abstencions des de la presó”. Com diuen a España, una democràcia de les més avançades!

Joan Benet
Joan Benet
22.07.2019  ·  04:10

Crec que no hauríem d’oblidar que els votants hi tenim una responsabilitat en tot plegat. Símptomes de que això podria acabar passant n’hi havien. En Tardà ho ha dit del dret i del revés i en tots els idiomes possibles. I alternatives també. Que hauria passat si en Dante Fachin els hagués fet un bon set a les generals? O si en Graupera hagués sortit elegit alcalde de Barcelona? En lloc d’esborrar-lo del mapa hem regalat els vots al partit que va impedir que fos investit en Puigdemont tot i guanyar les eleccions i ara ens queixem?

joan rovira
joan rovira
22.07.2019  ·  05:25

Si els Reis Catòlics són cosins de Nació catalana:
https://www.inh.cat/articles/Joan-II-de-Castella-un-rei-de-ploma-i-paper-part-II-

Els partits catalans actuals estan al servei, en contra de Catalunya, d’Espanya?:
https://www.vilaweb.cat/noticies/desvinenca-opinio-joan-ramon-resina/

Engany colossal en mans de reis i inquisidors, llavors; com dels reis importats-imposats i partits impostats, ara. Que, seguint el fil de llavors, el poble pot desfer, ara.

(Si en la invenció de la Regió d’Espanya espanyolitzada participen, abans i ara, dirigents de Nació catalana en contra del seu poble. Només el poble pot alliberar, del sotmetiment al llarg de més de cinc segles, a la Nació catalana; llavors com ara.)

(La concordança entre els diferents estaments o braços, després de la realitat de l’1-3 O, no va ser efectiva. Mentrestant, els interessos colonials afloren en tots els àmbits -partits, col•legis professionals, grups mediàtics, etc.-. Cal que el poble prengui consciència, en pitjors condicions, del seu paper alliberador)

(Cal posar en relleu la distància entre el que es diu i el comportament de cadascú, en cada acte, article, decisió, o sobre què hauríem d’estar fent ja; doncs, cal transitar el camí que massa temps hem oblidat i practicat de manera escadussera: les llibertats individuals i col•lectives a la Nació catalana.)

Júlia Laforga
Júlia Laforga
22.07.2019  ·  06:15

Ningú no s’estranya que ni l’ANC ni Ómnium no alcin la veu, ni n’organirzin una de bona per a dir als partits que d’abstenir-se nanai?
Perquè jo tinc molta nostàlgia d’aquells “president posi les urnes”

Carles Blas
Carles Blas
22.07.2019  ·  06:24

“Ho tornarem a fer”, Jordi Cuixart
“Ho tornarem a fer”, Quim Torra
“Ho tornarem a fer”, Carles Blas

Teresa Pou
Teresa Pou
22.07.2019  ·  07:27

Amb fa por que les societats civils i el poble s’està rendint com els politcs , molts ja donen per fet que no hi ha ningú fort devant i no saben que fer , el cansament d’idees , recursos, ens fa del tot vulnerables.

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
22.07.2019  ·  07:29

Per dignitat, mobilitzem-nos! Passem a l’acció! Prou manifestacions amb el lliri a la mà…NO a la investidura, VAGA GENERAL L’Onze de setembre…JUNTS HO ACONSEGUIREM!!

Gemma R.
Gemma R.
22.07.2019  ·  07:32

Nuria Coma, els borratxos diuen la veritat, i aquest senyor d’ ER, estava reproduint el que es diu a la cúpula del partit. Ténen dret a pensar que hem perdut i hem de gestionar la derrota si només se’ ls acut rendir-se. El que no ténen dret és a enganyar als seus votants. Porten 2 anys enganyant-los. Amb la seva humi.liant rendició dés del minut 0, és a dir de l’ 1 O, que no han fet res de res per combatre la repressió. Lo del bloqueig al pressupost va ser postureig del bo perquè venien eleccions. I el pitjor és que la seva rendició obliga als altres partits a recular també, doncs els uns sense els altres no fan res.
Europa deuen pensar que estem molt grillats, però que mira nosaltres solets els hi treiem el problema de sobre, tú. Quanta vergonya que sento, quanta!

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
22.07.2019  ·  08:22

No hi ha cap país que hagi aconseguit la independència sense anar tots units. Això ho sabem tothom, també els partits polítics.

Per tant el partit que no es vulgui integrar en un únic front de lluita, potser sigui per que no està per la independència però no l’interessa dir-ho per no perdre el suport dels seus partidaris de base ni dels votants que sense ser militants els voten.

Pots dir que estàs per a independència de Catalunya però dins d’una “federació ibèrica” o per dir-ho d’altre forma “subordinat” a la “monarquia” ibèrica.

Per que Catalunya (o qualsevol país) sigui una República independent no més hi ha una formula per fer-ho realitat: el poble i tots els partits que ho vulguin, han d’anar junts i a la una, sense fissures, fins aconseguir-la.

Un cop independitzats, serà el moment de triar, segons el criteri de cadascun, el partit que vulgui que el representi dins del nou país.

josep soler
josep soler
22.07.2019  ·  08:32

La única possibilitat que ens queda és que l’ANC canvii els seus estatuts i es presenti a les properes eleccions. Caixa o faixa

josep SELVA
josep SELVA
22.07.2019  ·  08:38

Amb tots els respectes, Vicent: els periodistes escriviu coses, feu editorials, peró el millor editorial, curt, concís i precís, com m’agraden a mi, l’he trobat en l’entrevista a Manuel Delgado: “que un dia em llevi, agafi el diari i passi com a Gamonal. Revolta a Burgos. La meva esperança és en l’inesperat. De vegades passen coses. I sentir, un dia, que som com l’1-O o el 3-O, que érem una sola cosa. I que l’energia d’un passava a l’altre. Això va passar. No parlem d’una utopia. L’esperança és que torni a passar”
La meva esperança és en l’inesperat: curt, concís i precís

Joan Pujolar
Joan Pujolar
22.07.2019  ·  08:39

Ahir em van passar un video on es veia gent d’Ucraïna llençant els seus polítics als contenidors d’escombraries….. i “ahí lo dejo”.

Núria Feliu
Núria Feliu
22.07.2019  ·  08:50

“Ho tornarem a fer” Jordi Cuixart
“Ho tornarem a fer” Quim Torra
“Ho tornarem a fer” Carles Blas
“Ho tornarem a fer” Núria Feliu

Xavier Massot
Xavier Massot
22.07.2019  ·  09:01

Cal crear nous partits que deixin enrera tota aquesta merda, amb dirigents que no tinguin por d’agafar responsabilitats (incloc la CUP), que apostin per la unilateralitat i assumint que hi poden haver víctimes (què ens pensàvem). Espanya no negociarà mai, d’ella no partirà mai aquesta opció (quan ho ha fet?)

Eduard Gracia
Eduard Gracia
22.07.2019  ·  09:01

Estic molt d’acord amb en Joan Benet – de fet, diria que el que està passant ara és una conseqüència directa del resultat de les últimes eleccions. Fins les eleccions hi havia tres estratègies clares entre els independentistes: l’oportunisme sectari i mesell d’ERC, la desobediència calculada i amb dimensió europea de JxC i el purisme de silló, amb molta retòrica i poca empenta, de la CUP (amb algunes qualificacions, com el sector del PDECat que clarament recolza una estrategia més similar a la d’ERC o la candidatura de Barcelona és Capital que semblava propera al plantejaments de la Crida-JxC i tanmateix no va poder, o no va saber, o no va voler crear-hi una candidatura comú). Després de les eleccions ha quedat clar que els votants, per la raó que sigui, han premiat clarament ERC, així que ara és lògic que els altres dos ara apropin la seva estratègia al que ha vist que els electors premiaven: la CUP, malgrat la retòrica, ha fet un gir cap al “peix-al-cove” que no deixa de sorprendre quan fins fa poc les estratègies més rebels, desobedients i arriscades els semblaven sempre poc (quan havien de seguir-les els altres, és clar), mentre que JxC a la Diputació i a altres llocs ha hagut de jugar al mateix joc que ERC sota l’amenaça d’extingir-se si no combatien amb les mateixes armes. Al final han estat, doncs, els electors els que han decidit l’estratègia que calia seguir, i l’únic dubte és si l’equidistància d’aquest diari com tants altres de caire sobiranista, en negar-se a denunciar l’estratègia tan clara d’ERC quan ja era prou evident, sobretot des del 27-O del 2017… Però sigui com sigui ja està fet, els votants han premiat una certa estrategia, i per tant ara seria poc realista esperar que els que han estat premiats ara la canviin…

Albert Miret
Albert Miret
22.07.2019  ·  09:09

Cal ser valents també per acceptar la realitat, i si Esquerra Republicana ha deixat de ser esquerra i republicana, i si Junts per Cat ja no són ni junts ni per Catalunya, i si la Cup després de rebutjar tota responsabilitat política i enviar a tres Consellers a la presó per una arguments que encara han d’explicar, cal enfrontar-ho, apartar-los a tots del camí i tornar a començar. El que no pot ser és que ara el poble traït perdoni als inútils que es van atrevir a presentar-se a unes eleccions sabent que no eren prou valents per a defensar al poble que els votava. Jo crec que continuar governats per quatre desesperats que no obeeixen al poble sinó als seus gurus, és perdre el temps i les esperances. Hem de treure’ls del govern i de qualsevol altre lloc de responsabilitat immediatament i tornar a començar. Segurament això allargarà el temps i crearà més dolor, però és la nostra obligació fer-ho i tornar a emprendre el camí que volíem i que seguim exigint. Necessitem polítics nous, joves, ben formats i prou valents per a representar-nos. Ja no volem ni un dia més, irresponsables conduint un vehicle que ni entenen com funciona ni el saben conduir. És una solució molt dura, però necessitem un govern que sàpiga governar, que no tremoli en enfrontar-se a qui està assassinant el nostre poble i la nostra cultura, i no bavegi per saludar als farsants estatals quan vénen a visitar la colònia esclava.

Josep Molés
Josep Molés
22.07.2019  ·  09:10

Per favor, canvieu eixe “que les hi haurà” final per “n’hi haurà”! Fa mal als ulls.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.07.2019  ·  09:14

…MAI UNA RENDICIÓ

Després de l’1-O l’independentisme pot admetre una derrota però mai una rendició. En tot cas és la seva rendició, la dels partits autonomistes.

A la fermesa de fer un país (Espanya) ingovernable, s’hi oposa la submissió que practiquen els partits independentistes que donaran, ben segur, els seus vots al govern d’en Sánchez. L’estratègia de declarar-se culpables (és la conseqüència de demanar l’indult) per obtenir un càstig menor, és una rendició total a la repressió de l’Estat. Una renúncia al combat pel qual es va iniciar l’1-O.

El més greu és que els partits indepes a Madrid saben que Sánchez no els donarà res més que amenaces. Ho saben! Veig més en aquesta línia utòpica de cercar l’indult pels presos, una cobertura moral dels partits per tapar la seva claudicació política i retornar a l’autonomisme. Els presos en són l’excusa. Els fets són ben clars de cap on volen anar. Estan dilapidant els milions de vots de la lluita de l’independentisme.

Tot plegat tindrà unes conseqüències colossals dins l’independentisme. Els efectes sobre la ciutadania decebuda en permanent estat de guàrdia poden ser explosives pels partits esmentats. L’11-S en serà un termòmetre del malestar.

Només tinc l’esperança que aquest sotrac dolorós, ho sigui per una profunda clarificació (depuració) dins l’independentisme i d’una vegada per totes el sorgiment d’un Estat Major de la revolta per actuar amb unitat estratègica per construir la república.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
22.07.2019  ·  09:20

D’acord amb Josep Maria Martin. Només podem agraïr al President Puigdemont que posés l’espoleta i ho fés esclatar tot. Però va retirar la declaració desafortunadament.
Cal fer foc nou!

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
22.07.2019  ·  09:36

Els grans partits independentistes estan traïnt els votants i ho pagarem car.
Cal anar pensant en la reconstrucció de l’independentisme amb opcions noves. Crec que cal apuntalar Puigdemont i el Consell de la República i pensar que els Bonvehí, Torrent, Tardà, Pascal són polítics amortitzats.
Una pinzellada de respecte i admiració vers els nostres presos. Només podràn restar lliures si no afluixem i arribem fins el final, amb totes les conseqüències. Amb polítiques de submissió la condemna serà dura i llarga

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
22.07.2019  ·  09:38

El problema es no detectar a temps a quins diuen ser-hi i no ho son hi fan equilibris de forces.. almanys, nuets, rufians, tardas, campuzanos…. on és l’engany? Trasvassament de vots per a que res camvii…

Jordi T.
Jordi T.
22.07.2019  ·  09:46

Molt d’acord amb la majoria dels comentaris.
Només voldria afegir un punt: en cas que l”apoyaré el indulto” es faci realitat, com quedaria la situació dels exiliats? Molt em temo que es fa d’esquenes a ells, i trigaran anys a poder tornar a trepitjar terres catalanes.

Josep Salart
Josep Salart
22.07.2019  ·  09:49

Quan simpatitzes, no dic ja militar-hi, en un partit polítc, és, o per interès o per ignorància.

Ningú més que un mateix ha de saber triar en tot moment qui et representa politicament. Avui no m’esveraré, ni insultaré ni escric a cops de sang. Avui simplement entenc que algú amb estructura ha de unir-nos i continuar, continuar, continuar endavant.

Mai cap polític espanyol “em, ens” confondrà amb un titelle, ni un covard, ni mancats de rumb, ni sumissos.

Per dignitat i també per tenir el què s’ha de tenir, els responsables de l’ANC (quin greu Elisenda si ve el cas) i Ommniun, han de deixar pas, difuminar-se per sempre més i trobar gent capaç de conduir el cotxe com diu l’Albert. Nosaltres no pararem. Això, com deia un anglés que estimava pocs als catalans “és el començament de la fi”.

Joana Rubio
Joana Rubio
22.07.2019  ·  09:53

No entenc això d'”incomprensible”. Els partits són absolutament submisos des de la DUI del 27-O. Al cap de cinc minuts de fer la DUI, van decidir sotmetre’s a Espanya. I així ha estat des d’aleshores.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
22.07.2019  ·  10:06

És realment incomprensible el que estan a punt de fer ERC i segurament JXCAT.
Com diu en Vicent, la única explicació raonable és que el xantatge funciona.

I no se pot esperar de tothom que siguin superheróis com en Jordi Cuixart.

Perdonau que faci un comentari molt personal ara però tot el que està passant està afectant realment la percepció del mon. Educ i educaré sempre els meus fills en els valors de la solidaritat, la igualtat, el respecte i la democràcia, però aquest mon és un pou de merda. Em fa tanta pena tot.

David Mascarella
David Mascarella
22.07.2019  ·  10:09

No entenc que després de segles, algú encara es pugui sentir enganyat d’Ñ, sigui en Suaréz a la pseudo transició, o ara amb el PSOE. Us penseu que ERC abaixa el cap amb submissió per recollir engrunes?, no es pot veure que qui ara a Ñ hi ha una esquerda que es farà més gran? és el què va passar a la 2a República, i el motiu de l’aixecament feixista érem nosaltres, i per nassos es va haver de lluitar al costat d’una de” las dos Ñ”. De veritat, tan valents i poc respectuosos, sou alguns quan parleu del “poble” amb la pretensió d’interpretar la seva voluntat? Crec que estem tots d’acord en provocar una crisi allà, de furgar a les seves mancances democràtiques, però crec també que la drecera revolucionària només pot triomfar si es sustenta amb alguna cosa més que el vapor que surt quan ens treiem del cap el pito de l’olla.
Si l’alternativa a aquest govern és un pacte quatripartit fet amb pinces allà, potser comprovareu que no n’hi ha prou de dir: endavant, pit i collons” Recordar que l’estatut del 2006 el va activar a proposta d’ERC el tripartit,encapçalat per en Maragall i que entre el Ribot d’en Guerra i l’acatament de CiU, es va tornar a votar: ERC va dir que no, però el “poble “…. Ara algú pensarà que això és derrotisme i por, però sempre ho tindrà clar: si la drecera revolucionària no triomfa, la culpa serà de…articles encesos, afirmacions personals, posnt en boca d’altres el què no és–i si cal perseverància, treball de formiga per tombar Ñ,tanbé serà culpa de… la questió és rondinar. En parlem més tard.. Sr Partal, com que aquí no hi ha rèplica i contrarèplica, sigui equitatiu

Agnès Buscart
Agnès Buscart
22.07.2019  ·  10:13

Votants per la Democràcia a qui votem?
Es veu que necessitem pedrotes ben grosses al mig del camí per poder criticar i criticar…i?

Aprendrem un dia que un Estat es munta amb propostes treballant-les i defensant-les fins al final…que no hi ha retorn!!!…

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

eva salas
eva salas
22.07.2019  ·  10:30

Potser no sigui tan incomprensible si mirem enrere: Macià va proclamar la República catalana dins d’una federació de repúbliques ibèriques. No entenc perquè doncs que s’hagi anomenat sempre “independentista”. Espanya no vol ser una federació, la dreta mai ho permetria i qui sap si no tornarien a engegar un conflicte si s’arrossegués altres pobles. Espanya no ha de ser ja cosa nostra. És més factible la independència de Catalunya que no una república federal espanyola. Els catalans ja hem treballat prou per Espanya i només ens hem endut pals.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
22.07.2019  ·  10:30

Mejor hablar en modo mas claro posible.

Los partidos independentistas en Catalunya están guiados por individuos que no están a la altura intelectual de realizar la obra que les pide el Pueblo Independentista.

Enorme es la decepción que nos viene de parte de estos individuos totalmente inadecuados que adelante de la agresión del autoritarismo franquista y de su represión solo saben responder con el acto cobarde de sumisión que es lo único que espera y asegura el éxito a todo autoritarismo.

Tendrían que tener vergüenza pero es tan bajo el nivel intelectual de esta chusma que ha trepado hasta ocupar los lugares de poder de los partidos independentistas que ni están en condición de entender esto.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
22.07.2019  ·  10:49

Des del sud del sud, des del País Valencià, entenc molt poca cosa. Però, tot pensant en els pragmatismes polítics, uns partits polítics que tenen presos polítics no poden ni pensar en una abstenció de res, no els queda més remei –a pesar de les “enteses” que es deuen produir en el recinte de la “soberanía nacional”– que votar un NO, prò en cartell, gens disimulat. I a veure venir la sentència, que té una cara de mala hòstia que…

Francesc Fortian
Francesc Fortian
22.07.2019  ·  10:49

El moviment independentiste te que buscar aixopluc en una lliste política nova, fora dels partits actuals, ja que ens han demostrat la seva total inoperància en implantar el mandat de les urnes.
Ara es l’hora de enviar a la paparera de la història a totes les formacions actuals, i configurar un nou moviment catalaniste que ens porti a la Repùblica d’una vegada.
Això solament es pot fer desestabilitzant el govern de Madrid i provocant una aturada de país, en la conseqüent paralització de la economia de tot el estat.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
22.07.2019  ·  10:58

Dubto molt de la capacitat de negociació de PS, com de tants altres, quan es demostra l’existència d’artilugis ocults capaços de pressions i de trampes d’un nivell esfereidor.

Agustí Pujadas
Agustí Pujadas
22.07.2019  ·  11:54

Jo penso que l´independentisme es va equivocar, ja que vam creure que els partits ERC i PDCAT estaven de la nostra part. I recordo que va venir una alenada d´aire fresc des dels Estats Units en forma de Primàries i el vam ignorar i aqui tenim el resultat, però rectificar és de savis i si quan hi tornin ha haver unes altres eleccions tornen a presentar-se les Primàries tindrem la oportunitat de rectificar i tornar-los-hi la pilota a ERC i PDCAT.
De tota manera, no ens desanimem que el camí serà llarg.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.07.2019  ·  12:05

Sembla que seria massa gros afavorir la investidura de Sánchez. Seria una provocació de resultas imprevisibles dels partits las seus votants, al propi país. Amb tot el que que són, han fet i faran per amor a la seua Espanya en contra nostra, ni que ens expliquen la Bíblia en ves!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.07.2019  ·  12:13

Els indults són les forques caudines, la rendició incondicional i el descrèdit de la lluita. Cas que sa graciosa majestat i el seu preciós visir de torn tinguin a bé concedir-los.

Josep Bargalló
Josep Bargalló
22.07.2019  ·  12:24

SR. David Mascarella , ningú acusa a ERC de no ser un partit que no hagi fet res pel país, tan sols critiquen als actuals polítics dirigents de no estar a l’altura del que representen aquestes històriques sigles.

Aquests polítics justifiquen els seus actes dient que és millor per Catalunya que surti el Sr. Sánchez que un altre de la dreta com passaria si no faciliten l’elecció d’aquest, cosa que tinc els meus dubtes de què sigui un encert aquest raonament o si u és, seria molt poca la diferència què hi hauria.

Facilitar aquesta elecció sense aconseguir res a canvi demostrarien que tots aquests polítics són uns mesells o passerells i nuls negociadors, perquè el qui necessita un suport per dur que sigui l’oponent, sempre ha d’oferir alguna cosa si veritablement és cert que és això el que vol i no una altra cosa.

Després està la dignitat dels catalans independentistes que els han votat. Donar suport a un senyor que no vol negociar cap proposta, que no vol seure en cap taula ni fer cap proposta no es mereix cap recolzament , per així demostrar-li l'”emprenyament dels catalans”

Jordi Casafont
Jordi Casafont
22.07.2019  ·  12:37

Polítics catalans independentistes sou uns venuts autèntics inútils ERC J×PER CAT.si feu president al macarra de Pedro Sanchez podeu anar tots a pendre pel sac

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
22.07.2019  ·  13:03

Estic molt desanimada amb l’actitud dels partits independentistes a Madrid. Com diu Clara Ponsatí, si s’abstenen vol dir que que el xantatge funciona. Els partits han desincentivat la mobilització que teníem al carrer. Amb la seva divisió han traït el clam de les bases sobiranistes. Ara són irrellevants a Madrid i a més no s’escolten la gent que els ha votat. Cal que tornin cap a casa i que vinguin cares noves.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.07.2019  ·  13:11

On és el President Puigdemont? Perqué no diu res?
On és el Consell per la Republica? Perqué no ens convoca?
On son els CdRs? No vull que s’exposin. Vull que retin obediencia al Consell per la Republica i vull que el Consell per la Republica comenci a organitzar un pla de mobilització a curt, mitjà i llarg termini.
On és la ANC sense partits i sense condicionaments?
On son els qui poden re-organitzar una nova llista unitaria. Tothom la demana però ningú treballa per fundarla i portarla endavant.
Semblem tots cupaires. Llencem la pedra i amaguem la mà.
Si algú em convoqués, jo respondria. Però no hi ha ningú que convoqui, ni organitzi, ni res de res.

Pau Josep Saracho
Pau Josep Saracho
22.07.2019  ·  14:45

Totalment d’acord amb Lluís Paloma i dir a Víctor Serra que no es tracta d’avantatges polítics de curta volada, és tracta de la nostra llibertat i que votar NO, és la expressió del nostre rebuig a la repressió i al entestament español d’eliminar-nos com a poble i com a cultura.

Roser Caminals
Roser Caminals
22.07.2019  ·  15:35

Els dirigents d’ERC i PdCat no es volen enfrontar amb dues decisions incòmodes: no es pot permetre que els presos dictin les actuacions dels partits i no s’ha de rebaixar la tensió amb Espanya ni facilitar-ne un govern Sónchez com a mal menor per por de les dretes. Al contrari, s’ha de tensar el torcebraç fins a desencadenar la crisi. És dur, però no farem la truita sense trencar ous.

ERC i PdCat mai tindran valor per arribar a aquest punt. És probable que l’ANC, el Consell de la República i altres entitats civils estiguin en transició, plantejant-se un full de ruta combatiu com aquest. I, com deia en Colomines recentment, en Puigdemont, líder sense partit, és l’únic capaç de guiar-nos.

Mentrestant hem de votar, encara que sigui amb pinces al nas. Sapiquem utilitzar els partis com ells ens utilitzen a nosaltres. L’abstenció envia al món un missage de renúncia total, Pensem que Europa no coneix íntimament les lluites intrapartidistes, ni l’interessen.

Alex Diaz-Manero
Alex Diaz-Manero
22.07.2019  ·  15:49

Uff. com m’ alegro d’ haver votat @Front_republica a les darreres eleccions. No van obtenir representació però tu, almenys m’alleuja aquesta vergonya aliena que sentiré quan ERC doni support a Pedro Sanchez.
Trobo a faltar la Muriel Casals i la Carme Forcadell. Elles van ser les que ens van portar l’unitat del “Junts pel Si”. Encara que allà hi eren politics com Artur Mas, Santi Vila entre altres que no hi creien en l’independència. El pitjor enemic dels Catalans que volem autodeterminar-nos no es (només) el Feixisme nacionalista español. Som nosaltres mateixos amb la gent i líders porucs i amb les lluites i divisions internes quan mes hauriem d’estar units com a poble.
L’únic que puc entendre es que ERC vol investir Pedro Sanchez perque aquest realment no vol ser investit i vol tornar a fer eleccions per aconseguir encara una majoria mes comfortable. I que després d’investit vindrà el #NoATot especialment amb el pressupost. I que això es lo que amoninarà a Europa. I ara es tracta no només d’amoinar a l’estat español sino a Europa també i demostrar a europa que a España no saben pactar ni cumplir pactes ni respectar drets basics. Però mentres es fa aquesta demonstració la repressió no s’atura i el nacionalisme feixista espanyol continua amb la seva repressió i amb la seva agenda de buidar la Generalitat de competencies per la via dels fets consumats. I a mes els hi està sortint gairabé gratis.
I els jutjes españols deixant en llibertat als autors d’una violació en grup a Barcelona. L’estat espanyol busca a traves de l’injusticia prevalent busca que es trenqui la pau social a Catalunya per així poder intervenir com ells voldrien (i amb el beneplacit d’europa) . I al pas que anem amb aquest liders que tenim i els liders anteriors a preso o exiliats … Encara ho aconseguiran.
Es depriment tot plegat. Encara tornarem a haver de cantar “amnistia, llibertat i estatut d’autonomia”.
#NoATot #FreedomForCatalonia #LlibertatPresosPolitics #SpainTheFascistRegime

Josep Apolinar Figueras
Josep Apolinar Figueras
22.07.2019  ·  16:20

Senyors dels partits polítics de Catalunya (TOTS), no us mereixeu ni un vot, sort que no podeu substituir les persones.
Cada un de nosaltres ha de repudiar-vos per la vostra baixesa i traïció.
Estic segur que el poble us respondrà com us mereixeu.
Espero que sigui amb el Consell de la República i per favor que no trigui molt.
Es necessari el suport de l’ANC, CdRs, Omnium i altres entitats afins, tan costa fer aquest pas?
Si us plau, poseu-vos d’acord, no veieu que és el que espera el poble?
“Toc Toc” hi ha algú?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
22.07.2019  ·  16:27

Si ERC deixa que Sánchez sigui investit ja no tindrem més oportunitats com aquesta. Els vots de JxCat són irrellevants, encara que votin NO.
ERC ens ha traït diverses vegades, als que vàrem votar Puigdemont i no van voler investir, primer, però també als que els han votat a ells i la seva promesa de república. Us han enganyat: la república, el govern efectiu, la llibertat dels presos, fins i tot i continuïtat del procés està en joc. O pressionem i evitem aquesta nova traïció o això s’ha acabat. Ni tant sols els donaran l’indult que els han promès. Això era la pastanaga. I el descrèdit i el desànim farà la resta. No tornarem a votar-los més. Iceta i Aznar hauran guanyat.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.07.2019  ·  17:54

No hi ha més que una paraula per definir les posicions d¡ERC i Pde Cat, o com es digui: V-E-R—G-O-N-Y-O-S!! Són una patuleia de traidors als que els varem votar!!, S’ha acabat el bròquil! Mai més comptaran amb el meu vot!!!

ernest SARRIAS
ernest SARRIAS
22.07.2019  ·  18:28

h

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
22.07.2019  ·  20:56

Cuando le veo a Rufián venir con el ramo de flores amarillas me dan ganas de vomitar.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies