30.10.2022 - 21:40
Després d’un mandat catastròfic que ha deixat greument tocada l’economia del país i ha enfonsat el seu partit als sondatges, Liz Truss tindrà dret de reclamar un sou vitalici de 115.000 lliures anuals (uns 133.000 euros) per haver ocupat el càrrec de primera ministra del Regne Unit durant tan sols quaranta-cinc dies.
En un context de recessió profunda, facilitat en part per les malaguanyades polítiques de Truss, l’estipendi ha originat una onada d’indignació al Regne Unit. Christina Jardine, portaveu dels Demòcrates Liberals, resumí així la polèmica en declaracions al New York Times: “El llegat de Truss és un desastre econòmic, i els conservadors en carreguen la factura als contribuents.”
Ara, la pensió per a ex-presidents no és pas única al Regne Unit. És present, per exemple, tant a l’estat espanyol com a l’estat francès, i a casa nostra existeix tant a Catalunya com al País Valencià –un fet que sovint ha estat objecte de gran polèmica, dins i fora de l’arc parlamentari. Així doncs, com s’hi comparen?
Els ex-presidents de Catalunya, els més ben pagats
Del país, el govern que retribueix més bé i ofereix més avantatges als seus ex-presidents és, de bon tros, el de la Generalitat de Catalunya. L’estatut dels ex-presidents de la Generalitat, aprovat l’any 2003, diferencia entre dues assignacions que pot rebre un ex-president.
La primera, en cas que sigui en edat activa, és una assignació equivalent a un 80% del sou anual del president (és a dir: 104.200,48 euros), pagada mensualment durant almenys una legislatura o la meitat del temps que hagi ocupat el càrrec de president, en cas que l’hagi ocupat durant més d’una.
La segona, en cas de ser més gran de seixanta-cinc anys, és una pensió de jubilació mensual equivalent a un 60% del sou del president (és a dir: 78.150,36 euros anuals). Al contrari que l’assignació per a ex-presidents en actiu, amb la qual no és compatible, aquesta pensió és vitalícia.
Paral·lelament, la legislació estableix que el govern ha de facilitar als ex-presidents una oficina “adequada a les responsabilitats i a les funcions exercides”, el pressupost de la qual depèn de “les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin”.
Avui dia, tots els ex-presidents de la Generalitat perceben alguna d’aquestes dues assignacions excepte Jordi Pujol, que va renunciar a tots els privilegis com a ex-president l’any 2014, i Carles Puigdemont, que va renunciar al sou després d’anar-se’n a l’exili el 2017. José Montilla va rebre la pensió de jubilació d’ex-president fins l’estiu del 2020, quan li fou revocada per haver-se incorporat a la junta d’accionistes d’Enagás –la pensió, segons la llei, és incompatible amb un càrrec públic, una feina en l’àmbit públic o privat o bé la participació en consells d’administració d’empreses.
En total, enguany la Generalitat haurà d’abonar a Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra un total de 260.501,2 euros, equivalent als 104.200,48 euros d’assignació de Torra i els 156.300,72 euros de pensió de Maragall i Mas.
Respecte de l’oficina oficial, que retenen tots els ex-presidents de la Generalitat de Catalunya excepte Jordi Pujol, les despeses declarades varien d’un ex-president a un altre. L’any passat, l’oficina que més despeses generà per a l’administració fou la de Maragall (43.401,8 euros), seguida de la de Montilla (30.946,28 euros) i Mas (29.000,82 euros). A la cua es troben les oficines de Torra i Puigdemont, amb 13.881,86 euros i 6.934,57 euros, respectivament. Cap d’aquestes xifres no inclou les despeses de funcionament ordinari –incloent-hi les despeses de personal, d’informàtica i de lloguer–, que són a càrrec del Departament de la Presidència.
Conjuntament, i si prenem de referència les dades de despesa de les oficines de l’any passat, el manteniment dels privilegis dels ex-presidents de la Generalitat de Catalunya ascendeix a un total de 384.666,53 euros l’any –sense computar les despeses de funcionament de les oficines.
El País Valencià, una fórmula poc convencional
La Generalitat Valenciana no ofereix cap assignació directa ni pensió als seus ex-presidents, però l’estatut dels ex-presidents del 2002 els permet d’ingressar com a “consellers nats” –amb veu però sense vot– al Consell Jurídic Consultiu.
És un càrrec remunerat amb 80.162,80 euros anuals, que els ex-presidents poden ocupar durant un període màxim de quinze anys si han estat president durant més d’una legislatura. En el cas dels presidents que hagin ocupat el càrrec durant menys d’una legislatura, optaran a ser consellers nats del Consell Jurídic Consultiu durant un període equivalent al temps que hagin fet de presidents, amb un mínim de dos anys.
Finalment, la legislació també ofereix als ex-presidents la possibilitat de disposar d’una oficina i fins a dos assessors –amb un sou base de 48.000 euros anuals– i un conductor privat –amb un sou base de 34.000 euros.
Actualment, l’únic ex-president que s’acull a aquestes prerrogatives és Alberto Fabra, que disposa d’un assessor personal amb un salari anual de 48.000 euros. Francisco Camps s’incorporà com a conseller nat al Consell Jurídic Consultiu el 2011 –poc després de plegar arran de l’anomenat cas dels vestits– i es mantingué el càrrec fins el 2021, quan es va veure obligat a renunciar-hi perquè s’incorporà com a advocat al despatx Pablo Delgado –com en el cas del Principat, el càrrec és incompatible amb cap feina més, en l’àmbit públic o privat.
Al llarg d’aquests deu anys, la presència de Camps al CJC –imputat pel cas Gürtel– ha suscitat repetidament les crítiques dels grups parlamentaris de Compromís, Podem, Ciutadans i el PSPV, que va arribar a proposar de reformar l’estatut per revocar els mandats dels ex-presidents al CJC. El 2018, de fet, aquests quatre partits van aprovar a les Corts una petició que instava Camps a renunciar com a membre del CJC, que s’hi va negar. Aquell any, segons dades àmpliament publicades a la premsa que ja no són disponibles al portal de transparència de la Generalitat, Camps costà a l’administració 140.000 euros –incloent-hi els 58.000 euros de sou anual com a membre del CJC, els 48.000 euros de sou anual de la seva assessora personal i els 34.000 euros de sou anual del seu conductor.
Sense privilegis a les Illes
Al contrari que a Catalunya i el País Valencià, el govern de les Illes no ofereix cap privilegi especial als seus ex-presidents.
Diferents fórmules a l’estat espanyol i l’estat francès
La legislació espanyola reconeix el dret dels ex-presidents a una paga vitalícia, que actualment se situa en 74.580 euros. Aquesta paga, que comprèn les despeses de transport i de manteniment de l’oficina, fou creada l’any 1992 per Felipe González, que d’ençà que abandonà la presidència l’any 1996 ha cobrat més de dos milions d’euros d’aquesta manera. Al contrari que en el cas de Catalunya i el País Valencià, aquesta paga no és incompatible amb cap activitat professional més.
En el cas de l’estat francès, els ex-presidents opten a un sou vitalici de 6.220 euros mensuals que pot complementar-se amb 13.500 euros mensuals en cas que exerceixin el dret de formar part del Consell Constitucional. A banda d’aquests sous, els ex-presidents disposen fins de set treballadors a càrrec seu, sense comptar personal de seguretat, amb un sou conjunt que pot superar els 800.000 euros per president. Els costs de manteniment dels ex-presidents per a les arques públiques del país, que han estat descrits com “els més alts del món”, són un objecte recurrent de controvèrsia a l’estat francès.
